Contacte
Idees d'experts Pablo Ruiz, CEO i cofundador de PayPro
Tres lletres han sacsejat l’actualitat del finançament de pimes i startups els darrers mesos: ICO. Darrere d’aquestes sigles s’hi amaga el concepte Initial Coin Offering, un procés pel qual es recapta capital mitjançant l’emissió de cripto monedes (per exemple, bitcoin) amb tecnologia blockchain.
A mig camí entre les sortides a borsa convencionals (IPO) i el crowdfunding, cada cop són més les companyies que s’hi atreveixen o que anuncien la voluntat de provar-ho, com en el cas de Nostrum. Tot i així, són diversos els reguladors que han expressat dubtes al seu voltant. La Security Exchange Comission (SEC) dels Estats Units s’hi ha mostrat en contra, mentre a la Xina o a Corea del Sud directament s’han prohibit.
Enmig de la incertesa d’aquest context, una de les empreses que s’hi ha llançat és PayPro. En ple procés d’ICO ha compartit la seva experiència en un dels Esmorzars de Finançament d’ACCIÓ amb la veu del seu CEO i cofundador, Pablo Ruiz. El seu objectiu: ser el primer marketplace de serveis financers basat en una plataforma blockchain.
Què ha passat al 2017 perquè es comenci a parlar tant de les ICO?
Ara mateix les ICO estan funcionant molt bé perquè hi ha molt de hype i molta gent interessada. Al 2016 van moure 6 milions de dòlars i al 2017 ja van superar els 4.000. Va començar a funcionar molt bé perquè hi ha gent que amb les cripto monedes ha guanyat autèntiques fortunes. Van invertir 1.000 o 2.000 dòlars i ara gestionen milions. Fins al 2017 la cotització del bitcoin ha estat molt estable i no volien convertir-lo a moneda corrent per evitar problemes fiscals i el cost d’oportunitat per si el bitcoin acabava pujant, com ha passat. D’aquesta manera van començar a invertir en ICO’s i han generat un hype invertint molt en les poques que hi havia. Això va fer que gent de fora de l’ecosistema també hi entrés i la bola s’ha anat fent gran.
Per què una empresa s’hauria de plantejar fer una ICO en lloc d’una ronda de finançament “tradicional”?
Una ronda més tradicional, en realitat, és el que encaixa millor a la majoria d’empreses. Però per què fer una ICO en lloc d’una ronda? Per aprofitar el hype. Hauria de fer-ho? Depèn. Primer de tot cal entendre que hi ha dos tipus de ICO’s: les de token security i les de token utility. Les primeres consisteixen a oferir un token que representa un títol de propietat sobre l’empresa a canvi dels diners de l’inversor: dividends, participació política, etc. Els token utility, en canvi, són els que tindran algun tipus d’utilitat dins del producte o servei que desenvoluparàs amb els fons que es captin a la ICO.
Precisament les ICO’s de token security han estat prohibides a països com Corea del Sud o la Xina o la Security Exchange Comission (SEC) dels Estats Units també s’hi ha mostrat contrària...
La majoria de reguladors estan veient les token security com IPO’s camuflades, i això és matèria regulada. Per tant, fer-ne té requisits molt grans. Si ets una startup que es vol finançar mitjançant una ICO emetent accions de l’empresa, ho tindràs complicat legalment. Si el que dónes són descomptes sobre el teu futur producte o cada token serà una unitat del producte, legalment és més viable si ho diferencies bé del token security.
Per tant, si l’objectiu és només captar fons, potser no val la pena...
S’ha de tenir en compte, sí. Cal vigilar els requeriments legals i la naturalesa de la ICO. Ara bé, també té avantatges molt importants Una ICO és molt més escalable que una ronda tradicional. Si legalment l’has pogut justificar i el teu token és realment una utility, els beneficis que pots obtenir són bestials. Entres en un ecosistema amb molts diners i molt escalables. Nosaltres ja tenim inversors de més de 30 països diferents. Aquí tothom parla el mateix “idioma”, té els mateixos criteris d’inversió, la comunitat està molt unificada i escapes bastants procediments administratius.
Cal estar en el sector blockchain per plantejar-se una ICO?
Ara mateix els coneixements que es necessiten per poder fer una ICO són mitjanament avançats; però la idea és que la societat es vagi impregnant del funcionament de blockchain i es vagi fent més accessible per a tothom. Això hauria de fer que qualsevol empresa pugui accedir tant a una ICO com a qualsevol altra funcionalitat que pugui oferir blockchain.
La ICO té una fase de prellançament i una de venda principal. Quines diferències hi ha entre una i l’altra?
Cal tenir clar que fer una ICO és molt car, es calcula que normalment necessites invertir en màrqueting el 10% del capital que vas a buscar. És una quantitat que no tothom té. Per tant, primer es fa una ronda d’inversió pre seed on Family, Fools and Friends, business angels o fins i tot algun venture capital financen la pre sale. En aquesta pre venda ja comences a donar tokens, ja has fet una mica de campanya de màrqueting amb els fons de la pre seed i hi ha un tiquet inversor una mica més elevat del que hi haurà a la ICO amb unes condicions d’entrada especials perquè el risc és una mica més gran. Els fons que aixeques a la pre ICO es destinen a finançar la ICO. Un cop aquesta arriba, ja has cremat els fons de la pre seed en la pre sale i amb això et dediques a tancar la ronda principal.
A PayPro esteu fent la ICO des de Gibraltar. Per què?
La comunitat veu amb molt bons ulls que facis la ICO des d’un país que regula d’alguna manera el blockchain. El que genera més temor és fer-la en un país on no està regulat. Gibraltar, per a un sector més tradicional potser pot sonar malament perquè està considerat un paradís fiscal, però països com Suïssa, Estònia o Singapur s’estan posant les piles en aquesta matèria i posicionant-se com a països pro blockchain.
Què podem esperar de la regulació en aquest camp?
En realitat no hi ha tanta diferència entre el que estan fent Corea del Sud i Gibraltar. I el que fa Corea em sembla bé. No prohibeix les cripto monedes ni el blockchain, sinó que si vols canviar moneda oficial per cripto moneda ho pots fer, però la casa d’exchange ha d’estar regulada perquè si no, com a Hisenda del país, pots perdre molts diners. Hi ha d’haver un moment on l’anonimat de bitcoin i les cripto monedes s’haurà de limitar una mica perquè va en contra de la societat, que es basa en els impostos. A partir d’aquí, Corea prohibeix per millorar i Gibraltar té un procés més obert. Són estratègies diferents per arribar al mateix punt: regular blockchain.
AMUNT