El vincle entre inversió i salut digital, de Silicon Valley a Barcelona

Que el sector de la salut i el de la biotecnologia són dos dels pilars de l’economia catalana no és cap secret. Tampoc ho és que Silicon Valley és el motor on neixen les noves tecnologies i un lloc de trobada ideal per als inversors que busquen impulsar idees prometedores. Però, què tenen en comú ambdós territoris? En quin punt es creuen la salut, les noves tecnologies i el finançament? Marta Gaia Zanchi, Founding Director del Biodesign for Digital Health, professora a la Stanford University School of Medicine i Equity Partner a DCVC, coneix perfectament l’entorn de Silicon Valley i també el de Barcelona, on començarà a viure properament.

En un dels Esmorzars de finançament d’ACCIÓ, Zanchi ha presentat les principals tendències de l’ecosistema de salut digital i venture capital a Barcelona i Silicon Valley.

La inversió en salut digital i la transformació de Silicon Valley

Marta Gaia Zanchi defineix la salut digital com un “sector de convergència” de les ciències de la salut i l’assistència sanitària amb les tecnologies de la informació i la comunicació. “Tinc molta sort de dedicar-me a la salut digital en l’actualitat perquè està experimentant una veritable renaixença amb desenvolupaments científics i tecnològics que mai no havia vist”, subratlla. Una transformació que també és a l’ADN de l’ecosistema de venture capital, “molt dinàmic a escala global i als Estats Units en particular”, en paraules de Zanchi.

Segons l’experta, actualment s’està vivint una “nova actitud envers la inversió en el sector de la salut, molt més consolidada, al mateix temps que ens trobem en un clima molt favorable per a la innovació en la tecnologia aplicada a les ciències de la salut”, gràcies en gran mesura a un context de canvis de regulació que faciliten el llançament de nous productes i dispositius mèdics. En aquest sentit, per a Zanchi, “cada cop hi ha més emprenedors que es dediquen a la salut amb perfils molt tecnològics”, dos aspectes clau per als desenvolupaments de noves tecnologies, però també per a l’atracció de capital que els doni suport. Ho demostra el fet que l’any 2017 els inversors centrats en la salut aixequessin més de 9 bilions de dòlars, una xifra que aquest 2018 s’espera que superi els rècords de l’última dècada.

L’ecosistema on es concentra el gruix de la inversió de capital en salut és precisament Silicon Valley, amb més de la meitat del valor de les operacions dels Estats Units. És llavors Silicon Valley l’única destinació per als inversors especialitzats en les ciències de la vida? Altes ciutats dels Estats Units i d’Europa es postulen com a alternatives ben posicionades i Barcelona n’és una.

Les fortaleses de Barcelona com a hub...

D’acord amb Zanchi, un dels aspectes que comparteixen l’ecosistema de Barcelona i el de Silicon Valley és que “estan canviant radicalment, tant des del punt de vista del venture capital com del dels emprenedors”. “I aquesta és una tendència a la qual qualsevol inversor, sigui a Europa o als Estats Units, ha de parar atenció”, subratlla.

Barcelona, on Zanchi es traslladarà a viure en els propers mesos, ofereix un pol de talent local i internacional, un cost de vida menor, la concentració de tots els actors rellevants del sector de les ciències de la vida, el suport de la comunitat de desenvolupadors de software i experiència en la transferència tecnològica. L’experta defineix la capital catalana com “un dels hubs de tecnologia de la salut més emocionants i amb potencial de creixement d’Europa” on es troba “una demanda real de solucions innovadores per a les ciències de la vida”. Així es desprèn, per exemple, de les dades d’Atomico, que situen Barcelona com la tercera ciutat europea que escollirien els fundadors de startups per fundar-hi una nova empresa.

Quins són, però, els ingredients que conformen la recepta per crear un ecosistema emprenedor exitós i atractiu per a l’inversor? Zanchi no en té una de secreta, però està convençuda de quin és l’ingredient estrella: el talent. “Els inversors ens fixem en l’equip, especialment en la fase llavor”, assegura. “Volem la gent adequada, amb la motivació i els coneixements necessaris i el convenciment que la seva idea pot exercir un canvi”, sentencia. I és precisament Barcelona una font important de talent i innovació molt atractiva per als inversors.

...i els seus punts de millora

“Crec que el principal repte de Barcelona com a hub de salut seria aconseguir que les tecnologies que s’estan desenvolupant tinguin presents les necessitats de l’ecosistema i que els seus creadors es converteixin en experts en aquestes àrees”, destaca Zanchi. “I la millor manera d’aconseguir-ho és crear equips multidisciplinaris a partir de la col·laboració entre diferents mons (el tecnològic i el de la salut) que treballin per transferir a la societat el seu coneixement sobre el funcionament del sector de la salut i l’atenció mèdica”.

Amb aquest objectiu neix precisament el Barcelona Health Hub al recinte de Sant Pau, que compta amb Zanchi entre els seus impulsors i experts. “La nostra intenció és agrupar tots els pilars de la innovació en salut (els hospitals, els centres de recerca, els tècnics i la comunitat) per facilitar el diàleg i la col·laboració entre les diferents parts i també entre l’ecosistema de startups i el d’empreses corporatives tot creant un microecosistema molt més específic”, assegura.

Les tendències en salut digital: la intel·ligència artificial i els wearables

Una de les tendències que indiquen cap a on es dirigeix l’àmbit de la salut digital és l’aplicació de la intel·ligència artificial i altres sistemes d’imatge a la pràctica mèdica. “Actualment ja ens trobem amb casos d’èxit d’aplicació d’aquestes tecnologies com a eines de suport a la presa de decisions en l’àmbit mèdic i moltes empreses ja treballen en el desenvolupament de software que incrementi el rendiment dels doctors, ajudant-los a ser més ràpids a l’hora d’actuar i oferint-los recomanacions basades en dades estadístiques rellevants”, explica Zanchi. Això sí, també té clar que “mai no voldria veure substituït el personal mèdic pel machine learning, ja que ells aporten l’ingredient humà i són responsables de les decisions finals”.

Un altre exemple, en aquest cas vinculat a la personalització de la salut, són els anomenats wearables, uns accessoris sobre els quals Zanchi era reticent fins fa poc temps. “Fa uns anys es desenvolupaven molts gadgets que no tenien uns efectes clars sobre certes necessitats concretes, però recentment estic veient l’èxit de noves tecnologies basades en sensors específicament dissenyats per controlar certes malalties a través de la comprensió dels seus mecanismes biològics i del seu impacte”.

Que ha de fer un emprenedor per enamorar els inversors?

“D’un emprenedor, sobretot espero aprendre en profunditat”, sentencia Zanchi. “Com a inversora busco emprenedors que m’impressionin amb la seva expertesa en l’àmbit de la salut”, explica, tot ressaltant la importància que els fundadors de noves empreses entenguin les necessitats del mercat i siguin capaços de resoldre una problemàtica social. “La tecnologia, per mi, és secundària. Per descomptat que s’ha de demostrar que funciona amb dades, però una tecnologia sofisticada només ens serveix si crea un valor afegit a la població, que sigui mesurable i proporcioni un canvi en l’atenció sanitària”.

I l’inversor, on trobarà les idees que l’il·lusionin?

Per a Zanchi, no hi ha una estratègia ideal que serveixi per a tot inversor. “Cadascun d’ells té uns interessos i focus diferents, però crec que hi ha lloc per a tothom”, com és el cas dels venture capitals específicament especialitzades en el sector de la salut, que sovint busquen noves oportunitats d’inversió a través d’acords amb empreses farmacèutiques, per exemple. “Especialitzant-se en aquest àmbit donen suport a les innovacions al sector, coneixen les seves necessitats i les apliquen com una mena de lent analítica que els permet trobar també oportunitats en altres sectors”, assegura Zanchi. Aquesta especialització no només és sectorial, sinó que sovint altres inversors prefereixen especialitzar-se en zones geogràfiques.