2. La intensificació del discurs bel·licista: de Defensa a Guerra

La retòrica bel·licista ha escalat el 2025, com prova el canvi de nom del Departament de Defensa pel de Departament de Guerra als Estats Units i la represa de proves d’armes nuclears, la gran desfilada militar xinesa a Pequín per demostrar el seu potencial militar al món, l’obertura del debat sobre la política antinuclear al Japó i les seves amenaces a la Xina, o el canvi a Europa d’un discurs de to pacifista a un de rearmament.

A l’Orient Mitjà, tot i que Israel i Hamàs hagin signat un pla de pau, la tensió es manté per l’absència de terminis precisos d’implementació i perquè punts essencials del conflicte palestí-israelià queden oberts a la interpretació. L’auge d’Israel com a superpotència militar a la regió, lluny de posar fi a la inestabilitat regional, dinamita la perspectiva d’una normalització de les relacions entre Israel i els seus veïns iniciada amb els Acords d’Abraham. Tot plegat ho indica el segon capítol de l'Anàlisi de riscos i tendències 2026. 

A Europa, la invasió de Rússia a Ucraïna suma gairebé quatre anys, malgrat certs esforços de l’Administració de Trump per posar fi als combats. Els escenaris més plausibles per al futur de la guerra són: un avançament decisiu de Rússia i el col·lapse de les forces militars d’Ucraïna, un conflicte prolongat de baixa intensitat, o la negociació d’un acord de pau que podria implicar pèrdues significatives de territori per a Ucraïna. Tanmateix, l’any 2026 podria ser decisiu per al desenllaç de la guerra, davant la creixent debilitat de l’exèrcit ucraïnès i el protagonisme cada cop menor de la UE en les negociacions de pau.

A l’Indopacífic, Taiwan-Xina continua sent el principal focus de conflicte latent, ja que és un territori altament estratègic, tant en l’àmbit tecnològic com en el geopolític, on la Xina reclama la sobirania, mentre que els EUA augmenten la presència militar i el Japó amenaça a intervenir-hi militarment en cas d’invasió xinesa. Més enllà del focus central de Taiwan-Xina, la conflictivitat a la regió va a l’alça amb enfrontaments militars fronterers entre l’Índia i el Pakistan, i Cambodja i Tailàndia.

A l’Àfrica, el principal focus de tensió continua sent el Sahel, una regió que ha estat l’escenari de diversos cops d’estat els darrers anys a països com Níger, Mali, Burkina Faso, Guinea o el Txad. L’expansió de grups terroristes islamistes a la zona s’ha combinat amb el desplegament de tropes russes i el replegament de la presència francesa. El Sudan, el tercer país més gran de l’Àfrica i fronterer amb el Sahel, és l’altre focus principal de conflicte.

A l’Amèrica Llatina, Trump ha iniciat una nova era intervencionista amb la voluntat de reduir la presència xinesa, com ara la pressió al Panamà perquè trenqui els llaços amb la Xina, i d’influir a la regió perquè se’n consolidin les polítiques, com a l’Argentina. També n’ha augmentat la presència militar (operació Llança del Sud) i ha dut a terme bombardejos contra llanxes suposadament vinculades al narcotràfic en aigües properes a països sud-americans, entre el Carib i el Pacífic. Veneçuela n’és un objectiu, cosa que molts interpreten com un possible intent de canvi de règim.

L’Àrtic s’erigeix com a nova zona de disputa entre potències per les reserves de minerals crítics que té sota un gel que es desfà pels efectes del canvi climàtic i les rutes comercials marítimes que s’obren per aquest desgel. En aquest nou escenari, Rússia, un dels països amb més presència a l’Àrtic, tracta d’ampliar la seva zona econòmica exclusiva i de controlar la ruta marítima del nord. En aquesta estratègia compta amb l’aliança de la Xina, que està desenvolupant un pla de “ruta de la seda polar” per al transport marítim àrtic. Trump vol evitar el control de Rússia i la Xina sobre l’Àrtic, i ha amenaçat d’apoderar-se de Groenlàndia per la seva posició estratègica (a més de la seva riquesa en recursos minerals). La UE, que té sortida natural a l’Àrtic mitjançant Dinamarca (Groenlàndia), Suècia i Finlàndia, haurà de concentrar esforços per frenar el poder de Rússia i les ambicions de la Xina. En aquest sentit, la Comissió Europea ha anunciat que revisarà l’Estratègia de l’Àrtic, que data de 2021.

Quin és el paper de la tecnologia?

La creixent conflictivitat i escalada bel·licista dels darrers anys està impulsant les tecnologies d’ús dual, és a dir, aquelles que tenen el potencial d’utilitzar-se amb finalitats tant civils com militars. D’entre aquestes, l’atenció principal l’estan centrant els drons, la intel·ligència artificial i les tecnologies espacials.

Els drons, on es combinen tecnologies d’alta precisió amb la proliferació de sistemes autònoms de baix cost, han cobrat rellevància en les estratègies de seguretat i militars, la qual cosa s’ha evidenciat en la guerra d’Ucraïna i en les incursions russes a l’espai aeri de l’OTAN. La IA també s’ha fet un lloc al terreny militar, principalment en els sistemes d’armes autònomes (AWS), així com en la planificació i l’anàlisi d’intel·ligència, il·lustrats en els conflictes a Gaza i Ucraïna. De fet, les grans corporacions tecnològiques (OpenAI, Google Anthropic o xAI) estan ampliant els serveis en intel·ligència artificial a l’arena militar.

L’espai, un sector clau que sustenta infraestructures i serveis crítics relacionats amb les telecomunicacions, la navegació global, l’observació de la Terra, l’exploració i la seguretat nacional també s’ha convertit en una zona estratègica per als usos duals. En són un exemple els satèl·lits de comunicació Starlink de SpaceX per a usos tant civils com militars a Ucraïna. En l’arena militar, Trump ha llançat el projecte de defensa espacial anomenat “Cúpula Daurada”, un enorme escut antimíssils format per una xarxa de satèl·lits i interceptors que protegirà des de l’espai tot el territori nord-americà.

Les guerres híbrides, que es caracteritzen per l’ús d’eines no convencionals com la desinformació i els ciberatacs, també van en augment. Els objectius principals solen ser les infraestructures crítiques, com les energètiques o les xarxes digitals, amb un impacte directe sobre la població civil, i darrerament destaca l’augment d’atacs als cables submarins (columna vertebral d’internet) tant al mar Bàltic com al mar Roig.

Tot plegat està provocant que la despesa militar mundial creixi de manera generalitzada. El 2024 va augmentar un 9,4% interanual fins a assolir els 2,7 bilions de dòlars (un valor superior al PIB d’Itàlia, la vuitena economia del món), l’alça més gran des del final de la Guerra Freda.

La UE, molt endarrerida en el terreny militar, ha identificat les tecnologies duals com a estratègiques, i s’ha arribat a un acord per incentivar les inversions relacionades amb la defensa en el pressupost actual de la UE i modificar programes de finançament convencionals per donar cabuda al finançament de tecnologies i empreses duals. A més, la guerra entre Rússia i Ucraïna, les tensions geopolítiques i la dependència militar dels Estats Units han incrementat la necessitat d’augmentar la capacitat autònoma de defensa de la UE. En aquest sentit, el 2025 s’han presentat el Pla ReArm Europe Plan/Readiness 2030 i el Llibre Blanc sobre la Defensa Europea.

Descarrega el capítol 2 de l'informe 'Anàlisi de riscos i tendències globals 2026' (document .PDF).

Que cap obstacle aturi els teus negocis internacionals

Amb l'Oficina Tècnica de Barreres a la Internacionalització pots resoldre totes les preguntes que tinguis sobre problemàtiques, tràmits o barreres que puguin afectar les teves exportacions a través d'una anàlisi personalitzada i d'una valoració del grau d'exposició al risc dels teus productes o serveis. Consulta’ns!