Són les primeres conclusions d’una anàlisi realitzada en el marc del projecte de descarbonització d’embarcacions d’esbarjo, una iniciativa impulsada per ACCIÓ, la fundació Barcelona Capital Nàutica i Barcelona Activa en el marc de la Copa Amèrica
- A continuació d’aquesta anàlisi, s’establiran grups de treball amb els diferents actors i empreses del sector i, a properament, es presentarà el pla d’acció per a millorar-ne la competitivitat del sector.
La cadena de valor del sector nàutic de Catalunya factura de manera agregada 1.028M€ i ocupa gairebé 4.000 persones entre les més de 500 empreses identificades. Són les conclusions de la primera fase de l’estudi de millora de la competitivitat del sector nàutic, que forma part del projecte de descarbonització d’embarcacions d’esbarjo. Aquest és un dels projectes de llegat que impulsa la Fundació Barcelona Capital Nàutica, juntament amb ACCIÓ -l’agència per la competitivitat de l’empresa de la Generalitat- i Barcelona Activa -Ajuntament de Barcelona, en el marc de la Copa Amèrica i que té per objectiu millorar la competitivitat de la cadena de valor del sector nàutic d’esbarjo aprofitant el repte de la descarbonitzaicó.
L’estudi, encarregat a la consultora Cluster Development, identifica que gairebé el 50% de la facturació analitzada és fruit d’activitat industrial, tant de drassanes de refit i varadors (271 M€), com de drassanes de nova construcció (90 M€) o indústria auxiliar (96 M€).
En l’àmbit de refit destaca l’especialització en les grans eslores, on una de les empreses líders a nivell mundial és catalana. Es tracta d’una activitat amb un alt grau d’internacionalització, ja sigui fruit d’embarcacions d’arreu del món que trien Catalunya per fer-hi els seus processos de refit, o pel desenvolupament de varadors en nous mercats geogràfics des de Catalunya.
En la part de drassanes de nova construcció, destaca l’especialització en embarcacions d’eslores petites -àmbit en el qual estan apareixent noves empreses. Els principals segments de mercat identificats de les empreses de construcció d’embarcacions són els usos professionals (patrulleres, transport de passatge, pesca, defensa, salvament...) on Catalunya compta amb una cadena de valor desenvolupada, i un posicionament destacat a més d’un important grau d’exportació; juntament amb la construcció d’embarcacions per a usos recreatius.
Quant a la indústria auxiliar, destaca la concentració d’empreses que s’ha identificat en l’àmbit de la propulsió sostenible amb diferents empreses catalanes que fabriquen components dels sistemes de propulsió (motors, bateries...); i l’entrada en el sector nàutic d’empreses d’altres sectors desenvolupats a Catalunya (automoció, ferrocarril, hidrogen...) que identifiquen oportunitats en la nàutica fruit dels canvis que comporta el repte de la descarbonització.
Algunes de les empreses identificades tenen un posicionament vinculat a la sostenibilitat amb solucions específiques o integració de criteris de sostenibilitat en la visió empresarial: a tall d’exemple, enginyeries especialitzades en àmbits com l’eficiència energètica dels vaixells; drassanes que apliquen l’ecodisseny i construeixen amb processos que optimitzen les embarcacions per reduir-ne el consum; o fabricants de solucions per a la sostenibilitat com sistemes d’emmagatzematge d’energia, motors i grups electrògens elèctrics o de consum de combustibles alternatius.
Reptes del sector
Aquesta primera fase del projecte ha permès identificar els principals reptes estratègics que tenen les empreses, que són els que es treballaran a partir del pla d’acció que es definirà en el marc del projecte i que té com a objectiu millorar la competitivitat i descarbonització de la cadena de valor del sector nàutic.
Entre els reptes identificats destaquen els vinculats amb el desenvolupament de solucions per a millorar la sostenibilitat dels processos de fabricació, com l’ús de nous materials o de tecnologies que optimitzin el consum de materials; els vinculats amb la reducció d’emissions i impactes durant la vida útil de les embarcacions i la gestió del final del seu cicle de vida com millorar la hidrodinàmica o eficiència energètica per a reduir els consums, l’ús de sistemes de propulsió sostenibles, o la reconversió d’embarcacions. També han aparegut reptes vinculats al desenvolupament de nous mercats, la digitalització, l’escalabilitat i millora de la productivitat, o la formació del talent específic vinculat amb la sostenibilitat en el sector nàutic. A més, s’ha destacat la necessitat d’incentius i foment de la innovació i transferència tecnològica així com la gestió del coneixement en aquest sector.
Properes passes
En els propers mesos, en el marc del projecte es duran a terme grups de treball temàtics amb les empreses per definir un pla d’acció que també estarà inspirat en altres iniciatives internacionals de referència d’èxit que s’analitzaran. Aquest pla d’acció vol esdevenir un punt d’inflexió per a tenir una indústria nàutica catalana més competitiva i capdavantera en la transició sostenible, i també vol servir per alinear les polítiques dels diferents entorns que es vinculen amb el sector (ports, universitats, centres tecnològics, administracions públiques amb estratègies vinculades a l’economia blava...) per a facilitar aquest procés. El bon seguiment d’aquest pla d’acció el liderarà la Taula Sectorial per la de Descarbonització de la Nàutica, constituïda al maig.
La taula està presidida per ACCIÓ i Barcelona Activa. A més, compta amb la coordinació de la Fundació Barcelona Capital Nàutica i el Barcelona Clúster Nàutic, en la part tècnica, i està formada per les empreses i actors del sector. L’objectiu d’aquesta és la dinamització del sector nàutic per avançar en la descarbonització d’acord amb tots els actors implicats i millorar la competitivitat del sector a Barcelona i Catalunya, tot aprofitant el repte que suposa la descarbonització i també l’impacte positiu que suposa ser la seu de la 37a Copa Amèrica a Barcelona.
Alguns dels reptes del sector estan vinculats a millorar la sostenibilitat dels processos de fabricació, la reducció d’emissions i impactes durant la vida útil de les embarcacions i la gestió del final del seu cicle de vida