Els 5 pilars bàsics que caracteritzen les realitats immersives dins el metavers

Moltes vegades arribem a la conclusió que les persones que prefereixen passar hores davant l’ordinador, les consoles o les realitats virtuals ho fan per aïllar-se de tothom i no relacionar-se. Però és realment aquest el motiu? Segons Cai Felip, l’actual CEO i president d’Union Avatars: Linking Realities, una empresa basada en la creació d’avatars adaptats a la imatge de l’usuari per tal d’interactuar dins els mons virtuals dels seus clients, aquesta percepció és l’oposada a la realitat: “el caràcter principal de les realitats immersives és la capacitat de socialitzar amb persones que tenen gustos similars als d’un mateix”.

Així, Felip defensa que per aconseguir un ‘metavers’ real i obert és necessari garantir: la llibertat d’expressió digital, la llibertat de transacció, el codi i estàndards oberts, el dret a desaparèixer i la garantia de privacitat. Només així, “podrem allunyar-nos de la definició distòpica original que explica el metavers com un espai controlat per grans corporacions on no hi ha gaire llibertat”.

En el marc del Cafè disruptiu: Quin impacte tindrà el metavers en l'economia real?, la segona sessió d’aquestes jornades online organitzades per ACCIÓ, Felip ha exposat quins són els 5 pilars bàsics que haurien de configurar qualsevol realitat immersiva dins el ‘metavers’:

1. Identitat: és necessari que tothom pugui representar-se com vulgui, sigui exactament igual a com és a la realitat o no. Les preferències són il·limitades, per tant, és bàsic que cadascú es pugui mostrar com vulgui i que aquesta identitat es pugui traslladar al voltant dels diferents mons.
2. Exploració: el ‘metavers’ no deixa de ser un concepte nou per moltes persones que impulsa la gent a descobrir-ne coses i voler saber-ne més. Així, tota realitat que estigui concentrada dins el ‘metavers’ ha de permetre que els usuaris puguin aprendre com funcionen les noves tecnologies, però també explorar mons nous.
3. Comunitat: un dels trets característics del ‘metavers’ és la gran quantitat de comunitats que es poden generar dins d’aquest. A partir dels diferents mons i realitats immersives, els usuaris tenen moltes realitats per escollir, facilitant així el sentiment de pertinença a una comunitat o col·lectiu.
4. Socialització: tot i connectar-se de manera individual, els usuaris tenen l’oportunitat de conèixer noves persones a través dels diferents mons que conformen el ‘metavers’ i crear-ne relacions i amistats amb altres usuaris que comparteixen els mateixos gustos o interessos.
5. Propietat: les realitats virtuals no deixen de representar una segona vida pels usuaris en la qual poden dur a terme activitats similars o totalment diferents a les que fan en la vida real. És molt important que tots els assets que els usuaris compren en una realitat o plataforma no desapareguin amb aquesta, sinó que passin a ser de la seva propietat i se la puguin emportar allà on vulguin.

El ‘metavers’ continua sent un espai on predominen les generacions més joves o, més concretament, la generació Z. Així, segons l’estudi ‘The Metaverse: What Gaming Today Teaches Us About the Metaverse Tomorrow’ de Razorfish i VICE Media Group, el 52% dels enquestats que pertanyen a aquesta generació se sent més capaç d’expressar-se obertament en un joc que a la vida real, mentre que de la generació X només ho està el 24%.

Tot i que les xifres d’usuaris van en augment, encara queda molta feina per aconseguir una immersió completa. Tal és així, que Felip assegura que “podria trigar uns 10 anys a arribar”. Mentrestant, plataformes com Decentraland i The Sandbox, que són líders al sector, cada vegada incorporen noves activitats i col·laboracions amb marques per aconseguir fer del ‘metavers’ un concepte rutinari.

Les sessions ‘Cafè Disruptiu’ s’emmarquen en la iniciativa Catalonia Exponential, engegada per ACCIÓ el 2019, amb la intenció d’acompanyar empreses i entitats en la necessitat de transformació davant els canvis de l’entorn. En aquestes jornades es posa el focus en casos locals i internacionals d’empreses disruptives, és a dir, que han desenvolupat models de negoci inèdits al seu sector o que han generat noves indústries.