• Comparteix a Linkedin
  • Imprimeix

Patents, l’eina per fer rendible la innovació

Articles i altres publicacions

La necessitat d’innovar i ser disruptiu també ha d’anar acompanyada d’un pla per rendibilitzar aquesta aposta. Una planificació que pot passar per eines com les patents o els models d’utilitat
06/05/2019

“Innovar està molt bé, s’ha de ser disruptiu i ser més competitius. Però un cop feta la innovació, hem de protegir-la per no regalar el nostre temps i els nostres diners”. Joan Sansaloni, gerent d’innovació d’ACCIÓ, presentava així la jornada de celebració del Dia Mundial de la Propietat Intel·lectual; en la qual s’han presentat les principals característiques i avantatges de les patents, les marques o els models d’utilitat. Aquestes són algunes de les eines que han de permetre fer més rendible la innovació a l’empresa.

“La retribució de la innovació és molt important”, assegura Gian-Lluís Ribechini, president de la comissió de gestió empresarial dels Enginyers Industrials de Catalunya. En aquest sentit, reivindica que els innovadors puguin tenir una retribució variable en funció dels beneficis que generen per a l’empresa. “A Espanya fins al 2015 els inventors que patentaven des de la universitat tenien dret a retribució, però a l’empresa privada no”. Una anomalia que s’ha esmenat en la darrera legislació i que pot ser “una bona manera de retenir el talent a l’empresa”.

Pel que fa a la utilització durant el 2018 dels diversos instruments de protecció de propietat industrial (patents, models d’utilitat, dissenys industrials i marques), Ribechini destaca que continuen la línia de creixement en dades absolutes; però especialment en patents i dissenys industrials, a Espanya i a Catalunya “se situen per sota del que hauria de ser si es té en compte el seu potencial econòmic i industrial.”

5 bones raons per patentar

Però què protegeix una patent? “Les innovacions i solucions tècniques a problemes tècnics”, defineix Ignasi Espiell, enginyer industrial i agent de la propietat industrial de R. Volart Pons y cia. A la pràctica “és un dret d’explotació que atorguen els estats per explotar en exclusiva una invenció. Implica fer pública la invenció a canvi d’un monopoli legal limitat en temps i territori”.

Per Espiell, el fet que quan expiri sigui accessible i reproduïble per la societat representa un “motor de progrés; les societats que més patenten són les que lideren el món”. De fet, “les patents són una font d’informació científica i tècnica de gran valor”, tal com apunta Diana Mariné, enginyera industrial i agent de la propietat industrial d’Oficina Ponti.

Aquest dret exclusiu, a més, protegeix en una triple vessant: la fabricació, la comercialització i les activitats d’exportació i importació en un territori concret. Per l’expert, hi ha 5 bones raons per decidir patentar les innovacions empresarials.

  1. Per evitar còpies. “És l’única via legal que protegeix les innovacions. Si les divulgues abans de patentar-les, tu mateix les has regalat”, adverteix.
  2. Una patent genera ingressos. “Si algú vol fer servir la nostra invenció haurà de passar per caixa”, resumeix Espiell.
  3. Una patent atreu inversors. Com qualsevol barrera d’entrada a la competència, la patent és una carta interessant per captar l’interès dels potencials inversors.
  4. Una patent és una moneda de canvi. “Les infraccions de patents són a l’ordre del dia i una manera d’evitar pagar són les llicències creuades”, assegura l’expert. No és estrany que dues empreses s’infringeixin mútuament les patents; acordar llicències creuades acostuma a ser un win-win per a tothom.
  5. Les patents generen una bona reputació. “Els consumidors entenen que si l’empresa patenta el producte és que és un producte estrella que no podran trobar enlloc més”, destaca Ignasi Espiell.

Com patentar?

Es pot patentar, per exemple, un producte, un procediment de fabricació o un ús farmacèutic nou. Però també les millores de productes i procediments existents. Això sí, els requisits són durs: “ha de ser una novetat mundial, una activitat inventiva que no sigui òbvia i amb una aplicació industrial, que es pugui fabricar”, resumeix Espiell. I la patent la pot presentar tothom: empreses, autònoms i particulars.

Per fer-ho, a Espanya hi ha dues vies: la patent i el model d’utilitat. “Ofereixen els mateixos drets, però el model dona 10 anys de protecció i la patent 20”, diu Espiell. Ara bé, durant el primer any de model d’utilitat es pot decidir ampliar-lo a patent. De la mateixa manera, les patents protegeixen en el territori on es fan, però durant els primers 12 mesos també hi ha temps per ampliar-les a nous mercats.

Com afrontar un litigi de patents

Quan la disputa per la utilització d’una patent acaba als jutjats cal saber quines són les eines per guanyar-lo. “En l’àmbit de les patents el principal mètode de prova és el dictamen pericial”, destaca Yolanda Ríos, magistrada del Jutjat Mercantil núm. 1 de Barcelona i coordinadora de la Secció de Patents.

D’aquesta manera, s’obren els dos escenaris més habituals: d’una banda, “si som els propietaris de la patent hem de demandar els infractors que reprodueixin il·legítimament la tecnologia”, diu Ríos. I de l’altra, “si un competidor està explotant una tecnologia òbvia, també podem combatre aquesta patent per aconseguir la seva nul·litat”. Dos camins on el dictamen pericial serà la peça clau.

“El més important no és tenir raó. La veritat processal és la que cal acreditar al judici i això s’aconsegueix amb el dictamen pericial”, insisteix la magistrada. Per això recomana “escollir un bon perit i centrar bé el conflicte”.

El dictamen pericial haurà de descriure qui està copiant i per què. “Cal descriure i acreditar amb tot el detall possible. En l’al·legat de descripció inicial cal exposar-ho tot perquè un cop es presenta no es pot afegir res més”, afegeix. Per tant, la “investigació” cal completar-la abans de redactar i presentar-se al jutjat amb la demanda.

Però com es valora la prova entre els dictàmens pericials de cada part? “Per la sana crítica del magistrat: el currículum i experiència del pèrit, la qualitat del dictamen, etc.”, enumera la magistrada.