Informes d'estratègia empresarial

La guerra comercial entre els EUA i la Xina o el retard de la Unió Europea per mantenir la seva competitivitat tecnològica centraran l’evolució de tecnologies relacionades amb els xips i semiconductors. No et perdis el tercer repte de l'informe 'Anàlisi de riscos i tendències globals 2025'.
Les tensions geopolítiques entre els Estats Units i la Xina es focalitzen principalment en la tecnologia. La guerra comercial iniciada per Trump el 2018 s’ha ampliat amb l’Administració Biden al terreny tecnològic amb la prohibició d’exportacions i inversions de xips avançats i tecnologia associada a la Xina; polítiques que, amb tota probabilitat, aniran més enllà amb la nova Administració Trump. La resposta xinesa ha estat la restricció al comerç de matèries primeres crítiques, claus pel desenvolupament de semiconductors o bateries, donada la seva posició dominant en l’extracció i el processament de moltes d’elles. Aquestes mesures a banda i banda del Pacífic Nord van més enllà de les tradicionals polítiques proteccionistes de caràcter defensiu; són una aposta clara de weaponització tecnològica per impedir l’avenç tecnològic de la potència rival. Tot plegat, ho indica el tercer dels capítols de l'informe Anàlisi de riscos i tendències globals 2025.
La pugna geopolítica ha anat una passa més enllà i també es troba a l’espai i el ciberespai. L’augment de la despesa de molts estats fa que l’espai pateixi una cursa de militarització, que ja s’ha vist en el conflicte a Ucraïna, mentre que la democratització de les tecnologies espacials ha fet que cada vegada hi hagi més empreses que hi veuen rendibilitat econòmica. La demanda creixent de serveis com la connectivitat, la navegació o l’observació de la Terra està impulsant l’economia espacial, que tindrà un impacte positiu tant per la mitigació i prevenció dels desastres naturals com per la connectivitat.
Alhora, però, creix l’ús de les tecnologies espacials per a la defensa, com el desenvolupament d’armes hipersòniques o la sofisticació dels satèl·lits per la coordinació d’operacions militars i l’espionatge. A més, la gran quantitat de minerals disponibles a la Lluna o Mart està impulsant les inversions en missions espacials tant de les grans potències espacials com els Estats Units i la Xina, com d’altres països com l’Índia, el Japó o els Emirats Àrabs Units. La manca de regulació i cooperació internacional serà una nova via de conflicte en un futur no molt llunyà.
Per la seva banda, el ciberespai ha guanyat protagonisme amb els conflictes recents a Ucraïna i l’Orient Mitjà per les guerres híbrides, és a dir, l’ús d’eines no convencionals com la desinformació i els ciberatacs, especialment a les infraestructures crítiques. També s’ha convertit en una eina per als actors estatals i no estatals per exercir la seva influència en tercers països segons els seus interessos. La creixent desconfiança al ciberespai entre potències pot derivar en la desconnexió digital; les empreses no són alienes a aquesta problemàtica creixent i estan començant a segmentar les arquitectures de dades, amb estratègies que inclouen el desacoblament complet de les infraestructures tecnològiques en regions sensibles o l’emmagatzematge de dades en estats geopolíticament afins.
El retard europeu per mantenir la seva competitivitat tecnològica
Més enllà de la pugna tecnològica, el domini del desenvolupament de les tecnologies avançades dels EUA i la Xina posen en evidència el retard de la UE i amenacen la seva subsistència industrial. La UE ha posat en marxa polítiques de reindustrialització per tornar a ser rellevant en el desenvolupament tecnològic, com els fons Next Generation, els IPCEI, la Net-Zero Industry Act o el European Chips Act; i està fomentant acords comercials amb països rics en minerals per assegurar el flux de matèries primeres crítiques. Tanmateix, la UE segueix molt endarrerida respecte dels Estats Units i la Xina. Mario Draghi xifra en 800.000 milions d’euros l’any (prop del 5% del PIB de la UE) les necessitats d’inversió tecnològica a la UE.
Les mancances més evidents s’entreveuen en matèria de semiconductors, intel·ligència artificial i mobilitat elèctrica. En semiconductors, tot i la posada en marxa de la European Chips Act, les inversions són modestes si es comparen amb les dels Estats Units donades les diferències en els incentius, la mà d’obra disponible o els preus energètics. En IA, la UE ha estat pionera amb la Llei d’IA, però l’enfocament més permissiu en altres països, com la Xina i els EUA, que pot ser-ho encara més amb l’arribada al poder de Trump, els permetrà avançar més ràpidament en el desenvolupament de noves innovacions, i forçarà la UE a afrontar un dilema: quedar-se enrere en innovació o comprometre el seu model d’ètica i seguretat.
Pel que fa a la mobilitat elèctrica, la pèrdua de competitivitat del sector europeu envers la Xina ha impulsat a la UE a imposar aranzels a la importació de vehicles elèctrics xinesos. Tanmateix, aquesta mesura no està exempta de controvèrsia, ja que pot perjudicar les empreses automobilístiques europees establertes a la Xina que exporten a Europa, incentivar el desembarcament d’empreses xineses dins la UE per esquivar els aranzels, o provocar represàlies, com l’amenaça de la Xina d’imposar aranzels a productes europeus com el porc. La crisi del sector de la mobilitat europeu ve marcada per la manca de planificació de la UE, ja que ha establert objectius de descarbonització sense tenir una política industrial clara per a transformar-lo, i per la insuficiència d’incentius i la manca d’infraestructura de càrrega; aspectes que la nova Comissió haurà d’abordar amb urgència per tal d’evitar una agudització de la crisi del sector.
L'enfocament tecnològic de Catalunya
Catalunya, com la resta d’Europa, és altament dependent de les matèries primeres crítiques i té una manca de competitivitat tecnològica davant de les grans empreses nord-americanes i xineses. Malgrat això, Catalunya s’està posicionant per afrontar aquests reptes. En la transformació de la indústria de la mobilitat, hi contribueixen les inversions de SEAT, Lotte o el desenvolupament del hub de l’electromobilitat (D-Hub), amb EBRO i Chery com a empreses destacades. Tanmateix, el desplegament d’infraestructura de recàrrega és baixa i les matriculacions de cotxes elèctrics, tot i que van a l’alça, són inferiors a la mitjana europea.
En l’àmbit espacial, Catalunya compta amb una estratègia New Space en què s’han posat en marxa quatre missions satel·litàries, i amb empreses punteres com Open Cosmos i Sateliot. Quant a ciberseguretat, una de les potencialitats és comptar amb l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, que el 2023 va gestionar més de 5.000 milions de ciberatacs, i amb un ecosistema empresarial potent, actualment format per 516 empreses catalanes.
A més, Catalunya ha assolit la categoria de Strong Innovator en el Regional Innovation Scoreboard i està esdevenint una regió atractiva per a projectes tecnològics i intensius en R+D. Gràcies a l’impuls dels fons Next Generation, la inversió en R+D a Catalunya ha assolit l’1,9% del PIB el 2023, establint un nou rècord històric, tot i que cal seguir avançant per assolir la mitjana de la UE (2,2% del PIB).
Catalunya és la tercera regió de la UE que ha captat més fons europeus en projectes de recerca i innovació durant la primera meitat de l’actual programa marc, l’Horizon Europe 2021-2027, i disposa de 140 centres de desenvolupament de tecnologia globals. El 2024 ha captat inversions per part d’empreses punteres en àmbits clau com la mobilitat elèctrica, els semiconductors, la intel·ligència artificial, les ciències de la vida i la química, a més de confirmar-se projectes emblemàtics per seguir avançant en projectes d’innovació en semiconductors, fotònica i IA. A més, la Comissió Europea ha escollit el Barcelona Supercomputing Center per liderar un dels set centres d’impuls de la IA a la UE, i Catalunya presidirà l’Aliança de Regions Europees de Semiconductors el 2026.
Descarrega el capítol 3 de l'informe 'Anàlisi de riscos i tendències globals 2025' (document .PDF).
Adapta la teva empresa als nous Estats Units
La teva empresa fa negocis als Estats Units? Amb l'Oficina Tècnica de Barreres a la Internacionalització pots resoldre totes les preguntes que tinguis sobre problemàtiques, tràmits o barreres que et puguin afectar a través d'una anàlisi personalitzada i d'una valoració del grau d'exposició al risc dels teus productes o serveis. Consulta’ns!