Les barreres del finançament alternatiu a Europa

Si una cosa té el finançament alternatiu és futur. Abans de l’any 2008, les empreses comptaven amb poques opcions per aconseguir finançament: majoritàriament trucaven a la porta d’un banc o bé buscaven el creixement a través de fons de capital risc. A dia d’avui, i amb l’ajuda de la tecnologia, startups, pimes i grans multinacionals disposen d’infinitat de formats per buscar liquiditat a través del finançament alternatiu: crowdfunding, crowdlending, descompte de factures, business angels, social impact bonds, entre molts d’altres.

“Tots aquests formats aporten moltes oportunitats i reptes per a les empreses, que faran que la indústria del finançament alternatiu creixi ràpidament”. Així ho indicava Ronald Kleverlaan, director de l’European Centre for Alternative Finance de la Universitat d’Utrecht, en el marc d’un dels Esmorzars de finançament d’ACCIÓ. Un creixement que dependrà del desenvolupament del finançament alternatiu al món i a cada país. “En una dècada hi haurà més flexibilitat i diversitat, veurem un mixt entre la indústria bancària més tradicional i la nova, que estaran més juntes”, apunta.

Les xifres l’avalen: a escala global el finançament alternatiu es va multiplicar per 11, entre els anys 2014 i 2017, fins arribar als 371.000 milions d’euros. Aquest creixement exponencial, però, és molt desigual: la Xina n’acapara el 87%, els Estats Units el 10% i Europa el 3%.

I si el seu ús és desigual al món, dins al continent europeu passa el mateix. El Regne Unit és el país amb més volum de finançament alternatiu per càpita: 85,44 euros (2016), clarament per davant d’Espanya que ocupa el 18è lloc amb 2,82 euros. “El Regne Unit va començar abans. A l’inici el govern britànic i els bancs van invertir molts diners en noves plataformes i es van crear noves regulacions, un fet que va donar molta credibilitat al finançament alternatiu”, reconeix Kleverlaan.

Tot i les bones perspectives de futur del finançament alternatiu, a dia d’avui compta amb barreres que frenen el seu creixement. Quines són aquestes barreres?

Ecosistemes de finançament alternatiu poc madurs. A Espanya i altres països europeus encara estan molt focalitzats en el finançament bancari tradicional. Per créixer, el finançament alternatiu cal que sigui més madur amb més proveïdors de finançament que puguin competir entre ells.

Manca de regulació per part dels governs. És un element clau per protegir als inversors i afavorir l’accés al finançament per part de les empreses a partir de noves lleis que ho permetin.

La falta de coneixement per part dels emprenedors, les empreses i els assessors financers. Per estendre el finançament alternatiu cal que els protagonistes tinguin tot el coneixement al seu abast. En aquest sentit, l’educació és un element central que s’ha de potenciar a través de la promoció, nous programes, difusió dels casos d’èxit, publicacions, etc.

Com pot créixer el finançament alternatiu a Catalunya?

Tant a Catalunya com en d’altres països del sud d’Europa, un dels grans reptes és la regulació i l’educació. “El govern ha de veure el finançament alternatiu com una bona manera perquè les pimes tinguin accés al finançament, afavorint-ne l’accés i demostrar que hi ha moltes possibilitats més enllà dels bancs”, apunta Kleverlaan. A banda de la regulació, també és molt important la promoció en tots els nivells: “Cal fer-ho de manera activa. Tots els actors necessiten conèixer la diversitat del finançament alternatiu i com fer-lo servir”.

Tots aquests factors construeixen un dels elements clau de l’èxit: la confiança. Per Kleverlaan és molt important que els governs, universitats, escoles o associacions empresarials n’incentivin el seu ús. Tot i això, també creu que la creació d’una única organització de referència que centri tot el coneixement i la promoció “és la millor opció” per augmentar la credibilitat. “Penso en una organització específica que ofereixi informació a les pimes, que ajudi al govern a fer bones regulacions, que porti bancs i proveïdors de finançament alternatiu a col·laborar junts i que ajudi a crear confiança a través de certificacions per les plataformes i pels assessors de finançament”, indica.

La gran oportunitat del crowdfunding

Roland Kleverlaan també veu el finançament alternatiu i, concretament, el micromecenatge (crowdfunding) com una gran oportunitat per les empreses per aconseguir finançament per part d'aportacions individuals, que més enllà d’obtenir uns beneficis o una recompensa, vol col·laborar i ajudar l’empresa sigui gran o petita.

A banda d’empreses, el micromecenatge també s’ha utilitzat per tirar endavant grans projectes socials relacionats amb fonts d’energies renovables, la producció de menjar sa, l’habitatge social o models urbans sostenibles, entre d’altres. “Molts d’aquests projectes necessiten el suport de la comunitat i diners de forma avançada. En molts casos els inversors es converteixen en els propietaris del béns i decideixen en quins projectes invertir els beneficis”, apunta.