Idees d'experts Eric Monsó, soci de Corporate Finance de PwC, Eric Lorente, director d’Estratègia de PwC, Gustavo Barroeta, director d’Inversions de Suma Capital
Un soci financer aporta recolzament estratègic, acompanyament i un risc compartit amb l'empresa. Eric Monsó i Eric Lorente, de PwC, i Gustavo Barroeta, de Suma Capital, ens n'expliquen les claus i com la seva entrada a l'accionariat pot ajudar al creixement de l'organització.
Avui dia, les empreses tenen moltes opcions per finançar-se amb els nous formats de finançament alternatiu a la banca. Per a projectes d’alt creixement, una de les eines més idònies és l’entrada al capital de les empreses per part d’un soci financer. Es tracta d’una persona o entitat que inverteix diners en una organització amb l’objectiu d’obtenir-ne una rendibilitat durant un període concret de temps.
Una de les característiques del soci financer és que durant l’execució del pla de creixement, el fons pot aportar coneixement i experiència però no forma part de la presa de decisions del dia a dia de l’empresa. “La companyia manté la seva essència. Els fons acompanyen però no substitueixen a l’empresari i no hi ha ingerència en la gestió diària, però sí un seguiment”, apunta Eric Monsó, soci de Corporate Finance de PwC, durant un dels Esmorzars de finançament d’ACCIÓ. En una sessió dedicada a la figura del soci financer, també hi va participar Eric Lorente, director d’Estratègia de PwC i Gustavo Barroeta, director d’Inversions de Suma Capital.
A diferència d’un creditor bancari, l’entrada d’un soci financer aporta un recolzament estratègic, acompanyament i un risc compartit. “Nosaltres volem que el mercat ens vegi com a inversors i a la vegada empresaris”, reconeix Barroeta.
L’objectiu del soci financer
Acompanyar en el creixement de les companyies és l'objectiu de la gestora de capitals, Suma Capital. "Ajudem a les empreses a créixer en projectes de consolidació, internacionalització, professionalització o digitalització", apunta Barroeta. El programa de creixement d’aquest fons aporta un tiquet d'inversió d'entre 5 i 15 milions d'euros i únicament ho fa per un període d’uns 5 anys, un cop l’empresa és més gran i sòlida. Moment que tocarà vendre.
Un dels moments clau d’aquest procés és la valoració de la companyia per part del futur soci. Suma Capital aposta per fer un “enfocament pràctic” del projecte comercial. D’aquesta manera, té en compte les xifres de negoci, les persones que lideren el projecte i les operacions de l’empresa. “Busquem la simplicitat. L’objectiu és créixer en allò que siguem forts i prioritzar allò que coneixem”. Aquesta simplicitat es manté durant el procés d’entrada en el capital. El temps per fer efectiva l’entrada és d’uns 5 mesos: des del moment que es genera el primer contacte fins que es fa una auditoria i es signen els contractes definitius.
Suma Capital compte amb una cartera de clients que creix a un ritme del 30% anual i amb empreses com Implika, Turris, TradeINN o Party Fiesta, entre d’altres. Totes elles de sectors i amb objectius diversos. “No som experts en sector però sí que ho som de models de negoci”, afegeix.
En quin moment una empresa ha de plantejar l’entrada d’un soci financer?
Factors relacionats amb el creixement, la diversificació de negoci o l’expansió de l’empresa són alguns dels més habituals per donar entrada a un soci financer al capital de la companyia. Altres factors com el canvi de l’estructura d’una societat, canvis generacionals o l’esgotament del model de negoci també poden portar l’acompanyament d’un soci capitalista.
Per tal de plantejar-se la seva entrada és necessari que el projecte parteix-hi d’una reflexió estratègica per part de l’accionariat. Eric Lorente explica que l’empresari ha de fer un anàlisi de la companyia, del model de negoci, del mercat, de l'avantatge competitiu i del seu posicionament. “Tot plegat ens dona una visió per plantejar millor els reptes a nivell estratègic i de futur”, apunta. “No hi ha un pla estratègic vàlid per totes les companyies, cada mercat i entorn són diferents. Per això s’ha d’entendre com és l’empresa i el seu entorn”.
Amb l’estat actual de la companyia en ment, cal reflexionar i estudiar les alternatives de creixement: expandir-se en noves geografies, obrir nous canals de venda i distribució, nous segments de clients o el desenvolupament de nous productes i serveis. “Cal prioritzar-les en funció de l’atractiu del mercat i el seu encaix estratègic. Cada cas és únic i s’ha de tenir en compte l’ambició de l’equip directiu i la velocitat per impulsar el calendari de consecució”, indica Lorente.