3. El nou proteccionisme: l’adaptació empresarial a la geoeconomia

El comerç internacional cada cop està més influït per consideracions de seguretat econòmica. Les mesures restrictives s’han multiplicat per cinc des de 2018, impulsades darrerament pels aranzels universals del segon mandat de Trump. A banda dels objectius de reduir el dèficit comercial, impulsar la reindustrialització i augmentar la recaptació fiscal, Trump està utilitzant els aranzels com a mesura de coerció.

Amb aquesta nova política proteccionista de caràcter unilateral, transaccional i universal, els EUA han violat els principis rectors de l’OMC. Des d’una perspectiva sectorial, s’han imposat aranzels universals del 50% a l’acer, l’alumini i els productes derivats del coure; del 25% als vehicles i les seves parts; del 10% a la fusta, i del 25% als productes que se’n deriven, com ara els mobles. Des de la perspectiva dels països, s’ha establert un aranzel mínim universal del 10% a totes les importacions de béns dels EUA i aranzels “recíprocs” superiors a un llistat de més de 70 països; els països asiàtics i els BRICS en són els més afectats. Tot plegat ho indica el tercer capítol de l'Anàlisi de riscos i tendències 2026. 

La resposta de la gran majoria de països a la política proteccionista dels EUA ha estat mantenir una postura pragmàtica i negociar amb Trump per evitar una escalada de tensions i, alhora, poder assolir tipus aranzelaris més reduïts als imposats inicialment, cosa que ha permès que l’impacte en el comerç mundial hagi estat menor de l’esperat.

La UE ha acceptat un acord desequilibrat a causa d’una estratègia negociadora feble, per la divisió interna entre els estats membres i les fortes dependències militars i estratègiques amb els EUA. El 15% d’aranzels “recíprocs” situa a la UE en una posició desfavorable a l’hora d’exportar als EUA respecte al 10% aplicat a altres economies com el Regne Unit, Singapur, Austràlia, el Marroc, els Emirats Àrabs Units o l’Aràbia Saudita. Per contra, l’aranzel aplicat a la UE és més avantatjós que el dels països asiàtics i els BRICS, cosa que obre escletxes d’oportunitats per a les empreses europees.

El proteccionisme dels EUA també comporta un risc de reorientació de fluxos comercials dels països asiàtics cap als mercats europeus, especialment de la Xina. Això ha “obligat” la UE a adoptar un gir proteccionista amb mesures defensives per protegir la seva indústria. Tanmateix, la protecció via aranzels, mesures antidúmping i mecanismes com el CBAM és lenta, reactiva i “quirúrgica”, la qual cosa evidencia la vulnerabilitat europea davant la Xina i els EUA.

El proteccionisme creixent i la pèrdua d’eficàcia de les institucions multilaterals han motivat que els països prioritzin els acords bilaterals o regionals per garantir l’estabilitat comercial i l’accés als mercats. La UE vol reforçar la cooperació i la diversificació, amb nous acords i aliances, per cercar nous mercats, reduir dependències estratègiques i guanyar marge d’autonomia, i ha accelerat la seva agenda exterior. Destaquen els acords amb el Mercosur i Indonèsia, les negociacions amb l’Índia, els països del sud-est asiàtic, Austràlia i els Emirats Àrabs Units, així com els acostaments comercials i estratègics amb l’Àsia central.

Les tensions geopolítiques i el canvi climàtic estan provocant que les rutes comercials marítimes siguin cada cop més vulnerables. El mar Roig i el canal de Suez han estat punts crítics. La fi dels atacs houthis a finals de 2025 (condicionat, però, a l’evolució del conflicte a Gaza) hauria de comportar una recuperació gradual del trànsit. L’estret d’Ormuz és un punt de col·lapse potencial del trànsit petrolier mundial. Un tancament de l’estret per part de l’Iran, que provocaria una resposta militar dels EUA, impulsaria a l’alça el preu del petroli.

El canal de Panamà ja ha superat els episodis de sequera, però es troba en el punt de mira geopolític, i l’amenaça de Trump d’annexionar el canal als EUA ha provocat que Panamà no renovi l’acord de la ruta de la seda amb la Xina i hagi revisat les concessions portuàries. En últim lloc, els ports europeus s’han vist col·lapsats per l’augment d’importacions asiàtiques el 2025, fruit de la desviació del mercat nord-americà. A més, la sequera ha limitat la capacitat de càrrega de la xarxa fluvial, que connecta 25 estats membres, fet que ha forçat grans empreses a replantejar les seves cadenes de subministrament.

Quines estratègies han de seguir les empreses?

Aquestes disrupcions i la imprevisibilitat de les dinàmiques del comerç internacional obliga les empreses a anticipar-se als canvis i a adaptar-s’hi ràpidament. La clau de la resiliència de la cadena de subministrament ja no rau en l’eliminació del risc, sinó en la seva gestió eficaç, que passa per la necessitat de disposar d’una unitat de geopolítica i d’eines d’anàlisi i IA. Les empreses han de complir tres conceptes clau: redundància, flexibilitat i capacitat de resposta, i convertir-se en empreses “triple A”: àgils, adaptables i alineades.

L’entorn geopolític actual obliga l’empresa no només a estar disposada a canviar de proveïdors i replantejar la seva presència a l’estranger, sinó també a ser capaç de canviar la cartera de productes cap a negocis amb més marge mitjançant desinversions, reassignació de capital o fusions i adquisicions.

El nou context proteccionista està canviant les estratègies empresarials cap a criteris de resiliència i de diversificació. Les empreses opten cada cop més per la diversificació de proveïdors, per la multilocalització o el market to market per evitar els aranzels i les restriccions, o la deslocalització de part de la producció a països no-alineats com l’Índia o el sud-est asiàtic. Les empreses europees també veuen oportunitats a aprofundir en el mercat intern propi, lliure d’aranzels, sigui per traslladar-hi part de la producció o per augmentar les vendes. En aquest sentit, països mediterranis com Espanya, Portugal, el Marroc o Turquia esdevenen pols de nearshoring. Les decisions estratègiques de les empreses europees també han d’aprofitar les oportunitats de negoci que s’obren amb els acords comercials que la UE pugui signar, com el Mercosur, l’Índia o el sud-est asiàtic.

Aquesta reconfiguració de les cadenes de valor global està produint una reorientació dels fluxos comercials i d’inversió. Un primer canvi és el desacoblament entre els EUA i la Xina i la reorientació xinesa de l’exportació cap a països emergents, especialment al sud-est asiàtic i l’Àfrica, i també a la UE. Un altre canvi rellevant és el desacoblament entre la UE i Rússia arran de la guerra amb Ucraïna, que, a la vegada, ha comportat un vincle comercial creixent, però asimètric, entre la Xina i Rússia (la Xina no depèn de Rússia, mentre que Rússia depèn cada cop més de la Xina).

El multialineament comença a imperar en les relacions comercials actuals, com evidencia la presència, cada cop més gran, de països no-alineats o amb alineaments geopolítics flexibles com l’Índia, els països de l’ASEAN o gran part dels països africans, capaços de teixir relacions comercials tant amb la Xina com amb els EUA. L’esforç de la UE d’arribar a acords comercials amb alguns d’aquests països s’emmarca en l’objectiu de reduir la dependència de les dues superpotències. Les anàlisis mostren que les exportacions europees creixen molt més en els països amb acord que en la resta de països, alhora que aquests acords permeten diversificar les cadenes de subministrament (per exemple, han permès compensar el desacoblament amb Rússia).

Les tensions geopolítiques estan més presents en els fluxos d’inversió que en els de comerç. Una evidència n’és el desacoblament intens dels fluxos d’inversió entre les economies avançades i la Xina, i l’augment dels fluxos d’inversió entre economies avançades i cap als països emergents. Aquesta reconfiguració de la IED proporciona un senyal sobre els fluxos comercials futurs. Els EUA lideren l’atracció d’IED, mentre que la Xina ha passat de ser un destí d’inversió estrangera a ser un inversor net. L’Índia i el sud-est asiàtic, així com l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units, s’han anat convertint en pols d’atracció d’inversió estrangera.

Quins són els escenaris de futur?

La nova realitat geopolítica dominada per la competència geoeconòmica entre els EUA i la Xina, i l’emergència de nous actors rellevants en l’esfera del Sud global deixen sense opció la continuïtat de l’ordre comercial vigent establert fa gairebé 80 anys. Davant d’això, sorgeixen diversos escenaris de futur. El primer —el més pessimista— preveu un funcionament del comerç mundial sense normes. El segon, més probable, implica un ordre comercial fragmentat, amb els Estats Units i la Xina continuant amb el seu posicionament actual i, en contrast, una coalició favorable al comerç basat en normes, que podria liderar la UE. Un tercer escenari, ara mateix improbable, comportaria una reestructuració del sistema mundial de comerç que inclogués tant els EUA com la Xina.

Així, per a la UE, el moment actual és d’una importància cabdal. La inacció en reduiria la influència i augmentaria la vulnerabilitat davant els EUA i la Xina i, en canvi, pot tenir un paper decisiu en la configuració de l’ordre comercial mundial del futur, liderant la formació d’una coalició de països per defensar una reforma efectiva de l’OMC.
En qualsevol cas, les polítiques de Trump no semblen suficients per revertir la globalització. La UE té un pes més important que els EUA en el comerç global i regions com l’Índia, el sud-est asiàtic i l’Orient Mitjà impulsaran el creixement del comerç mundial els anys vinents. A més, el comerç de serveis creix més ràpidament que el de mercaderies i pot expandir-se encara més amb el desenvolupament de la IA.

Quin ha estat l'impacte a Catalunya dels aranzels de Trump?

De moment, l’afectació dels aranzels de Trump a Catalunya ha tingut un impacte moderat. Tot i ser els EUA la primera destinació de les exportacions catalanes fora del continent europeu, aquestes representen només el 4,3% del total exportat. Aquesta exposició s’ha reduït al 2,9% del total exportat amb l’entrada en vigor de l’acord UE-EUA l’agost de 2025, ja que un terç de les exportacions ha quedat exempt d’aranzels, segons estimacions d’ACCIÓ.

A la menor exposició relativa s’afegeix l’avançament de les vendes que es va produir durant el primer trimestre de l’any 2025, i que les exportacions als EUA han caigut un 1,6% interanual en el període del gener al setembre de 2025, però aquest impacte s’accentuarà a mesura que es dilueixi aquest efecte. A més, els impactes indirectes en l’economia i les empreses catalanes poden ser superiors als efectes directes: la major exposició dels principals socis comercials europeus de Catalunya als EUA pot comportar una reducció de les vendes de les empreses catalanes proveïdores a les multinacionals europees i una reducció de la inversió.

A aquesta situació s’afegeix una pèrdua relativa de competitivitat de les empreses catalanes davant de països competidors gravats amb aranzels inferiors (un 16% de les empreses catalanes exportadores que no venen als Estats Units es consideren afectades pels aranzels de Trump). Tanmateix, s’obren oportunitats enfront dels països asiàtics, la regió més afectada pels gravàmens “recíprocs”. De fet, un 2% de les empreses catalanes que exporten als EUA consideren que s’han vist afavorides pels aranzels.

Les primeres actuacions de les empreses catalanes exportadores als EUA per pal·liar els efectes dels aranzels “recíprocs” de Trump han estat repercutir els aranzels als preus o bé assumir el cost aranzelari o negociar amb els proveïdors. Així mateix, les estratègies principals que es plantegen aquestes empreses són la multilocalització (6,2%), sigui als EUA o a països amb aranzels inferiors als aplicats a Catalunya, aprofundir en el mercat europeu (41,5%) i diversificar l’exportació a altres mercats (47%).

Entre els destins prioritaris fora d’Europa, l’Àsia sorgeix com el mercat amb més interès per a les empreses catalanes per diversificar les exportacions, seguit de l’Amèrica Llatina i l’Orient Mitjà. En aquest sentit, Catalunya té marge de millora per impulsar les exportacions fora d’Europa, en especial a l’Amèrica del Nord i l’Àsia, on la intensitat exportadora és molt baixa, però també destaquen altres mercats com el Brasil i Mèxic, l’Orient Mitjà o l’Àfrica subsahariana, tots ells amb un marge de millora clar. En aquest context, les empreses catalanes han de tenir molt presents els acords comercials signats o en negociació que la Unió Europea estableixi amb tercers països.

Descarrega el capítol 3 de l'informe 'Anàlisi de riscos i tendències globals 2026' (document .PDF).

Que cap obstacle aturi els teus negocis internacionals

Amb l'Oficina Tècnica de Barreres a la Internacionalització pots resoldre totes les preguntes que tinguis sobre problemàtiques, tràmits o barreres que puguin afectar les teves exportacions a través d'una anàlisi personalitzada i d'una valoració del grau d'exposició al risc dels teus productes o serveis. Consulta’ns!