Ana Guasch: ‘Amb Querida Carmen, hem aconseguit capitalitzar la paella arreu del món'

Cocer y cantar. És fantàstica la filosofia de Querida Carmen.
A la gent li encanta menjar bé però no el fet d'estar-se gaire temps a la cuina. Si menges bo i, a sobre, hi has dedicat poc temps, són suficients motius per cantar, no? (riu).

Desprens molta energia. A això se li en diu esperit emprenedor?
El meu pare, una de les persones que més m’ha influenciat, era professor de l’IESE, cosa que li permetia conèixer molts empresaris i sempre em va transmetre que, en aquesta vida, hi ha dos tipus de persones: les que treballen i les que generen treball. Jo sempre m’he considerat de les que generen treball. Com a bona emprenedora, ja des dels 21 anys organitzava cursets d’esquí per als nens de la zona on estiuejava i els oferia un servei únic de recollida casa per casa.

Des de ben joveneta ja tenies aquest instint.
Sí, he muntat encara més negocis, des de vendre espardenyes a l'àmbit internacional abans de l’èxit de Castañer, fins a una marca de joies, una gelateria al barri de Sarrià , una web de moda ecològica (la segona a Espanya )...

I finalment neix Querida Carmen.
Hem aconseguit capitalitzar el món de la paella a tot arreu! Ja som presents a 26 països!

Defineix-la en una frase.
Semicuinats gurmet en llauna que només cal escalfar i coure.

"Un emprenedor és una persona emmotllable i flexible"

Quan passes de ser emprenedor a ser empresari?
Sentir-me emprenedora, encara m’hi sento. Un emprenedor és una persona més emmotllable i flexible, amb una gran capacitat per adaptar-se als canvis i a l’entorn. És més una actitud que una aptitud. Un empresari de més recorregut té una experiència i una capacitat per superar els fracassos i les situacions complexes. Vaja, un emprenedor ha de saber escoltar-lo i entendre’l: agafar el millor de la seva experiència i copiar aquelles coses que ha fet be i millorar les àrees de millora.

Tu tutoritzes Start-ups. Ja ets empresària, doncs?
El problema és que encara em sento molt emprenedora perquè no paro d’escoltar! (riu).

Quina anècdota o experiència ens podries explicar de la teva col·laboració amb les empreses de Start-up Catalonia?
Una que em fa molta gràcia. Espero que no s’enfadin perquè l’expliqui. Peestickers, una start-up que es dedica a produir i comercialitzar adhesius especialment dissenyats per ajudar els nens a deixar el bolquer i a mantenir la higiene del bany, va escollir-me perquè els fes un acompanyament durant un període de gairebé un any. En aquest període van aconseguir un contracte molt important amb Carrefour. Un dels socis estava molt content i em va trucar a mi per dir-m’ho abans que a la seva dona. Mai no ho oblidaré, va ser molt gratificant per a mi!

Què dius en els primers minuts a les Start-ups que tutoritzes?
Els hi pregunto per la seva organització. És bàsic tenir un ordre i un mètode: qui fa què, evitar duplicitats i més eficiència. I els reforço la passió que ja mostren, els emfatitzo la necessitat de potenciar el valor de la persistència per aguantar les dificultats que hauran de batallar i, sobretot, capacitat per pivotar el model de negoci, que tampoc es quedin ancorats amb una idea inicial.

Tens algun projecte nou al cap?
Tant se’m nota? (riu). Sí, tinc dos projectes al cap, ambdós vinculats amb el món tecnològic. Un va dirigit a un target molt concret que és el de l’educació i una nova manera d’estructura-la; i l’altre, focalitzat en el retail i la moda però oferint una plataforma de serveis molt interessants.

Coneixes molt bé el retail i també en saps molt, de comunicació i marca. Posa algun exemple de marca que creus que seria un bon model a seguir.
M’agraden les marques que han sabut trencar amb els missatges tradicionals, que han estat capaços de generar comunitat, de ser part de la família i, per això, de les decisions de compra.

L’exemple que sempre es posa és la del RedBull.
És boníssima aquesta marca. Però en destacaria més. Per exemple, coneixes ING Fresh Banking?

No.
Doncs ha sabut transmetre la idea de banc transparent, dinàmic i veraç. Però també m’encanta una marca de tota la vida, Coca-Cola, pel fet que ha sabut reinventar-se constantment, fins arribar al punt que és la marca de la felicitat. O l’exemple del Cirque du Soleil; en sóc una fan: ha sabut transformar un negoci tradicional que es movia en l’oceà vermell de la competència en un oceà blau sense competidors perquè és únic.

I d’aquí a cinc anys, com et veus?
Aprenent, gaudint i somiant. Com va dir Walt Disney, només hi ha una forma de començar a construir un somni: deixar de parlar i començar a fer.