5 coses que no sabies sobre la ‘deeptech’ catalana Fractus

Fractus és una empresa pionera en l’ecosistema deeptech català que ha aconseguit una cosa insòlita: avui la majoria de mòbils del món porten incorporada la seva tecnologia a través dels sistemes 2G, 3G, 4G i 5G. Es tracta, doncs, d’una companyia més que consolidada del sector de la tecnologia d’antenes fractals i que l’any que ve compleix 25 anys. Això sí, la seva trajectòria no ha estat ni tranquil·la, ni fàcil.

En el marc de l'Esmorzar de finançament del mes d’abril, ACCIÓ ha comptat amb la participació de Rubén Bonet, el seu cofundador, chairman i CEO i autor del llibre "Fractus, l’au fènix". Ell és enginyer en electrònica, computació i telecomunicacions per la UPC, a més de cofundador de l’acceleradora per a startups industrials Satge2.

En aquesta estona, Bonet ens convida a reflexionar i ens porta de viatge en el temps: des dels inicis d’aquesta pionera deeptech fins a l'actualitat. Més enllà de conèixer la seva perseverança i ganes de tirar endavant, en aquesta sessió hem après 5 coses sobre la història de Fractus i la presa constant de decisions complicades que l’han portat a l’èxit.

1. De Barcelona cap al món, i del laboratori cap al teu mòbil

Fractus neix a Barcelona l’any 1999, com a spin-off de la Universitat Politècnica de Catalunya. La funden l’investigador i doctor enginyer de la UPC, Carles Puente, i Rubén Bonet, juntament amb una empresa madrilenya. “En aquell moment pintàvem en un paper en blanc els nostres somnis i el nostre futur”, ha comentat Bonet. Van desenvolupar i introduir al mercat la tecnologia d’antenes tech transfer, basada en les antenes fractals.

Des del primer moment l’empresa ja tenia molt clars els seus principis, rebutjant algunes opcions de finançament i propostes de clients que volien comprar el seu coneixement quan ells encara consideraven que era massa d’hora. “També preteníem ser una companyia rupturista, trencadora i internacional. La nostra web estava tota en anglès”. Durant els primers anys de vida, la seva ambició va fer que entrés molt de capital a la companyia, i van arribar a expandir-se a mercats com Corea, la Xina o Alemanya. L’any 2005 l’empresa es trobava en un punt àlgid, amb 15 milions d’euros aconseguits per inversions.

2. L’au fènix: renéixer de les cendres

Una au fènix és una criatura de la mitologia grega, que té l’habilitat de renéixer de les seves pròpies cendres. També apareix al nom del llibre ‘Fractus, l’au Fènix’, de Rubén Bonet, que detalla la convulsa història de la companyia. I és que precisament això va fer l’empresa: renéixer.

L’any 2006, en només pocs mesos, es cancel·len diversos projectes, els clients fan fallida davant de la competència i les vendes cauen pràcticament un 80%, portant l’empresa a una situació financera crítica, arribant al concurs de creditors el 2008. “Portava anys treballant en el projecte de la meva vida. En aquells moments ho passes molt malament”, diu Bonet. Però quan alguns creuen que la companyia està predestinada a un destí fatal, altres veuen llum entre la foscor. És llavors quan Rubén Bonet i els socis més optimistes de Fractus recompren les accions dels inversors amb un Management-Buy-Out, enforteixen l’equip, contracten “els millors advocats de despatxos americans” i validen un nou pla de negoci basat en un model de royalties. I a partir d’aquí comença el renaixement, tornant a aixecar l’empresa més amunt que mai.

3. La catedral de les patents i les batalles legals

La companyia des del primer moment implementa una política molt agressiva de patents, que anomena “la catedral de les patents”. I quan arribats a un cert punt la majoria d’empreses fabricants de telèfons mòbils adopta de forma massiva la seva tecnologia sense llicència, Fractus decideix emprendre una batalla legal demandant 10 grans companyies als jutjats de Texas l’any 2009. Després de dos anys immersos en aquesta lluita de David contra Goliat, aconsegueixen tancar acords amb 9 de les 10 companyies. I Samsung, l’única que acaba anant a judici, perd, condemnada a pagar 38 milions d’euros.

Més enllà dels telèfons mòbils, Fractus també incorpora la seva tecnologia a les torres de telecomunicacions, i el 2018 decideix demandar les 4 grans operadores americanes: AT&T, Verizon, T-Mobile i Sprint. Davant la impossibilitat d’arribar a acords de forma amistosa, es tornen a veure immersos en un llarg procés judicial. Finalment, es firmen acords de llicències amb tres de les empreses demandades, i la quarta acaba pactant poques hores abans d’anar a judici, convertint aquesta batalla en un gran nou èxit.

4. I el finançament?

En el seus inicis l'empresa comença amb un Friends and Family de 60.000 euros. Al cap d’un any, obtenen finançament d’un Business Angel i també capital llavor, i obtenen 1 milió d’euros més. Al llarg de la seva trajectòria ha comptat amb 10 milions d’euros de finançament públic, que ha estat clau per al seu desenvolupament. Més tard, entre fons de capital risc i private equity aixequen 20 milions d’euros, models que trenquen el 2008 amb el Management-Buy-Out de 2 milions. Llavors, opten per un model de litigation funding, un finançament no dilutiu que permet aconseguir fons per un projecte determinat, que sol ser un programa de llicències, i dona recursos necessaris per finançar els judicis, en un negoci de “high risk – high reward”. De forma acumulada, la companyia ha aconseguit 30 milions d’euros de capital privat i ha generat 200 milions de dòlars d’ingressos per royalties.

5. El Fractus d’avui i del futur

Actualment la companyia continua activa en un model d’IP licensing. Té el focus en la indústria de l’Internet de les coses (IoT), i recolza startups, pimes tecnològiques i corporacions ajudant-les a monetitzar la seva tecnologia. A més, també col·labora amb la Universitat Politècnica de Catalunya, amb el Fractus-UPC Deep Tech Hub, i té una càtedra amb la Universitat Pompeu Fabra.

T’ha sorprès aquesta pinzellada de la història de Fractus i tens ganes de saber-ne més detalls? Recupera la sessió de l’Esmorzar de finançament!