El cap de l'Executiu s'ha compromès a seguir mantenint aquesta política i ha reclamat "audàcia i coratge" per donar-hi resposta i adaptar-se als canvis
- El cap de l'Executiu s'ha compromès a seguir mantenint aquesta política i ha reclamat "audàcia i coratge" per donar-hi resposta i adaptar-se als canvis.
- Carles Puigdemont ha presidit l’acte commemoratiu del 25è aniversari de els polítiques de clústers a Catalunya, acompanyat del conseller Jordi Baiget.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat aquest matí que “Catalunya és un referent mundial en la política de clústers”, com ho reconeix el la Harvard Bussiness School, o el Banc Mundial, que ha recordat que presenta Catalunya com un dels referents que explica com han de ser les polítiques d’èxit la política de clústers.
Durant l’acte commemoratiu del 25è aniversari d’aquesta política duta a terme pel Govern de la Generalitat, el cap de l’Executiu ha apuntat que “el clúster en sí mateix no és un objectiu, sinó que és un mitjà de transformació” on les claus d’èxit per tirar endavant qualsevol política de futur es basen en “la visió, l’anticipació, la capacitat d’adaptació i , sobretot, risc”. “Cal assumir riscos i això vol dir que a vegades les decisions compromeses no surten bé i s’han d’explicar”, ha continuat, però “gràcies a les indispensables dosis de rigor i al coneixement, a l’intercanvi d’informació i d’experiències i de recerca compartida, aquesta visió i anticipació, els risc i l’adaptació tenen moltes possibilitats de convertir-se en aliats indispensables del progrés d’un país”, ha afegit.
Davant un auditori que ha reunit empreses, centres tecnològics, universitats, clusters managers i associacions que formen part de l’entorn dels clústers al nostre país, el president ha assegurat que fa 25 anys, quan es va iniciar la política de clústers, es va prendre “una decisió disjuntiva”, que ha explicat “es va carregar la cultura tradicional d’entendre el model de negoci”. En aquest punt, el president ha subratllat l’encert de donar-hi resposta des d’un “partenariat público –privat”, aconseguint d’aquesta manera millorar la competitivitat del país.
En aquest context, el cap de l’Executiu ha posat en relleu la necessitat que l’administració prengui un paper actiu i, si cal, sigui capaç d’adaptar-se anticipant-se als canvis amb “audàcia i el coratge” per reconèixer que noms, reglaments o mecanismes que han funcionat puguin esdevenir obstacles. Per això, ha apel·lat a la necessitat les administracions siguin ràpides per establir noves condicions que afavoreixin l’esforç de tothom. En quest punt s’hi ha sumat el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, que també ha advertit que hi ha moments en que “cal ser atrevit, arriscar, innovar i no tenir por a ser els primers”. A més, ha assegurat que el clúster suposa “col·laboració i treball conjunt” amb l’objectiu d’obtenir beneficis individuals i conjunts per tot el sector. “No és només una suma, és una multiplicació”, ha afegit el conseller.
Finalment, el president s’ha mostrat convençut que la política de clústers tindrà continuïtat, ja que, ha dit, “hem estat capaços de demostrar que quan han governat governs diferents, hem estat absolutament compromesos amb el nostre teixit productiu” . Així, ha apuntat que han estat un exemple d’innovació en polítiques públiques i un exemple d’aposta per noves dinàmiques de col·laboració a diversos nivells.
En el decurs de l’acte, s’ha il·lustrat com va néixer la política de clústers a Catalunya l’any 1992, una iniciativa pionera a nivell mundial i que s’ha consolidat al llarg dels darrers 25 anys gràcies al suport continuat per part dels successius governs de la Generalitat de Catalunya. De fet, aquesta política de clústers ha generat un ecosistema reconegut a nivell internacional i que ha permès, per exemple, que Barcelona sigui la seu de la TCI Network, la xarxa de clústers més important del món.
Actualment la Generalitat impulsa aquesta política a través del programa Catalonia Clusters d’ACCIÓ, que té l’objectiu de millorar la competitivitat del teixit empresarial català a través de l’agrupació d’empreses i entitats d’un mateix sector per compartir recursos, generar sinergies i projectar-se internacionalment. En aquest moment en formen part 30 clústers, que agrupen més de 2.100 agents –dels quals 2.000 són empreses-, sumen 290.000 treballadors i facturen de manera agregada 65.500 milions d’euros. És a dir, la xifra de negoci que generen els clústers catalans equival al 29% del PIB de Catalunya.
En aquest sentit, amb l’objectiu de reforçar i intensificar aquesta política de clústers, el Govern augmentarà aquest 2017 un 50% la línia d’ajuts que acompanya el programa Catalonia Clusters d’ACCIÓ, assolint els 1,5 milions d’euros. Aquest instrument permet als clústers dur a terme estudis de mercat, fer prospectiva tecnològica dels seus sectors, organitzar viatges a l’estranger per fer benchmarking internacional i tancar projectes de col·laboració entre clústers catalans o amb entitats internacionals, entre d’altres iniciatives. I és que el 71% de les empreses membres de clústers consideren que aquest tipus d’organitzacions genera impacte en la seva competitivitat, mentre que el 98% asseguren que les iniciatives clústers aporten valor al seu sector.
L’acte també ha comptat amb la participació del president del Clúster Packaging, Artur Costa, i del cluster manager de FEMAC, Enric Pedrós, que han explicat com els clústers han contribuït a millorar la competitivitat de les empreses.
President Puigdemont: "Catalunya és un referent mundial en política de clústers"