El sector del ‘foodservice’ a Catalunya genera un volum de negoci de més de 24.000 MEUR, l’equivalent al 9% del PIB

• El sector genera un volum d’ocupació de 116.000 persones, el 80% dels quals treballen en empreses consolidades al territori amb més de 10 anys de vida.
• El 51% de les empreses treballen en l’àmbit de la restauració comercial i social, mentre el 19% del total de companyies treballen en el processament d’aliments.
• Aquest àmbit reuneix les empreses i organitzacions que s'encarreguen de la preparació, distribució i venda d'aliments i begudes per al consum immediat fora de la llar.

El sector del foodservice a Catalunya concentra 5.748 empreses que generen un volum de negoci de 24.017 milions d’euros anuals, que equivaldria al 8,9% del total del PIB. Són les dades principals de l’actualització de l’estudi sectorial del foodservice, que s’ha presentat aquesta tarda en un acte a Sant Hilari Sacalm (La Selva) i que ha elaborat ACCIÓ -l’agència per la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa- amb la participació del Clúster Foodservice de Catalunya.

El foodservice reuneix les empreses i organitzacions que s'encarreguen de la preparació, distribució i venda d'aliments i begudes per al consum immediat fora de la llar. Segons l’informe ‘el sector del foodservice a Catalunya’, hi ha 116.524 persones que treballen dia a dia en aquest àmbit, i que un 80% d’ells ho fan en empreses que tenen més de 10 anys de vida.

L’estudi destaca que del total d’empreses mapejades, més de la meitat (51%) van destinades al client final, és a dir, a la venda comercial de menjar i beguda llesta per a consumir, ja sigui en restaurants o en equipaments escolars, empresarials o centres hospitalaris. Aquestes empreses aglutinen la majoria de treballadors (69%) i representen el 23% de la facturació global.

El 26% de les companyies del sector treballen en la distribució dels productes, un 19% a la indústria de processament dels aliments i begudes, i el 4% ho fan en la producció agrícola de les matèries primeres.

Segons càlculs d’ACCIÓ, qui concentra la majoria de volum de negoci són les empreses de processament d’aliments i begudes, amb un 49% del total (11.735 MEUR), amb el 22% de treballadors del sector foodservice. Les que es dediquen a la distribució generen un 24% de la facturació global (5.743 MEUR) amb el 8% del conjunt d’assalariats. Per últim, les companyies dedicades a l’agricultura, ramaderia i pesca aporten un 4% del volum de negoci (1.088 MEUR) i ocupen al 3% dels treballadors.

Catalunya, motor del foodservice a l’Estat i pol d’atracció internacional

L’informe destaca que el foodservice és un sector consolidat al nostre país i que viu un moment de creixement. Alhora, el 95% d’empreses que treballen en aquest sector a Catalunya són catalanes, 7 de cada 10 tenen més de deu anys de vida, i el 91% d’elles són pimes.

A més, segons dades recollides en l’informe d’ACCIÓ, en el darrer quinquenni (2019-2023) Catalunya ha estat la cinquena regió d’Europa, i la primera de l’Estat, que més projectes d’inversió estrangera ha captat (41) relacionats amb la producció d’aliments i begudes, i també en nombre de llocs de treball generats.

L’estudi també mostra que Catalunya és el territori de l’Estat amb més persones matriculades en estudis universitaris o de màster relacionats amb el foodservice, amb pràcticament 1.000, el doble que la segona comunitat, i concentrant el 33% del total d’alumnes que cursen estudis superiors a l’Estat.

Tendències de mercat: consum més sostenible i experiències úniques

El sector alimentari i del foodservice està en constant evolució, adaptant-se a les realitats alimentàries i medi ambientals que es viuen a Catalunya, l’Estat i el conjunt del planeta. A l’informe, s’identifiquen tendències en diversos aspectes. El primer d’ells, el d’una alimentació més saludable i sostenible, amb l’aposta per productes plant-based (d’origen vegetal) o sense gluten, i una reducció del consum d’alcohol en els àpats. També s’assenyala l’aposta per la reducció del consum d’aigua en el procés industrial de producció, distribució i consum del menjar.

On fa més èmfasi l’anàlisi de les tendències del sector és en les experiències relacionades amb el consum dels aliments. Així, es reflecteix l’auge de restaurants temàtics, d’establiments de menjar ràpid però de qualitat, i també d’aquells espais on menjar i beure forma part d’una proposta que va més enllà del pur consum d’aliments.

La tecnologia i la digitalització tenen cada vegada més pes en el foodservice. Una de les iniciatives més recurrents és la d’utilitzar les xarxes socials per compartir i promocionar les opcions de menú dels establiments, llançar propostes de creació de nous plats a usuaris de les xarxes i fidelitzar clients per a les empreses, i recollir dades sobre les preferències dels consumidors. Alhora, s’assenyala el creixement de l’automatització en la gestió de les comandes, i l’aparició de robots a bars i restaurants per atendre els comensals.

Oportunitats de negoci per a les empreses catalanes

A partir dels actius de Catalunya i les tendències del mercat de foodservice, l’estudi identifica fins a 44 oportunitats de negoci per a les empreses catalanes del sector. En l’àmbit de mercat i consum, l’obertura de nous nínxols entorn als productes alts en proteïna i plant-based permet explorar nous models de negoci de desenvolupament d’aquests aliments. En aquest sentit, les aliances publico-privades per a accelerar la captació i adaptació a aquest nou segment de mercat pot facilitar l’expansió del negoci de les empreses que ho considerin.

Pel que fa a la salut, la sostenibilitat i l’adaptació dels models de negoci al canvi climàtic, l’informe considera clau la capacitat de les empreses per oferir aliments i begudes que contribueixin a una dieta sana i equilibrada. La capacitat de col·laboració entre productors locals i empreses pot facilitar oferir aliments frescos, de temporada i respectuosos amb el medi ambient al consumidor final. Per fer-ho, s’assenyala la necessitat d’adaptar els sistemes logístics i industrials per fer-los més eficients, reduir l’impacte ambiental i minimitzar el volum de deixalles i producte que no s’acaba utilitzant.

En aquest sentit, l’estudi considera l’ús de la tecnologia adaptada al sector com un fet rellevant a l’hora de desenvolupar productes sostenibles i saludables. Es fa èmfasi en la capacitat de detecció de tendències i preferències de consum, sigui mitjançant les xarxes socials o bases de dades, per crear nous plats i productes que s’alineïn. Una de les eines possibles per augmentar la productivitat, diu l’informe, ha de ser la intel·ligència artificial.