El sector de la bellesa a Catalunya factura 12.000 milions d’euros, l’equivalent al 4% del PIB català

• Per segments de negoci, el del gran consum i el de la dermocosmètica i cura de la salut són els que concentren més empreses, amb un 12% i un 11% respectivament, mentre que les fragàncies i perfums concentren el gruix de la facturació a Catalunya (el 44% del total).
• El 2024, les exportacions catalanes de perfumeria i la cosmètica van assolir el seu rècord històric i ja representen el 60% del total de vendes d’Espanya a l’exterior d’aquest sector.

El sector de la bellesa, la cosmètica i la cura personal a Catalunya agrupa 780 empreses que facturen 12.078 milions d’euros, l’equivalent al 4% del PIB (dades de 2023). És una de les principals conclusions d’un estudi elaborat per ACCIÓ -l’agència per la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball- que destaca que el nombre d’empreses que formen aquest ecosistema ha crescut un 35,4% en els darrers sis anys (quan es va analitzar aquesta indústria per darrera vegada), mentre que el volum de negoci que generen ho ha fet en un 32,5%. El sector ocupa actualment 34.583 persones (un 18% més).

El document s’ha presentat aquest dilluns, en col·laboració amb el Beauty Cluster. Durant l’acte, el director executiu d’ACCIÓ, Joan Romero i Circuns, ha destacat que es tracta d’un “sector innovador per naturalesa que, més que cap altre, sap com anticipar, captar i transformar els desitjos dels consumidors”. En aquest sentit, Romero ha subratllat que l’èxit de la indústria de la bellesa a Catalunya “radica, en bona part, en l’aposta per vectors com la innovació i la internacionalització”, que, en bona part, són fruit del paper del Beauty Cluster, que és membre del Programa Catalunya Clústers d’ACCIÓ. “És el principal clúster de referència a nivell estatal i un motor de transformació i col·laboració dins del sector: ajuda les empreses a créixer, innovar, ser més sostenibles i internacionalitzar-se”, ha subratllat el director executiu.

Per segments de negoci, el del gran consum i el de la dermocosmètica i cura de la salut són els que concentren més empreses, amb un 12% i un 11% respectivament. Des del punt de vista de la facturació, la categoria de fragàncies, essències i perfums és la que concentra un major volum, amb 5.336 milions d’euros (el 44% del total) amb Grup Puig al capdavant. De fet, l’estudi destaca que el 75% de la facturació de la indústria es concentra en les grans empreses com aquesta. Val a dir també que un 5% de les companyies d’aquest àmbit són startups.

L’informe destaca que el sector de la bellesa compta amb un ecosistema de suport format per associacions empresarials, clústers, centres tecnològics i de recerca, així com universitats que imparteixen formació relacionada amb el sector. Catalunya també acull fires i esdeveniments vinculats a aquest àmbit.

Catalunya, una regió atractiva per la inversió

 Segons les conclusions de l’estudi, Catalunya se situa com la sisena regió de la Unió Europea en nombre de projectes d’inversió estrangera del sector de la bellesa captats en el darrer quinquenni (2020-2024). Així, s’han captat sis projectes per un valor de 26,3 milions d’euros que han creat 276 llocs de treball. Es tracta de projectes de multinacionals com les estatunidenques Cosmo i Birchbox, l’alemanya Belersdorf i la britànica CPL, que han establert instal·lacions productives o de recerca a casa nostra recentment. De fet, l’estudi apunta que el 13% de les empreses de bellesa presents a Catalunya són filials de companyies estrangeres, una altra dada que posa de manifest el grau d’obertura d’aquest ecosistema.

D’altra banda, el document també conclou que Catalunya és la segona regió d’origen que més capital inverteix en el sector de la bellesa i la cura personal a la Unió Europea, només superada per l’Illa de França, segons dades dels últims cinc anys. En conjunt, s’han invertit 809 milions d’euros en 14 projectes que han permès crear 1.522 llocs de treball.

Internacionalització del sector

D’acord amb l’estudi, prop de la meitat (48%) de les empreses del sector ubicades a Catalunya són exportadores regulars. El 2024, les exportacions del sector de la perfumeria i la cosmètica a Catalunya van assolir els 5.189 milions d'euros, xifra que suposa un creixement del 40% en comparació amb l’any anterior i que marca el rècord històric per al sector. El sector de la bellesa concentra el 4% del total de les exportacions catalanes en conjunt, mentre que Catalunya concentra el 60% de les vendes de tot Espanya d’aquest àmbit.

Per segments, la perfumeria (amb el 68%), la cosmètica (19%) i el de la higiene personal (9%) representen el gruix de les vendes d’aquesta indústria de Catalunya a l’exterior. Els principals mercats cap a on es dirigeixen els productes catalans són els Estats Units (on s’exporten 659 milions d'euros), França (523 milions), Itàlia (343 milions), Alemanya (343 milions) i  el Regne Unit (319 milions). En conjunt, aquests cinc països representen el 42% del total de les exportacions catalanes del sector el 2024. Són aquests mercats, juntament amb d’altres de l’Àsia, l’Àfrica i l’Amèrica del Sud els qui presenten més oportunitats de negoci internacional per a les empreses catalanes de la bellesa, apunta l’informe.

Tendències, reptes i oportunitats

L’estudi destaca que es preveu que el mercat global de la bellesa i la cura personal creixi entorn a un 6% anual fins a arribar als 580.000 euros de vendes minoristes l’any 2027. Es preveuen creixements significatius a l’Àsia Pacífic, així com a Europa i a Nord-Amèrica, mentre que el ritme es moderarà a la Xina, tot i que seguirà essent un mercat crucial.

S’analitzen també tendències recents que influiran en el desenvolupament del sector durant els pròxims anys. D’una banda, es detecta que els consumidors d’aquests productes estan reduint el seu pressupost de consum en algunes categories en què prioritzen l’assequibilitat per poder permetre’s altres opcions superiors, premium, en d’altres. Així mateix, s’identifica un auge de la bellesa basada en ingredients específics, així com la seva associació amb la salut (des del punt de vista de la prevenció, l’equilibri nutricional i l’estil de vida), amb especial èmfasi en qüestions com l’impacte de les hormones en el benestar de la pell i els cabells, per exemple.

Destaca molt particularment el pes de la sostenibilitat entre les tries dels consumidors, que opten per adquirir productes respectuosos amb l’entorn des del punt de vista social i el mediambiental. Això va lligat també a nous hàbits de consum entre la població més jove, la Generació Z, a la irrupció de les noves tecnologies i la digitalització dels canals de comercialització, o la innovació en les noves formulacions, amb aplicacions de la biotecnologia per obtenir nous ingredients actius. Alhora, l’estudi subratlla que la indústria de la bellesa està experimentant un procés de concentració empresarial a partir de fusions i adquisicions per part de grans companyies.

En aquest sentit, entre les oportunitats que presenta aquesta indústria, destaquen aquelles vinculades a l’àmbit de les matèries primeres i els serveis de fabricació, especialment donada la forta capacitat industrial i la gran tradició en cosmètica de Catalunya. S’hi inclouen qüestions com el subministrament de matèries primeres naturals o la fabricació de cosmètica personalitzada, per exemple. Alhora, el packaging i la innovació en el camp del disseny dels envasos també destaca, com és el cas de l’aplicació de les noves tecnologies per als envasos intel·ligents o per a la personalització i el disseny de luxe. Destaquen també altres oportunitats com l’aplicació de tecnologies en l’àmbit dels aparells de bellesa, així com aquelles vinculades als canals i les estratègies de venda, amb un pes creixent del comerç electrònic i les estratègies aplicades a les xarxes socials.

Quant als principals reptes a què s’enfronta el sector, l’estudi destaca la necessitat de l’ecosistema català de mantenir i reforçar la seva posició internacional en un mercat marcat per la forma competència global, mentre que l’atracció de talent en àrees tècniques clau també serà una garantia per a la continuïtat de la indústria. Alhora, també es destaca la necessitat d’integrar de manera efectiva els canals de venda físics i digitals, a més d’abraçar la digitalització de la indústria, sempre garantint els criteris de sostenibilitat i la necessitat de diferenciar-se de la competència.