El tèxtil social i econòmicament viable

Com va néixer Teixidors?

Teixidors va néixer a partir de la preocupació que teníem per poder donar una ocupació mitjanament qualificada a persones amb discapacitat psíquica. Després d'un parell d'experiències prèvies a Vitòria i Cabra de Córdoba, vam decidir tornar a Catalunya per poder ampliar coneixements sobre l'art de teixir. Gràcies al suport inicial de la Diputació, que ens permeté comprar el primer equipament, vam poder-nos establir a Terrassa i construir els primers telers. Van ser ells qui ens recomanaren constituir-nos en cooperativa, una figura organitzativa en la que ens sentim molt còmodes i que s'adiu molt amb la nostra filosofia.

La vostre imatge és molt minimalista. Ha estat una decisió premeditada?

La nostra imatge ve predeterminada per tres factors: els materials que fem servir, el nostre procés productiu, i la nostra filosofia com a organització. Els materials, fibres naturals com la llana o el lli, ens duen cap a una gamma cromàtica que recorda molt als productes escandinaus. El procés de producció, totalment artesà i on fins i tot els telers són manuals, reforça aquesta idees de simplicitat i sobrietat. Conceptes que també encaixen molt bé amb la nostra idea d'organització cooperativa. El disseny de la imatge corporativa ha estat una extensió d'aquesta filosofia.

Com vau decidir internacionalitzar-vos?

El procés d'internacionalització no va ser premeditat, sinó fou una evolució lògica del negoci. Des dels inicis vam apostar per estar a les principals fires del sector a Espanya. I fou allí que vàrem contactar amb els primers clients estrangers. A partir d'aquesta experiència vam fer-nos la pregunta a l'inrevés: hauríem d'apostar per la internacionalització? Obrir-nos a l'exterior ens permetia trencar el límit que representava fabricar un producte que per les seves característiques sortia relativament car per al ciutadà mitjà d'Espanya. Mitjançant un programa del COPCA i un altre de l'ICEX vam fer les primeres passes a l'exterior.

Actualment venem a diversos mercats europeus, com el francès, l'italià, l'alemany o l'escandinau; i també al mercat japonès. Tots ells són mercats on el perfil de producte que oferim és ben valorat. La nostra via de treballar-hi és mitjançant un agent local, ja que creiem que és el millor mecanisme per poder transmetre al client els valors que hi ha darrera del producte. Actualment ja comptem amb una petita xarxa d'agents locals i esperem incorporar-ne un parell aviat, per cobrir els mercats alemany i escandinau.

Com encareu la crisi econòmica? Quines poden ser les principals amenaces?

La crisi no és quelcom nou per a nosaltres, ja que hem viscut diverses situacions complicades, alguna de les quals ha compromès seriosament la nostra cooperativa. Ja fa uns fa anys, amb la introducció de l'euro, vam anar detectant una pèrdua de la capacitat adquisitiva dels clients interiors, especialment dels de classe mitjana. Aquest fet va provocar que entréssim en una situació difícil cap a l'any 2005. Vam poder-ne sortir reposicionant el producte cap els segments més alts del mercat. Per exemple, prop del 60% del producte que venem actualment és de caixmir, quan fa una dècada la proporció era anecdòtica.

Aquest reposicionament també ens pot ajudar a aprofundir en la nostra internacionalització, tot i les limitacions que tenim com a cooperativa per accedir al crèdit. Les entitats financeres tradicionals es mouen en altres paràmetres, i no sempre és fàcil que entenguin que una entitat com la nostra pot ser socialment viable sense deixar de ser-ho des d'un punt de vista econòmic, encara que els resultats financers siguin modestos. Afortunadament, però, comencem a disposar d'instruments com les cooperatives de crèdit o fins i tot algunes fundacions d'entitats financeres, que estan pensats per oferir crèdit a col·lectius com el nostre, amb paràmetres diferents als d'una empresa convencional.