L’alimentació a l’Índia, tota una indústria a processar

L’Índia és a punt d’atrapar la Xina com el país més poblat del món. Acumula creixements del PIB, una bona balança de pagaments i un atur reduït al voltant del 5%. “El desenvolupament dels últims cinc anys ha estat fenomenal però segueix sent un país amb molts contrastos i moltes diferències entre l’entorn urbà i rural”, explica Suprio Bose, director de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Bombai. En aquest procés de modernització, però, l’Índia segueix tenint una assignatura pendent: “el 40% de la producció d’aliments es perd per falta de processament”, lamenta.

Durant una de les sessions dels International Business Days – Focus Àsia celebrada a la seu de l’Amec, Bose ha repassat la realitat d’un sector on l’experiència agroalimentària de les empreses catalanes hi pot jugar un rol destacat. “L’Índia és un dels primers productors d’aliments del món, però no té sistemes moderns per processar-los”.

Un mercat enorme

En un país de dimensions continentals com l’Índia, el processat d’aliments tan sols representa el 6% de la inversió industrial i el 13% del total de les exportacions. “Són dades pobres. L’Índia és el major productor de llet del món i el segon de fruita i verdures; però tot i així la majoria de fruita consumida és importada perquè no hi ha una bona cadena de fred ni d’emmagatzematge”, evidencia Suprio Bose.

Per aprofitar les oportunitats que genera aquesta realitat cal tenir al cap el mapa de zones de producció. “És important per tots els serveis auxiliars que els acompanyen”, diu Bose.

Font: IBEF

En aquest sentit, un dels principals reptes del país és disposar d’una bona cadena de fred que permeti conservar la producció i transportar-la. Un element especialment rellevant en un país marcat per la calor propera a l’Equador del sud; i pel fred de la zona nord propera a l’Himàlaia.

"Un dels principals reptes del país és disposar d’una bona cadena de fred que permeti conservar la producció i transportar-la"

“Hi ha bones condicions per diversos tipus de producció, però dins del país no hi ha un sistema de distribució per passar d’un clima a l’altre”, exposa Bose. Per tot plegat, “molts productes s’acaben perdent per la manca de bon packaging i emmagatzematge”.

Una indústria a modernitzar

L’Índia compta amb grans empreses dins del sector alimentari com Amul (llet), Usher (farina), Tata i Britannia (pasta, galetes). Suprio Bose, a més, recorda que “quan es diu que els indis no mengen vaca és un mite. De fet, és el primer productor mundial de carn de búfal”.

Ara bé, reconeix que “si vas als escorxadors del país es veu que estan totalment obsolets”. No en va, fins fa quatre anys no hi havia sistemes formals de venda de carn i peix; que encara no hi són a moltes de les ciutats índies. “El més habitual és trobar aquests aliments en parades ambulant al carrer”, relata el director de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Bombai.

"Si vas als escorxadors del país es veu que estan totalment obsolets"

El govern indi, conscient de la necessitat de millorar la salubritat de la producció alimentària, “està fixant mesures perquè tots els productes estiguin ben envasats i amb etiqueta”. Arran d’aquest procés, a les grans ciutats ja es poden trobar botigues amb producte ben empaquetat, quelcom que cal reproduir a tot el país.

Superar el proteccionisme

Per tal de resoldre aquestes necessitats, l’Índia viu actualment un augment de la inversió i el seu govern promou la creació de Food Parks a través de subvencions i beneficis fiscals als que hi inverteixin. “Molts d’ells s’ubiquen fora de les grans ciutats i, per tant, tenen costos de mà d’obra més barats”, diu Suprio Bose.

En aquest sentit, les entitats que desenvolupin infraestructures per al processament d’aliments reben una deducció d’impostos del 100% els cinc primers anys.

Tot i així, l’Índia segueix caracteritzant-se per un entorn de caire proteccionista, amb aranzels elevats per al vi (150%) o la resta d’aliments (entre el 28 i el 40%). “D’entrada aconsellem tenir un distribuïdor i socis estables al país. Acostuma a ser millor fer aquest tipus d’acords amb empreses locals”, conclou Bose.