Les mètriques i les startups

Et consideres emprenedor?
Sí, m’hi considero, perquè m’agrada participar en empreses i muntar-les. M’agrada aquest neguit de no saber què passarà demà, controlar la muntanya russa que és construir quelcom des de zero.

Quina mena d'emprenedor ets?
No sóc una persona gaire creativa i molts dels projectes ja em venen muntats o avançats en la idea. No categoritzo mai els emprenedors, així que no sabria dir-te de quin tipus sóc! (riu) Només sé que no m’agrada estar al davant mediàticament, no sóc una persona que s’expressi gaire correctament, així que deixo el discurs per als altres.

He sentit a dir de tu que ets el crac de les mètriques...
I no m’agrada gens, això! Tinc certa aversió a paraules com expert, gurú, ninja, i encara menys la d’evangelitzador que també l’he sentit a dir. Ni de bon tros sóc un referent en aquest tema. Més que res perquè abans hi ha hagut gent que ha escrit i ha aplicat aquestes mètriques. Jo soc un seguidor més. Com vols que em consideri un referent si no faig xerrades ni tampoc hi ha gent que pagui per sentir-me? (riu).

Però bé que les startups et reclamen perquè els ajudis en tot el tema de les mètriques.
Perquè m’agrada molt tot el que fa referència a aquest tema. Jo sí que tinc els meus referents, els segueixo i m’encanta devorar informació per poder aplicar-la. Crec que se’m dona bé el desenvolupament d’aquestes coses. M’agrada portar a la pràctica tot el que penso. Materialitzar els projectes o redefinir els projectes amb què m’implico és una passió.

Sóc un emprenedor que té tres minuts per xerrar amb tu. Quines tres coses (lliçons apreses) li recomanaries de cara al seu projecte?
Sens dubte, li diria que comuniqués molt bé el seu producte. Si no en sap, que n’aprengui i que practiqui molt. La segona cosa que li diria és que no fes cap pla d'empresa i que directament fes unes bones projeccions de tresoreria. I, la tercera, i crec que més important, que esculli molt bé els seus socis.

Has mentorat moltes startups. Què n’has après?
A escoltar, a mantenir la il·lusió, a posar les coses per ordre prioritari i a posar-les en valor. El més curiós és que gairebé mai els acabo dient res que no sabessin (riu). Els emprenedors aprecien molt que no els diguis el que han de fer, sinó que els donis eines perquè ells mateixos puguin créixer.

I què els hi desitges?
Unes bones mètriques! Així segur que tindran més possibilitats per optar a fites més grans i a les eines per aconseguir-les (com ara el finançament).

Quines són les mètriques que hem de tenir en compte en un negoci digital?
Cada negoci té els seus propis objectius i les seves necessitats, però les dues mètriques bàsiques en tota en empresa, ja sigui fora de línia o en línia, són el CAC (Cost d'adquisició de clients), és a dir, els diners que et costa aconseguir un usuari) i l'LTV (Life Time Value, que traduït vol dir la quantitat de diners que es deixa un client en els teus productes).

És difícil mesurar això?
La primera és relativament fàcil d’aconseguir: si gastes x diners en màrqueting i aconsegueixes x usuaris, amb una simple divisió ja tens el CAC. L'LTV, en canvi, és més difícil de mesurar perquè és un concepte que sempre és obert, sobre tot en els e-commerce. En els productes SaaS és més fàcil.

I com sé que el meu negoci va bé, a partir d’aquestes dues mètriques?
Sempre que el CAC sigui menor que l'LTV, estigues tranquil, el teu negoci anirà bé. Ara bé, potser no ets eficient en la despesa de diners de màrqueting i és aquí on entra el concepte de les atribucions. Però això ja és més complex (riu)!

Doncs deixem-ho. I en un negoci fora de línia, què cal mesurar i com aconselles fer-ho?
Així com en un negoci en línia la part més positiva és que és molt mesurable, no és així en el cas d’un negoci fora de línia. Dic en principi, perquè sí que tens eines per poder controlar-lo bé, però cal utilitzar conceptes financers com el burn rate, el flux de caixa...
Però hi ha una cosa que no acabo d’entendre i és aquesta tendència a separar els negocis en línia y fora de línia: totes les empreses en línia tenen la seva part molt important fora de línia, i les empreses offline en la seva majoria tenen una web… amb el que això representa.

Què vols dir amb això?
El que vull dir és que al final les empreses necessiten gestors que tinguin el suport d'especialistes, siguin venedors, venedors per Internet, etc.. per tirar el negoci endavant i aconseguir tenir la caixa suficient per pagar costos sense dependre de cap entitat financera. Vaja, simplificant-ho al màxim, que un gran gestor d’un negoci per Internet podria ser un bon gestor d’una sabateria (riu).

Què trobes a faltar a la teva vida?
Més temps!

I què faries?
Doncs ara que m’ho preguntes, no ho sé! (riu). Però el necessito! Una vegada em van fer la reflexió que si et toca la loteria i decideixes continuar fent el mateix que feies volia dir que ets una persona feliç. Doncs jo crec que no canviaria res, tindria més diners al banc això sí!, però no canviaria.

Què et motiva més d’emprendre? Posa algun exemple…
Les ganes de canviar el món amb allò que vull muntar. Crec que una de les diferències entre emprenedor i empresari, és el fet que els empresaris volen guanyar diners o tenir un sou i els emprenedors volem canviar el món (i els diners són la conseqüència de fer-ho).