La filial no és una oficina de venda i té la seva pròpia vocació emprenedora

Quin és el paper de la filial en un món globalitzat?

La filial és una empresa que té els seus objectius i la seva pròpia vocació emprenedora dins del grup al qual pertany. De fet, multinacional ha deixat de ser un qualificatiu significatiu. En última instància, hi ha empreses que tenen èxit i empreses que no en tenen. Tampoc no em puc imaginar que una empresa que en té no sigui present a altres països, perquè l'escenari de negoci actual és el món. A Bayer Iberia (Espanya i Portugal) sempre hem fomentat aquest esperit. No volem que la gent es pensi que és només un lloc de venda. Evidentment, els nostres objectius estan alineats amb l'estratègia del propietari, però alhora competim amb altres membres del grup. Ho vivim així i crec que és bo per al grup.

Bayer s'associa al món de la salut, però també desenvolupa altres línies de negoci...

Tenim tres branques de negoci: la salut (Bayer Healthcare), els materials (Bayer MaterialScience) i l'agricultura (Bayer CropScience). Al llarg dels anys, hem desenvolupat productes molt diversos que han anat canviant o desapareixent del nostre portafolis. De fet, la meitat de les nostres vendes actuals provenen de productes que no existien fa 10 anys, però que responen a la necessitat d'innovar de forma constant. El segle passat, per exemple, vam ser actius en el camp de la fotografia, amb la marca Agfa. Va ser la innovació d'unes dècades, però va desaparèixer quan la fotografia es va fer digital. Els darrers anys hem seguit un procés d'especialització de la producció. En l'àmbit dels materials, a Tarragona, produïm 150 mil tones de matèria primera per a poliuretans destinats a la indústria de l'automoció, la construcció o la refrigeració. En l'àmbit de la salut, tenim el 90% de la producció d'àcid acetilsalicílic a Astúries. L'aspirina es pot fer a Alemanya o la Xina, però el principi actiu que conté prové d'Espanya. És clar que no podem fer tots els productes de Bayer però els que fem, els fem per a tot el món.

Heu desenvolupat algun producte propi per donar servei a la resta del món?

Sí. El següent pas va ser introduir-se en el món dels serveis. I vam aconseguir-ne un de molt important. Realitzem la comptabilitat de les empreses Bayer de 24 països d'Europa, els Estats Units i Canadà. Això és bastant innovador perquè hi ha poca gent que doni servei a Nord-amèrica des d'Espanya. I més en una època en què és difícil competir en serveis amb els Estats Units a causa de la fortalesa de l'Euro. Tenim 380 persones treballant en això.

Quina és la clau perquè funcionin aquests serveis?

Sens dubte, la tecnologia. Parlem de serveis comptables, és a dir, d'un negoci típicament local. Se sol pensar que el producte es pot fer a qualsevol lloc, que els enginyers es poden enviar arreu però que el comptable cal tenir-lo a l'empresa. Nosaltres vam trencar amb aquesta idea. Fer aquest salt no és fàcil perquè exigeix alguns canvis en la manera de treballar, però ho hem aconseguit. Ningú no toca els quatre milions de factures que tractem a l'any en tot el procés de comptabilitat. Tot es fa de forma informàtica, amb imatges. No som l'única empresa que funciona així, però potser sí una de les més grans.

Com s'orienta el procés d'innovació en una empresa amb un model de negoci tan diversificat?

Hem aconseguit atreure a Catalunya algunes activitats i que s'hi constitueixin Centres de Competència (Competence Centers) en diverses àrees. Tenim, per exemple, un laboratori que treballa en vernissos per a fustes (Woodcoatings) a la Zona Franca de Barcelona i un centre a La Felguera (Astúries), que s'ha especialitzat a aconseguir la mida adequada dels cristalls d'àcid acetilsalicílic perquè les aspirines efervescents es desfacin del tot i els comprimits tinguin la consistència desitjada. També comptem amb un centre a Madrid que treballa en una innovació important des del punt de vista de la salut: poder prendre's un líquid com si fos un sòlid mitjançant càpsules de gelatina tova. I a Sevilla, provem productes fitosanitaris en un entorn de clima mediterrani.

Però en funció de què es decideixen les àrees de recerca?

Anys enrere, tothom ho provava tot. Ara les companyies s'especialitzen i han de triar unes línies en què el coneixement de l'empresa fa tenir l'esperança que hi haurà avenços. No es pot tocar tot perquè és cert que investigar és car. A Bayer Hispania, la recerca va dirigida al càncer, l'esclerosi múltiple i la hipertensió pulmonar. També estem avançant molt en temes d'anticoagulants. El criteri per decidir què investigar és saber en què som bons i en què podem millorar. És una qüestió de coneixement.

Com ha afectat la crisi al vostre sector?

Hem tingut un any difícil en el negoci dels materials perquè la construcció, l'automòbil i l'electrònica pateixen molt la crisi. Però més de la meitat de la nostra xifra de vendes depèn del sector de la salut, que és un negoci menys cíclic i més estable. Depèn més de l'èxit de la teva pròpia investigació.

Quines són les prioritats de Bayer en el context actual?

La nostra màxima prioritat és aconseguir els objectius del grup. La segona és maximitzar la nostra contribució dins del grup, és a dir, que Bayer Iberia representi més del 3% de la Bayer. Ara mateix, l'empresa mare ven 31.000 milions d'euros i Bayer Iberia de 1.050 a 1.100 milions, és a dir, una mica més del 3%. Objectiu acomplert.