Eines de competitivitat
L'objectiu d'aquesta publicació és analitzar, des d'un punt de vista fiscal i empresarial, els aspectes més rellevants dels diferents sistemes de retribució variable en l'àmbit de les startup tecnològiques.
La guia classifica els sistemes de retribució variable en dos grans grups segons estiguin o no basats en la valoració de la companyia i, a partir d'aquí, analitza la mecànica i les implicacions fiscals i financeres dels diferents tipus: plus, retribució en espècie, opcions fantasma, lliurament d'accions o d'opcions sobre accions, plus en accions, etc.
Sistemes de retribució variable en empreses tecnològiques
Analitza les diferents formes de retribució variable més comunament aplicades per la comunitat empresarial. Hi ha sistemes que no estan basats en la valoració de la companyia. En aquests casos, els treballadors reben plusos o cobren part de la retribució en espècies.
D’altres sistemes, però, si que estan basats en la valoració de la companyia i n’hi ha de dos tipus: els que no permeten l’accés de treballadors o col·laboradors al capital de la companyia (phantom options) i els que si (lliurament d’accions i d’stock options).
Afirma que cada sistema té els seus avantatges i els seus inconvenients. Conclou, però, que no es pot generalitzar sobre quin és millor o pitjor, ja que la conveniència d’aplicar un sistema retributiu o altre depèn de molts factors subjectius. Un d’ells, per exemple, és la disponibilitat de l’emprenedor de compartir la propietat de la seva companyia a canvi d’obtenir una implicació total en el projecte i una motivació plena en el treballador.
La política retributiva òptima serà sempre una política taylor-made (feta a mida). Cal definir-la en funció de les particularitats de cada companyia, els objectius a curt, mitjà i llarg termini dels seus accionistes i del tarannà empresarial des del qual es contempli el creixement de l’empresa en qüestió.