Informes d'estratègia empresarial

Malgrat l’acceleració del desplegament d’energies verdes, la transició cap a una economia neutra està essent un procés lent i els combustibles fòssils seguiran tenint un paper important. No et perdis el quart repte de l'informe 'Anàlisi de riscos i tendències globals 2025'.
L’emergència climàtica segueix assolint nivells alarmants amb la superació de nous rècords tant en les emissions de CO2, que han continuat augmentant el 2024, com en la temperatura mitjana global, que el 2024 ha superat, per primera vegada, el llindar crític de l’1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials. Davant d’aquesta situació, els límits establerts en l’Acord de París s’estan esfondrant només una dècada després. Segons els experts, la temperatura continuarà augmentant i dades recents de l’ONU apunten que si només s’implementen les polítiques actuals, la temperatura del planeta podria augmentar fins a 3,1 °C a finals de segle. La col·laboració internacional es fa imprescindible per assolir els objectius climàtics, però un any més no s’han fet grans avenços en les cimeres del clima (COP29). Tot plegat, ho indica el quart dels capítols de l'informe Anàlisi de riscos i tendències globals 2025.
Malgrat que s’ha accelerat el ritme de desplegament d’energies verdes els darrers anys, principalment als països avançats i la Xina, la transició energètica es troba encara en una etapa primerenca (el desplegament de tecnologies d’energies netes només arriba a un 10% dels nivells requerits per al 2050 en la majoria d’àmbits) i s’enfronta a nombrosos reptes: la manca de coordinació i cooperació entre països; la greenflation, provocada per la necessitat de majors recursos minerals que les energies basades en combustibles fòssils; els riscos d’aprovisionament per l’alta concentració d’extracció i processament d’aquests recursos en un nombre reduït de països; la manca d’inversió en la infraestructura de xarxa; la manca de maduresa d’algunes tecnologies, com l’hidrogen net o la captura de carboni; i la gestió de la variabilitat de les energies renovables com la solar i l’eòlica que requereixen més flexibilitat al sistema elèctric.
Així doncs, la transició cap a una economia neutra en emissions de carboni va més lenta del que seria desitjable i els combustibles fòssils seguiran tenint un paper important. Tanmateix, la creixent electrificació de les economies avançades i de la Xina fa preveure una menor demanda de petroli en el futur, i junt amb el previsible augment de la producció als Estats Units, impulsada per la nova Administració Trump, podria provocar una tendència baixista del preu del barril en els propers anys, cosa que podria jugar en contra de la descarbonització; tot i que cal tenir en compte la incertesa que genera la guerra a l’Orient Mitjà i el potencial bloqueig al golf Pèrsic.
La dependència energètica de la UE i les seves conseqüències
L’alta dependència energètica de la UE mina la seva competitivitat davant d’altres competidors amb preus energètics més baixos com els Estats Units. En els preus del gas és on més s’accentua la diferència, i resulta clau ja que el gas és necessari per a les indústries intensives en energia, com la petroquímica, la química, els fertilitzants o la siderúrgia, a més de ser un combustible, ara per ara, necessari per escalfar llars i edificis. Aquest major cost energètic a Europa es pot agreujar a curt termini per la reducció de les reserves de gas europees i la interrupció del subministrament de gas rus per gasoducte via Ucraïna a partir de l’1 de gener de 2025.
Davant la creixent demanda d’electricitat i els reptes que alenteixen la transició cap a les energies renovables, molts estats i empreses privades, principalment els gegants tecnològics (per fer front a l’augment del consum energètic que comporta la IA), estan posant el focus en l’energia nuclear tant per raons de seguretat energètica i l’estabilitat que dona al sistema elèctric, com pel seu rol de tecnologia no emissora de CO2. Aquest fet està sent aprofitat per Rússia, com a país exportador de reactors nuclears, per expandir la seva influència, especialment als països del Sud Global.
La política energètica europea ha experimentat importants transformacions en els darrers anys, tant per la voluntat de descarbonització com per la necessitat de reduir la dependència energètica de Rússia arran de la guerra amb Ucraïna (destaquen iniciatives com el Pacte Verd Europeu, el Fit for 55, el pla RepowerEU o la Net Zero Industry Act). Tanmateix, el principal repte que marcarà el nou mandat 2024-2029 de la Comissió Europea serà com continuar avançant en l’agenda de descarbonització alhora que es protegeix la competitivitat de l’economia, enmig d’un context polític de creixent fragmentació que fa perillar consensos al voltant del pacte verd europeu i pot suposar un fre o ajustaments en les polítiques verdes.
A Catalunya, les temperatures estan batent rècords en els darrers anys i la mitjana supera en +2,2 °C la temperatura del període preindustrial. Tot i que la situació relativa a la sequera extrema del 2023 ha millorat el 2024, més del 80% dels municipis catalans encara es troben en situació d’alerta o d’excepcionalitat.
Amb l’emergència climàtica i els períodes extrems que Catalunya està patint, és imprescindible accelerar la descarbonització i assolir la neutralitat climàtica. Tanmateix, la contribució de les energies renovables assoleix només el 6,4% del total de l’energia primària i de menys del 19% de la generació elèctrica, molt per sota d’Espanya (50%).
Aquest baix desplegament d’energia renovable fa molt difícil substituir l’energia nuclear que es deixarà de produir a partir del 2030. Si no es vol augmentar l’ús de combustibles fòssils o la importació d’energia d’altres indrets (mitjançant línies de molt alta tensió des de l’Aragó), l’allargament de la vida de les centrals nuclears esdevindrà imprescindible. Urgeix, doncs, redreçar la pèrdua de sobirania energètica que suposarà l’apagada nuclear i el baix desplegament de l’energia renovable al territori per les potencials pèrdues que pot comportar a la indústria i l’economia catalana, així com reduir el potencial d’atracció de nous projectes tecnològics intensius en energia com la IA.
Descarrega el capítol 4 de l'informe 'Anàlisi de riscos i tendències globals 2025' (document .PDF).
Adapta la teva empresa als nous Estats Units
La teva empresa fa negocis als Estats Units? Amb l'Oficina Tècnica de Barreres a la Internacionalització pots resoldre totes les preguntes que tinguis sobre problemàtiques, tràmits o barreres que et puguin afectar a través d'una anàlisi personalitzada i d'una valoració del grau d'exposició al risc dels teus productes o serveis. Consulta’ns!