Nou 'ordre' mundial: fragmentació i multialineament

La victòria de Donald Trump a les eleccions nord-americanes aprofundeix encara més la crisi de l’ordre mundial. Trump remodelarà l’acció exterior dels Estats Units cap a una política molt transaccional que no distingirà entre aliats i adversaris, i fomentarà una política aïllacionista i proteccionista, que accentuarà més la fragmentació i l’ocàs del multilateralisme.

Pels Estats Units, la Xina seguirà sent l’àrea estratègica més important de la política exterior nord-americana amb el focus posat a Taiwan-Xina, tant pel seu rol en l’àmbit dels semiconductors, com pel seu enclavament geoestratègic en les rutes comercials marítimes. Trump també accentuarà la guerra comercial amb Beijing, tot i que és factible que posteriorment busqui un acord amb la Xina que li sigui favorable, tal com va ocórrer en el seu primer mandat. Tot plegat, ho indica el primer dels capítols de l'informe Anàlisi de riscos i tendències globals 2025.

A Europa, Trump ha manifestat que no subministrarà més suport financer a Ucraïna i que vol acabar la guerra entre Rússia i Ucraïna “en un dia”, així que s’entreveuen canvis tant en el futur de la guerra com en el rol de l’OTAN en la seguretat del continent. La UE ja està revisant la seva estratègia en defensa i inversió militar per tal de reforçar-la, està incrementant la seva contribució a l’OTAN i es prepara per a una relació transatlàntica molt menys estratègica respecte a l’administració Biden.

A l’Orient Mitjà, l’ofensiva d’Israel a Palestina, que va començar l’octubre de 2023, s’ha estès al Líban i ha sacsejat tota la regió. No queda clar com Trump gestionarà el suport incondicional a Israel mentre també intenta posar fi a la guerra; el que sí que sembla evident és l’enduriment de les sancions a l’Iran. D’altra banda, el final precipitat de la guerra civil a Síria després de tretze anys d’enfrontaments farà redibuixar les influències dels països a l’Orient Mitjà, amb un augment de la influència de Turquia, que ha donat suport al principal grup rebel.

L’hegemonia dels Estats Units i la Xina cada vegada es veu més contestada per actors regionals a l’alça, emmarcats dins del concepte del Sud Global, és a dir, països que no formen part de l’esfera occidental i que tenen un paper creixent en la governança mundial. Aquests països estan virant cap a una estratègia de multialineament, amb l’objectiu d’establir llaços amb els grans pols de l’ordre global i defensar els seus interessos mitjançant una pluralitat d’aliances enmig de la fragmentació i l’augment de tensions.

Una de les institucions que vol influir a la governança mundial és el BRICS+, que ja compta amb nou països que representen el 45% de la població mundial i el 37% del PIB mundial. La Xina és el país amb més influència dins del BRICS+ i forma part de la seva estratègia de liderar el món emergent per fer front a l’hegemonia dels Estats Units. Al davant hi té l’Índia, l’únic país que pot discutir-li el lideratge al Sud Global, i que suposa un contrapès regional a la Xina, a qui ja ha superat com a país més poblat del món i en ritme de creixement econòmic. L’objectiu de l’Índia és ser un pol potent i independent. A diferència dels Estats Units i la Xina, l’Índia no és partidària de crear blocs enfrontats, empra l’estratègia de multialineament i busca reforçar institucions amb representants de tots dos blocs, com el G-20.

A l’Amèrica Llatina, la Xina segueix expandint la seva influència. La recent inauguració del port de Chancay, al Perú, controlat per capital xinès, és un exemple paradigmàtic de la seva creixent presència al continent els últims vint anys, i contrasta amb el descens d’influència dels Estats Units i la UE. L’arribada al poder de Trump pot suposar un daltabaix en les relacions al continent americà, amb Mèxic com a gran perjudicat. Ara bé, la possible entrada en vigor de l’acord entre la UE i el Mercosur pot esperonar les empreses europees al continent i contrarestar la presència xinesa.

Un altre grup de nacions que està assumint un paper més actiu en la governança mundial són els països que formen el Consell de Cooperació del Golf, que estan remodelant les seves economies per allunyar-se de la dependència dels combustibles fòssils i centrar-se en serveis professionals, tecnologia i turisme. Turquia, per la seva banda, vol convertir el país en un nexe entre Orient i Occident, i ha tingut un paper clau en el derrocament del règim de Bashar al-Assad a Síria.

Per la seva banda, Rússia ha expandit vincles amb la Xina i els països del Sud Global per suplir el paper que tenien els països europeus abans de la guerra a Ucraïna. Les sancions occidentals no han aconseguit l’objectiu de provocar el col·lapse de l’economia russa gràcies al suport diplomàtic i econòmic de la Xina, el suport militar de l’Iran i Corea del Nord, i l’estratègia de triangulació dels béns bloquejats per les sancions via Turquia, l’Índia, els Emirats Àrabs Units i països de l’Àsia Central. A més, està estenent la seva influència al Sud Global amb el domini de l’energia nuclear i l’exportació i instal·lació de centrals nuclears, i la seva influència militar a l’Àfrica, especialment al Sahel, regió rica en minerals, que ha estat escenari de creixent conflictivitat, amb diversos cops d’estat els darrers anys.

El focus ara se situa a la guerra del Sudan, on la passivitat i nul·la intervenció de les principals potències militars com els Estats Units, el Regne Unit o França contrasta amb la presència dels països del Sud Global; hi intervenen directament els Emirats Àrabs Units, l’Iran, Egipte, Rússia, l’Aràbia Saudita, Turquia o Qatar.

Pel que fa al futur de la UE, la institució s’enfronta a l’erosió de confiança en les institucions polítiques i a un ascens de partits d’ultradreta i euroescèptics, que poden guanyar impuls amb la victòria de Trump. La feblesa de l’eix francoalemany, els motors tradicionals de la UE, donen més espai a nous lideratges, com el d’Orbán i Meloni, per marcar l’agenda europea. S’intueixen canvis en l’àmbit de les polítiques verdes, d’immigració i de defensa i seguretat, i una major complexitat a l’hora d’aconseguir consensos, amb creixents divisions internes que poden posar en perill el futur institucional de la UE. El concepte “Europa de les Nacions” comença a imposar-se al concepte d’integració i projecte en comú que s’ha impulsat en les darreres dècades.

Descarrega el capítol 1 de l'informe 'Anàlisi de riscos i tendències globals 2025' (document .PDF).

Adapta la teva empresa als nous Estats Units

La teva empresa fa negocis als Estats Units? Amb l'Oficina Tècnica de Barreres a la Internacionalització pots resoldre totes les preguntes que tinguis sobre problemàtiques, tràmits o barreres que et puguin afectar a través d'una anàlisi personalitzada i d'una valoració del grau d'exposició al risc dels teus productes o serveis. Consulta’ns!