ACCIÓ - Agència per la Competitivitat de l'Empresa
  • Comparteix a Linkedin
  • Imprimeix

Quaderns OME 1: Noves vies d'internacionalització. Les empreses nascudes globals i les que es redefineixen globals

Articles i altres publicacions

El treball estudia sis casos d'empreses catalanes de diversos sectors que desenvolupen la seva activitat internacionalment havent seguit diverses evolucions, que classifiquem en empreses que han nascut amb una concepció global i empreses que han redireccionat la seva estratègia cap a la expansió en els mercats exteriors.

01/01/2007
Quaderns OME 1: Noves vies d'internacionalització

Quaderns OME 1: Noves vies d'internacionalització

Identifica els elements essencials del procés d’internacionalització: els empresaris o directius, els anàlisis (de l’entorn, de les tendències del mercat i del sector, i de les característiques de l’empresa), la presa de decisions i la implementació.

Explica les diferents vies d’internacionalització. Hi ha empreses que s’internacionalitzen gradualment, d’altres que neixen globals i unes altres que es redefineixen globals. Analitza les diferències entre els tres tipus d’internacionalització.

Mostra diferents exemples referents a les noves vies d’internacionalització. Pel que fa a les empreses nascudes globals, analitza els casos de Telemedicine Clinic, Agua Nafree i Mas d’en Gil. Sobre les empreses que es redefineixen globals, exposa els casos de Custo, Mas Doix i el Grup Mango.

Ofereix una sèrie de recomanacions als directius. Aquests, diu, han de tenir una mentalitat global i un equip complementari per detectar i portar a terme oportunitats en un entorn canviant i cada vegada més globalitzat. Explica com respondre a les preguntes de quan, què, on i com s’han internacionalitzar.

Sosté que l’èxit de la internacionalització es basa, entre d’altres, en el procés l’empresa ha de tenir un avantatge competitiu en els mercats internacionals (un factor diferenciador com una patent o una bona marca).

Tanmateix, realitza una sèrie d’observacions dirigides a l’Administració pública. Un dels reptes més importants als que s’enfronta és el desconeixement de les seves necessitats particulars de les empreses born global, al tractar-se d’un fenomen relativament nou. Un altre repte és que, tradicionalment, els programes d’internacionalització es basen fonamentalment en la promoció de les exportacions, quan no sempre és així. Per això aposta per ampliar els programes de suport.