Introducció a les nanotecnologies i les nanociències

Explica de forma entenedora quins són, en funció de la producció, els principals tipus de nanotecnologies (top-down i bottom-up). Sosté que contribuirà a la millora de multitud de productes i processos en diferents sectors industrials, com la generació d’energia més neta, la producció de materials més lleugers i resistents per a cotxes o un envasament d’aliments més segur.

Senyala que un dels principals obstacles per a la incorporació massiva de les nanotecnologies és el preu. Els elevats costos dels nanomaterials impedeixen, sovint, una major penetració en el mercat de productes i processos basats en la nanotecnologia. Tot i això també pot ajudar a reduir els costos d’algunes aplicacions finals.

Un altre problema associat amb la producció de nanomaterials és la variabilitat entre diferents lots. Això en dificulta l’aplicació en mercats que requereixen una gran reproduïbilitat dels materials amb els que treballa, com el mèdic o l’electrònic. També hi ha dificultats legals per les diferències entres les patents d’EUA i la UE, i dubtes sobre els efectes que poden tenir en la salut i el medi ambient.

Identifica dos models de negoci per comercialitzar la nanotecnologia. El primer consisteix a investigar i desenvolupar noves solucions o tecnologies per proveir solucions o vendre tecnologies a tercers. Una altra manera és aprofitar les oportunitats que ens ofereix per millorar els productes i els processos d’empreses finals.

Defensa la col·laboració entre diferents disciplines, i entre la ciència i la indústria, per millorar l’impacte de les nanotecnologies. En general, la col·laboració amb d’altres empreses o centres de recerca en l’àmbit de la nanotecnologia és una bona estratègia per accedir a coneixement complementari no existent dins de la companyia i per minimitzar els riscos relacionats amb la recerca i el desenvolupament.