El president Illa presenta l'estratègia del Govern per assolir 6.000 milions d'euros d'inversió estrangera fins al 2030

• Aquesta estratègia, liderada per ACCIÓ i basada en la col·laboració publicoprivada, es configura per primera vegada com una agenda compartida amb les administracions, institucions i agents implicats

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha presentat aquest matí la nova estratègia del Govern d’atracció, captació i retenció d’inversió estrangera a Catalunya per al període 2026-2030, que té com a meta assolir més de 6.000 milions d'euros d'inversió i crear i mantenir 45.000 llocs de treball per la inversió estrangera.

“Catalunya està oberta a rebre inversions estrangeres”, ha reblat el president, que ha destacat que el nou pla d’inversió és un treball “ambiciós, coordinat i de país”. “Tenim ambició i estem disposats a ser flexibles, però sense renunciar a allò que som”, ha puntualitzat Illa, i ha insistit que l’objectiu ha de ser “generar prosperitat sense deixar ningú enrere”.

En un acte amb representants d’institucions, cambres de comerç, entitats empresarials i alcaldes d’arreu de Catalunya, el president ha fet públics els objectius de l’estratègia, que es basa en la col·laboració publicoprivada i que es continuarà liderant des d’ACCIÓ, l’agència per la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball.

Illa ha destacat que, en un context de canvis accelerats, cal tenir una “actitud esperançada” i veure aquests canvis com a “oportunitats” per a “posar Catalunya en marxa”. En aquest sentit, el president ha assenyalat els esforços del Govern en àrees com les infraestructures viàries i de transport, la captació de talent, l’energia o la simplificació de l’administració, “amb l’objectiu de generar prosperitat i que aquesta sigui compartida”.

6.000 milions d’euros fins al 2030

Entre els objectius de la nova estratègia hi ha la voluntat d’arribar a materialitzar 600 projectes d’inversió amb el suport del Govern fins a l’any 2030, que generin una inversió de 6.000 milions d’euros (incloent-hi les reinversions de les filials d’empreses estrangeres presents al país) i permetin crear i mantenir 45.000 llocs de treball. Alhora, el Govern es marca també la fita d’arribar a les 10.000 filials estrangeres a Catalunya.

Es tracta d’un augment del 27% en nombre de projectes i de més del 60% en termes d’inversió i d’ocupació respecte als resultats del darrer quinquenni. Des d’un punt de vista qualitatiu, per mitjà d’aquesta estratègia es vol aconseguir queun 50% de la inversió captada sigui de tipus industrial, que el 75% dels projectes siguin neutres des del punt de vista climàtic i que el 50% de la inversió i l’ocupació es materialitzin fora de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’estratègia contribuirà també a aconseguir l’objectiu d’arribar a les 3.000 startups i scaleups, i que un 25% de les quals siguin deep tech.

L’acte també ha comptat amb la participació del conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, i del secretari d’Empresa i Competitivitat i conseller delegat d’ACCIÓ, Jaume Baró i Torres, així com de diversos responsables de l’àrea d’inversió estrangera de l’agència. En les seves intervencions, han donat a conèixer els actius de Catalunya com a destinació per a la inversió estrangera, com ara la seva economia diversificada i de base industrial; el fet de ser un hub d’innovació i tecnologia, l’aposta per la sostenibilitat, la ubicació estratègica del territori o que es tracti d’un pol de talent local i internacional, entre d’altres.

En aquest sentit, el conseller Sàmper ha destacat que es tracta d’una “estratègia de país, que posa accent al territori, perquè volem que la inversió estrangera beneficiï tot Catalunya, ja que Catalunya és atractiva en el seu conjunt i així ho explicarem”. Per això ha recordat que, “per maximitzar aquest impacte, hem de col·laborar totes les administracions, institucions i, també amb el sector privat”.

Priorització geogràfica i sectorial

El nou pla s’articula al voltant de la priorització de mercats clau i també de sectors prioritaris. Així, d’una banda, es contemplen els Estats Units i la Xina, com a grans potències globals consolidades, mentre que també es pretén consolidar Alemanya, França, el Regne Unit, els Països Baixos i Bèlgica, com a potències europees. A més, es posarà focus també en el Japó, l’Índia i Corea del Sud, considerats mercats asiàtics estratègics.

Des d’un punt de vista sectorial, l’estratègia parteix de la voluntat de consolidar un model de país basat en la industrialització, la digitalització i la transició sostenible. D’aquesta manera, destaca com a prioritaris aquells en què Catalunya és líder industrial (l’automoció i la mobilitat sostenible, l’alimentació, els semiconductors i la química), aquells que contribueixin a la digitalització de l’economia (tecnologies com la intel·ligència artificial, les TIC i la quàntica, a més d’indústries com la de l’espai, l’audiovisual i els videojocs); les vinculades a la salut i les ciències de la vida (medicaments crítics; les tecnologies sanitàries o la biomanufactura) i els que contribueixen a la sostenibilitat (les energies renovables, l’economia circular i la descarbonització).

Durant l’acte també s’han desglossat els principals eixos de la nova estratègia, que contempla tant l’acompanyament a les empreses durant tot el cicle de gestió d’un projecte (des de la promoció fins la retenció d’inversions) com el suport per donar resposta als reptes que encaren les inversions (vinculades al sòl industrial i els subministraments; la facilitació administrativa, el talent i els incentius econòmics).

Així, l’estratègia es concretarà en 25 actuacions específiques, entre les quals destaquen:

El disseny d’un pla de promoció internacional de Catalunya

• El desplegament de plans de captació sectorial
• El reforçament i creació de nous International Desks per a mercats asiàtics estratègics
• La retenció de les empreses estrangeres ja instal·lades a Catalunya
• Detecció de demandes de sòl d’activitat econòmica i obtenció de noves superfícies de sòl industrial de grans dimensions
• L’activació de sòls d’activitat econòmica i la creació d’un mapa de terrenys i edificis disponibles, en estreta col·laboració amb l’Incasòl
• Coordinació de implementació de les polítiques de transició energètica i impuls de projectes estratègics en el marc de la Comissió Interdepartamental de Transició Energètica
• La facilitació de millores legislatives, tècniques i de procediments per afavorir les inversions
• Impuls d’un servei de talent
• La definició de serveis d’assessorament d’incentius i capital, així com el reforç de les línies ja existents per a l’atracció de projectes estratègics

Balanç de captació d’inversió estrangera del Govern

Durant l’acte també s’ha posat de manifest que la Generalitat va ser pionera, fa 40 anys, amb la creació d’ACCIÓ com la primera agència de captació d’inversió estrangera a Espanya i una de les primeres a Europa. Al llarg d’aquestes quatre dècades, ACCIÓ ha materialitzat més de 1.600 projectes d’inversió estrangera, amb una inversió total superior als 13.300 milions d’euros i la creació i manteniment de més de 95.000 llocs de treball. L’agència compta amb la unitat Catalonia Trade & Investment, l’àrea responsable de l’atracció i gestió d’aquests projectes, una estratègia que ha estat reconeguda internacionalment per publicacions de referència, com les del grup Financial Times.

Aquest passat 2024, l’agència ha assolit un nou rècord històric: per mitjà d’ACCIÓ, el Govern ha superat per primera vegada els 1.000 milions d’euros en inversió estrangera captada, un 19% més que l’any anterior i la xifra més alta de la sèrie històrica, que comença l’any 1985. Així, per cada euro de pressupost públic destinat a la captació d’inversió n’han arribat 275 per part de companyies internacionals. Aquestes inversions han permès crear i mantenir més de 8.000 llocs de treball, xifra que també suposa un rècord i que representa un augment del 44% respecte de l’any 2023. En concret, s’han materialitzat 106 projectes d’inversió d’empreses estrangeres. El darrer quinquenni, la inversió captada s’ha més que doblat, fins als 3.641 milions d’euros.