L’inversor respon: Abel Conill i l’aposta pels investigadors

Abel Conill, General Partner de Victoria Venture Capital, viu l’equador del sisè fons on ha participat. L’actual s’enfoca a participar en projectes sorgits de la investigació en tecnologies netes o nous materials, l’anomenat cleantech. Aquesta aposta per perfils més propers a la recerca que a l’empresa és una de les principals característiques d’un inversor que ha respost les preguntes d’una quarantena d’emprenedors en una de les sessions de L’inversor respon organitzades per ACCIÓ. Abans, però, se sotmet al nostre qüestionari.

Què us defineix com a fons en sectors, import i geografia?

El que ens defineix és que Victoria és un fons per a investigadors que potser no són tan reconeguts. La investigació se centra molt en biomedicina, on hi ha gent molt reconeguda i ja hi treballen diversos fons. Però nosaltres anem a les cleantech: les tecnologies netes, els nous materials. Anem a aquest target sectorial que és més d'indústria i energia amb un teixit empresarial a Catalunya que té molta tradició.

Una cosa que també ens diferencia bastant és que som un fons hands on, és a dir, que invertim tot just en mitja dotzena de projectes i entrant-hi fins a la cuina orientant-los sobretot en l'entorn empresarial. A l'investigador generalment el món de l'empresa li queda una mica lluny i l'entorn financer i corporatiu no el tenen prou conegut inicialment. No només aportem capital, sinó que també els aportem assessorament.

Respecte la geografia d'inversió, no ens hem tancat només a Catalunya però té lògica que si som hands on i hem d'estar pròxims a les participades, el nostre radi d'actuació és d'uns 100 o 150 km de l'entorn de Barcelona on, a més, hi ha prou deal flow.

Quant a tiquet d’inversió, atès que la mida del fons és d'uns 5 milions d'euros, es mou al voltant del mig milió.

Per què una startup hauria d'acudir a Victoria?

Perquè tampoc n'hi ha tants, de fons com nosaltres. Tot i que, al final, nosaltres també anem a elles. És una decisió en la qual t'has de trobar còmode, no has ni de forçar a entrar ni obligar que t'entrin. En el capital risc has de ser soci. I fons com el nostre en coneixem un de molt gran, Clean Energy, que van muntar Warren Buffet amb Bill Gates o Jeff Bezos, però a nivell americà. A Espanya com el sector energètic ha viscut anades i tornades, segurament no està tan de moda.

Què és el que et va impulsar a ser inversor?

Victoria per mi és el sisè fons, els tres últims dels quals com a General Partner. I no hem volgut tenir una trajectòria de fons iguals al llarg dels anys, sinó que he tingut la inquietud de fer salts, però mantenint l'ofici. M’agrada que Victoria sigui un fons open minded, on escoltes coses que no te les creus. Però si resulta que hi ha una base patentada i un cert recorregut de mercat inicial amb algú que ja ha contrastat comprant aquella tecnologia, el concepte et canvia. És un fons on t'ho passes molt bé, però cal un bon comitè d'inversions on contrastes al màxim la viabilitat econòmica i financera del projecte.

L’inici sorgeix perquè ens vam creure que la investigació a Catalunya, que rep molts ajuts europeus reconeguts i és un pol d'atracció d'inversió, és un ecosistema que donava fruits. Ens vam passar més d'un any anant a veure aquest entorn investigador per conèixer les seves necessitats i en vam detectar sobretot dues: els falta capital privat i know-how empresarial. Si ets capaç de donar-los aquestes dues solucions, evidentment hi haurà riscos, però els mitigues. Intentem reduir els riscos perquè no només la tecnologia arribi al mercat, sinó que també ho faci en els tempos adients.

Quins reptes té l'ecosistema emprenedor a Barcelona i Catalunya?

Al 1999 jo formava part del COPCA, que després esdevindria ACCIÓ. Aleshores parlar de capital risc no ho coneixia ningú, era una indústria per fer. Han passat 20 anys i no és que hagi crescut el capital risc, és que ha crescut en paral·lel un ecosistema emprenedor amb un pol d'atracció europeu brutal. Amb condicionants exògens com el clima, però l'interès internacional és real. També s'ha de dir que en alguns sectors a vegades es genera un ecosistema que no necessàriament hauria d'existir. Si a un investigador li entra de soci un business devil en lloc d'un business angel, no li sortirà bé i mai més voldrà emprendre. Però hi ha alguns emprenedors que han aconseguit èxits i li estan donant la volta; o inversors que els han sortit bones operacions i estan reinvertint aquests diners. Tot això fa un cercle virtuós que mentre hi segueixi havent èxits més o menys coneguts, crec que anem bé. No cal que competim amb Silicon Valley, però no tenim res a envejar a d'altres llocs.

Quina de les vostres inversions destacaries?

Per exemple amb Fibanc Energías Renovables recordo entrar en un banc d'inversions i promoure un fons per invertir en energies eòliques l'any 2000 o 2001. Vam arrencar de zero i volíem un 1% del mercat que tenien les grans elèctriques. Vam viure el creixement espectacular i el decreixement del sector. La vam aconseguir treure a la Borsa de Barcelona el dia de Sant Jordi de 2003 i va fer un recorregut espectacular. De l'1,01 euros que va començar, va arribar a 12 euros. Multiplicar per 12 amb una inversió que darrere té una filosofia que fomenta energies netes és molt interessant.

Si emprendre fos una salsa formada per ingredients com l’equip, el model de negoci i la tecnologia; quins tindrien més pes?

D'entrada cal dir que si falta algun d'aquests ingredients la salsa no funciona. Dit això, crec que l'equip és molt important, però el pots afegir o treure si és necessari. Hi ha emprenedors que reconeixen que en una fase concreta de scale up no són els adequats per ser el CEO, fet que és molt interessant i no sempre passa. La tecnologia en el nostre cas és molt important. Si no veiem una tecnologia disruptiva amb barreres d'entrada, estem fent el que fan altres. I els models de negoci canvien: els inventes i els reinventes. Per tant, diria que a Victoria l'ordre seria tecnologia, equip i model de negoci. Però en general segurament seria equip, tecnologia i model de negoci. Però sempre recordant que és una salsa on tot és necessari i encara hi falten ingredients com els diners!