Articles i altres publicacions
Què entenem per Smart City? Quins són els seus àmbits d'actuació? És sols un concepte de moda o forma part d'una evolució lògica de la ciutat? Els nou experts convidats al seminari entorn les Smart Cities organitzat per Bdigital ens ofereixen les seves opinions.

Smart cities: cap a la ciutat del futur
S’entén per Smart City aquella ciutat que innova en tots els àmbits d'activitat fent un ús intensiu de la tecnologia connectant persones i dispositius, amb l'objectiu d’incrementar la qualitat de vida i la sostenibilitat, desenvolupar la innovació, millorar la gestió de la ciutat, i potenciar la participació activa de la ciutadania.
La Smart City és una resposta a les demandes d’un ciutadà cada cop més exigent i madur. La ciutat ha de gestionar els recursos.
Tot i les aptituds actuals per dur a terme l’aplicació tecnològica necessària cap a la Smart City, el procés de transformació cap a aquest nou paradigma de ciutat és molt complex; i es necessita tenir ben clar quin és el model de ciutat al qual s’aspira. Cada ciutat parteix de situacions, problemàtiques i prioritats diverses, que requereixen plans d'actuació específics.
De la mà de Bdigital i de les empreses que conformen el clúster TIC, la trobada empresarial Smart City ha pretès aproximar als assistents aquest nou concepte de ciutat, amb la intenció de desenvolupar solucions, serveis i projectes conjunts que permetin generar una base real de projectes col·laboratius.
Ciutat, ciutadà i entorns intel·ligents
El concepte Smart City s’ha traduït com a ciutat verda, sostenible econòmicament o ciutat intel·ligent. En aquesta concepció de ciutat, els ciutadans es plantegen aconseguir la qualitat de vida a través d'una participació activa i mitjançant la innovació tecnològica i el desenvolupament sostenible, integrant les tres dimensions que conformen el benestar humà: la social, l'econòmica i l'ambiental.
Així, la Smart City camina en el sentit de potenciar el desenvolupament d'una ciutat compacta i multifuncional, per mitjà de la diversificació de l'estructura econòmica, efectuant plans de mobilitat sostenible, protecció de la salut ambiental dels ciutadans, vigilància de la qualitat de les aigües i gestió adequada dels residus.
Però el fet d’implantar una infraestructura d’aquesta complexitat implica, i alhora n’és fruit, de l’existència d’un ciutadà també intel·ligent, cada cop més actiu, mòbil, informat i exigent, així com d’una gestió amb la mateixa virtut, una planificació eficient de l’entorn i conscienciada amb l’escassetat de recursos.
La innovació tecnològica genera prosperitat
La innovació es pren com el factor clau per assolir els nous reptes que ens plantegen els ciutadans del present. En aquest procés lògic de tecnificació, la ciutat ha d’adquirir capacitat computacional, competent a l’hora de predir factors diversos com els embotellaments de trànsit, gestionar bé l’aigua i impedir-ne el malbaratament, garantir l’abastiment energètic, preveure tempestes, el crim, etc.
En aquesta línia parla Javier Arcos, executiu de desenvolupament de negoci sector públic d’IBM Software, empresa TIC amb un segle d'innovació a les seves espatlles, quan afirma que el concepte Smart City es basa en la idea que "la teconologia ajuda a generar prosperitat, convertint la informació en coneixement i integrant els sistemes". La ciutat, en aquest sentit, esdevindria un "sistema de sistemes", que fa ús de la informació que extreu per prendre decisions eficients, predir els problemes que puguin sorgir a temps i coordinar els recursos per tal d'efectuar els serveis.
La innovació pròpia de les Smart Cities, però, ha de generar nous models de negoci de la mà sempre d’una mentalitat sostenible. Pilar Conesa, fundadora d’Anteverti, reflexiona en aquest sentit: “s’ha d’apostar per solucions més innovadores i rellevants tenint en compte els retorns econòmics, mediambientals i de millora de qualitat de vida”. Com afirma també Conesa, l'Smart City requereix d’una Smart Society que pensi en clau eficient per a la supervivència al segle XXI.
La ciutat que tenim i la ciutat que volem
És evident que el nou ciutadà és cada cop més exigent amb la seva ciutat i això fa que li sorgeixin noves necessitats: seguretat, reducció de contaminació acústica i mediambiental, trànsit, mobilitat, informació, turisme, etc. Per a la ciutat, però, aquestes necessitats esdevenen reptes, que han de desenvolupar de la manera més eficient possible. Com és ben palès, però, no totes les ciutats tenen els mateixos problemes, evolucionen de la mateixa manera i aspiren al mateix model. Com afirma Jordi Marín, director d’Administracions Públiques i Sanitat a Catalunya i Balears, INDRA, la visió de les Smart Cities es basaria doncs en l’actual coneixement de la gestió urbana i de les ciutats. En primer lloc, dependria de la perspectiva de la pròpia administració gestora de la ciutat, la gestió de les infraestructures, la informació i la interactivitat amb el ciutadà. I, en segon lloc, de la perspectiva de ciutat, bàsicament en els àmbits de mobilitat, serveis urbans, desenvolupament econòmic i medi natural.
El salt, doncs, implica complexitat precisament perquè exigeix una definició prèvia de la ciutat i no fer passos en fals. Les necessitats urbanes estan resoltes tecnològicament però no es poden aplicar si abans no s’ha dibuixat un model clar i consensuat de referència. Ignasi Vilajosana és CEO de WorldSensing, una empresa especialitzada en el desenvolupament de software i hardware de sensors sense fils per al seu ús en aparcaments o ciutats, i sectors industrials com la construcció, el gas, el petroli, o les xarxes d'infraestructura. Vilajosana es fixa en la complexitat d’aquest canvi de concepte de ciutat propi de les Smart Cities, i la solució, aclareix, passa per “alinear l’oferta i la demanda, fomentar la col·laboració i crear sinergies privat-privat i publicoprivades”. En aquesta línia, Pedro Lisbona, soci-director de DOXA consulting Aventia, parla de la necessitat de dur a terme una “col·laboració també intel·ligent” entre tots els sectors.
Projectes Intel·ligents
Són moltes les demostracions del model smart que afloren ja en diverses ciutats del món. Paul Reverter, vicepresident de CATPL, detalla el cas d'Auto Bleue, un sistema de gestió de la flota de cotxes elèctrics en mode car-sharing o, tal com ho defineix ell, ”un bicing aplicat en cotxes”. D’altra banda, Alex Tortras, director de desenvolupament de negoci sector públic, ORACLE, se centra en tres projectes implantats a París, Nova York i Madrid, respectivament. A París està en marxa el projecte de modernització de Parcs i Jardins, que es basa en implantar un xip RFID als arbres de la ciutat per recopilar tota aquella informació que en permeti una gestió òptima. El de la ciutat de Nova York és el projecte Agency Performance Reporting, el qual, a partir d’indicadors de gestió de tots els departaments de la ciutat, es mira de garantir la transparència de l’Administració pública. A Madrid, finalment, s’ha treballat en el projecte Línea Madrid, que identifica de forma integrada els tres canals disponibles d'atenció al ciutadà: Oficines d'Atenció al Ciutadà, el telèfon i internet. Així, mitjançant la integració de serveis en una única plataforma i la possibilitat d'accés per a tothom, l'Ajuntament de Madrid estableix una comunicació dinàmica, propera i participativa amb els ciutadans per tal de donar resposta a les demandes.
Pel que fa a la capital catalana, podem parlar de projectes cent per cent Smart City, com el de SIIUR, un living lab urbà ubicat al 22@Barcelona en el que set pimes catalanes estan treballant col·laborativament. Anna Urbiztondo, directora de màrqueting, Arelsa, i portaveu d’aquest projecte, afirma que SIIUR té un caràcter demostratiu amb un doble objectiu: provar nous sistemes d'enllumenat públic més eficients i menys contaminants, i integrar una sèrie d'elements tecnològics i serveis que desenvolupin un entorn real propi de les ciutats intel·ligents. A Urbizondo, però, li agrada més el concepte de “ciutat llesta”, ja que la ciutat ha d’usar bé la intel·ligència, i no de qualsevol manera, per aplicar-la sobre les seves infraestructures i al servei del ciutadà.
I és aquest mateix discurs el que s’elabora des de l’Ajuntament de Barcelona, que dibuixa des de fa uns anys el projecte Smart Barcelona, que pretén definir, dissenyar i desenvolupar un model de referència de plataforma de gestió de xarxa i dades sensorials per a Smart City, validar-lo a Barcelona, i amb l’objectiu final que aquest model pugui ser adoptat per qualsevol altra ciutat d’arreu del món. Segons Marta Continente, directora de comunicació i sistemes d'informació de l’Ajuntament de Barcelona, el projecte es basa en enfundar la ciutat amb una “nova pell de sensors i detectors”, pensant en els requeriments i no sols en els serveis. ”Volem una ciutat més humana, flexible, més en la línia de Londres, Berlín, París, Amsterdam”, afirma. El procés de transformació cap aquest nou paradigma de ciutat, però, és molt complex, ja que hi interactuen molts elements, a més de la cojuntura econòmica actual que exigeix fer molt amb el mínim de recursos possibles. S’ha d’anar a poc a poc i amb bona lletra, prendre bones decisions i no cometre errors o, com conclou Marta Continente, ”hem de sumar, amb paciència, ordre i organització”. Una de les proves més evidents que Barcelona vol apuntar-se al mirall a través del qual s’hi puguin veure la resta de ciutats del futur, és l’imminent inauguració del primer Smart City World Congress, encara sense data, que acollirà la ciutat comtal.