Perú i Colòmbia, alumnes avantatjats del creixement llatinoamericà

Si hi ha una dada que exemplifica perfectament l’emergència del mercat llatinoamericà, aquesta és la de les persones que han abandonat la situació de pobresa i les que arriben a la classe mitjana. En els últims 10 anys, 55 milions de persones han abandonat la pobresa a l’Amèrica Llatina, fet que ha provocat que la classe mitjana passi de 100 a 150 milions de persones. D’aquesta manera, els clients potencials per les empreses s’han vist augmentats de forma significativa, creixia la demanda interna, alhora que disminuïa la desigualtat.

Aquestes dades són fruit d’un creixement econòmic sostingut, que té l’origen en diversos factors, com l’estabilitat política i el rendiment obtingut dels recursos naturals. El Perú, país multi ètnic amb uns 30 milions d’habitants, ha crescut dos punts per sobre de la mitjana d’Amèrica Llatina els últims quatre anys; assolint xifres en aquest aspecte del 8% fa tres anys, i de més del 6% els dos darrers. Aquest creixement sostingut, de la mà d’una inflació moderadament baixa pel que acostumen a patir els països de la zona (al voltant del 2%), i d’uns tipus de canvi i d’interès estables; fa d’aquest país un dels mercats més atractius del moment.

De fet, les condicions per fer negocis al Perú han millorat molt en un país que s’ha obert econòmicament els darrers anys, amb una aposta econòmica sostinguda dels diferents governs en l’última dècada per l’obertura i la recerca d’inversions internacionals. Sense anar més lluny, se situa al lloc 43 del rànquing Doing Business del Banc Mundial, just per davant d’Espanya. Aquesta oportunitat no ha passat inadvertida per les empreses catalanes, que hi ha augmentat la seva presència un 112% els darrers quatre anys, representant el 30% del total de les exportacions espanyoles al Perú. La construcció d’una nova línia de metro a Lima és clau per entendre molta de la presència catalana al país andí. Tot i així, el Perú només rep el 0,8% de les inversions espanyoles a l’exterior, xifra petita que encara pot créixer bastant. Hi pot ajudar un acord recent amb la Unió Europea per a la reducció dels aranzels; acord que se suma als existents amb el Mercosur, Nafta o l’Amec.

Molta part de la inversió estrangera va al sector de la mineria, la locomotora del país. Espanya lidera les inversions de capital al Perú amb un 32%. La majoria són grans empreses de comunicació o entitats bancàries, però darrerament també hi arriben moltes pimes.

Més enllà del potencial de la mineria (coure, zinc i plata), al Perú destaquen sectors com el del tèxtil, les energies renovables, l’elèctric o l’agroalimentari (canya de sucre, espàrrecs, olives, carxofes, fruita fresca o peix).

De cara al quinquenni 2011-2016, les prioritats peruanes són millorar la xarxa viària; la millora i construcció de ponts; la construcció de la xarxa de metro de Lima; i portar banda ampla a tot el país.

Colòmbia, la porta d’entrada. El motor econòmic de la regió andina i un excel·lent punt de partida per entrar a la regió. Així es defineix Colòmbia, un país que aprofita una esperada estabilitat política per consolidar un creixement econòmic sostingut.

Amb uns 45 milions d’habitants, i una ubicació geoestratègica al bell mig de la regió andina, Colòmbia s’erigeix en el motor econòmic de la regió. La seva clara voluntat d’obertura comercial a l’exterior és un dels principals punts favorables. Un mercat obert a l’Atlàntic i el Pacífic pel comerç internacional, amb 35 tractats de lliure comerç que inclouen els Estats Units o la Unió Europea.

Un dels elements principals a tenir en compte és l’existència de l’aranzel intraregió andina. Aquest aranzel permet redistribuir productes entre els països de la regió sense cost. És a dir, un cop arribat un producte a Colòmbia, es podrà moure lliurement per la resta de mercats de la regió.

Totes les previsions auguren un creixement sostingut de l’economia colombiana els propers cinc anys. Un consum intern en augment, de la mà del boom petrolier i una inflació moderada són alguns dels factors que contribueixen a avalar aquestes bones perspectives.

A Colòmbia, les empreses catalanes poden trobar importants oportunitats de negoci en sectors com la construcció i les infraestructures. L’aposta per impulsar la xarxa ferroviària i la necessitat de millorar les comunicacions des de la capital amb la costa, en són els millors exemples. A més, també hi ha una marcada tendència a l’alça en la construcció d’oficines i equipaments públics. La maquinària i els béns d’equipament, així com el turisme, són altres sectors on les empreses catalanes poden aconseguir fer reeixir les seves propostes de valor.