Idees d'experts Florence Hiard, directora de l'Oficina Exterior d'ACCIÓ a Ghana
L’ambiciós pla d’industrialització ghanès ofereix a les empreses catalanes l’oportunitat de posicionar-se com un proveïdor principal de know-how que acompanyi el seu desenvolupament.
L’Àfrica subsahariana acumula taxes de creixement per sobre del 5% en bona part dels seus països. Un dels que encapçala aquesta dinàmica és Ghana, un mercat que afronta un ambiciós procés d’industrialització que acompanyi el seu creixement econòmic i demogràfic per reduir l’actual dependència de les importacions. “Aquesta idea forma part del cor de la política econòmica actual de Ghana, que aspira també així a crear llocs de treball per a una població majoritàriament jove”, resumeix Florence Hiard, directora de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Accra.
Les empreses catalanes poden formar part d'aquest procés amb el nou programa Ghana s'industrialitza, que ofereix un acompanyament integral des d'ACCIÓ en l'experiència d'internacionalització cap a aquest mercat. Un procés que es completa amb la Missió a la fira Ghana Industrial Summit d'aquest setembre.
En la primera sessió dels International Business Days – Focus Àfrica & Pròxim Orient, Hiard ha detallat les nombroses oportunitats que ofereix actualment el país africà. “Ghana necessita cada vegada més una indústria que pugui produir productes per a la creixent classe mitjana local”. En aquest sentit, “sobretot necessiten saber com fer les coses. Catalunya no només hi pot aportar la tecnologia o la maquinària, també el know-how”, destaca Hiard.
Un futur industrial
Ghana és el segon mercat en PIB de l’Àfrica de l’oest, només per darrere de Nigèria. Però el seu principal atractiu és que es tracta d’un model d’estabilitat política en la regió. “Això ha fet que moltes empreses i multinacionals escullin Accra per a la seva seu regional”, destaca la directora de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a la capital ghanesa.
Tot i que tant Ghana, com Nigèria, Costa d’Ivori o el Senegal, països de referència en l’oest africà, “segueixen sent mercats de poder adquisitiu baix, la seva classe mitjana va a l’alça”, insisteix Hiard. No en va, l’Àfrica subsahariana ha passat dels 78 milions de persones de classe mitjana del 2010 als 150 del 2015; una xifra que es preveu que assoleixi els 224 milions l’any 2040.
Una fàbrica a cada districte
“Ghana és un país business friendly amb un teixit empresarial jove”, relata Florence Hiard. A més, des de principis de 2017 compta amb “un govern molt orientat al desenvolupament de la indústria, que ha llançat el programa One District, One Factory”.
Aquest ambiciós programa pretén establir plantes industrials a cadascun dels 216 districtes del país o, si més no, “crear un entorn propici que impulsi la generació de llocs de treball i valor afegit”.
Actualment el programa es troba en la fase de seleccionar projectes, amb criteris com el fet que tinguin la capacitat de transformar l’economia del districte. “S’han rebut gairebé 400 peticions d’interès, de les quals 117 ja estan ready to go”, explica Hiard. D’entre totes elles, destaquen les de processament d’aliments i les de manufactures.
Els punts clau
“També s’ha engegat un programa de revitalització de la indústria ja existent al país per reconvertir-la o reorientar la seva producció”, destaca Hiard sobre els objectius del govern ghanès; que ha definit les indústries estratègiques apuntant cap a la petroquímica i l’alumini, farmacèutica o l’oli de palma.
Sigui com sigui, la directora de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Accra recorda que “no es tracta només de proposar el producte, cal acompanyar l’empresa per donar-los idees, explicar nous processos, etc.”. Segons Florence Hiard, “estan molt oberts a solucions innovadores i adaptades al mercat local”.
Una d’aquestes adaptacions al mercat local, per exemple, es troba en el packaging. “Es venen molts productes mono dosi perquè és el que poden pagar en un dia concret”, exemplifica. Alhora, adverteix de la presència d’una distribució dual: la formal (supermercat) i la informal (als mercats de carrer, que és on es concentra el gran volum de negoci al país).
Un mercat personal
A l’hora de parlar de qüestions pràctiques per entrar al mercat ghanès, Hiard recomana aprofitar que “a Catalunya tenim l’avantatge de costos logístics menors que els productes asiàtics, en 15 dies de transport des del Port de Barcelona s’hi pot arribar”.
Molt sovint, la indústria local gaudeix de programes de suport del Banc Africà de Desenvolupament, de la Comissió Europea o d’altres organismes multilaterals que exigeixen que la indústria tingui un component de nul·la generació de residus (zero waste). “Com que el teu client és la indústria local, però ve finançat per aquestes institucions multilaterals, venir amb el xip zero waste és una oportunitat”, apunta Hiard.
Finalment, tot i que sovint el canal d’entrada és amb el client industrial; la relació també pot venir de la mà de representants, importadors o distribuïdors. En qualsevol cas, és imprescindible el seguiment de les operacions. “Si envies un correu, envia un missatge de WhatsApp dient que l’has enviat”, recomana Florence Hiard. De fet, assegura que els ghanesos agraeixen les “relacions properes, no els agrada la distància”.
Missió industrial
L’Oficina Exterior de Catalunya a Accra manté una estreta relació amb l’Association of Ghana Industries (AGI), entitat que agrupa 1.500 membres i una magnífica porta d’entrada al país. Aquest vincle es podrà estrènyer durant els workshops d’intercanvi i la Missió que ACCIÓ organitzarà enguany en el marc de la Fira Ghana Industrial Summit (18-20 setembre del 2018).