4. Sobirania tecnològica: la cursa pel domini mundial

Les tecnologies fundacionals, que són tecnologies estratègiques essencials per permetre el desenvolupament d’altres tecnologies, tenen un paper primordial per a la seguretat econòmica davant la nova realitat geopolítica de confrontació. Els estats estan posant el focus en el lideratge tecnològic i la garantia de la sobirania tecnològica en tres tecnologies fundacionals principals ―la intel·ligència artificial, la quàntica i els semiconductors―, així com les matèries primeres crítiques claus per desenvolupar-les.

La intel·ligència artificial (IA) està provocant el canvi de paradigma organitzatiu més gran des de les revolucions industrial i digital. Els Estats Units continuen liderant el desenvolupament de la IA, però la Xina s’hi està acostant. La Unió Europea queda a molta distància, com es fa palès en el nombre de patents o la inversió privada en IA, que és sis vegades inferior a la inversió als Estats Units. Tot plegat ho indica el quart capítol de l'Anàlisi de riscos i tendències 2026. 

Els semiconductors també tenen una importància estratègica cabdal en l’era digital: des dels més punters, que s’utilitzen per a la IA, fins als més tradicionals, utilitzats en aplicacions com els vehicles. La seva fabricació és un dels processos més complexos i sofisticats de tota la indústria manufacturera, cosa que fa que cap país pugui concentrar tot el procés de producció al seu territori. Els Estats Units lideren les activitats intensives en R+D, amb Europa en segon terme; Taiwan-Xina és experta en la fabricació dels semiconductors més punters; la Xina és un dels fabricants i assembladors principals dels semiconductors més estàndards, i els països del sud-est asiàtic, com Malàisia, ho són en assemblatge. Les vulnerabilitats de les cadenes de subministrament paleses durant la pandèmia, o recentment a la UE amb el cas Nexperia, impulen els governs a apropar-ne la fabricació al seu país.

Les tecnologies quàntiques (computació, comunicacions i sensòrica) són molt incipients. La computació quàntica presenta l’oportunitat econòmica principal, i assolir el rendiment ple dels ordinadors quàntics representarà una amenaça important per als estàndards de xifratge actuals, que protegeixen moltes comunicacions i dades. Els estats hi estan invertint, i la contribució més destacada és la de la Xina, que hi ha invertit més del doble que els Estats Units. La Comissió Europea ha adoptat recentment una Estratègia Quàntica per posicionar Europa com a líder mundial en tecnologia quàntica abans de 2030.

Les matèries primeres crítiques són indispensables per a la fabricació i el desplegament de les tecnologies fundacionals. L’augment de la seva demanda va lligat a un risc d’aprovisionament elevat a causa de l’alta concentració de l’oferta en pocs països, especialment a la Xina. La dependència europea és molt evident: els països europeus depenen de la Xina per a prop del 70% de les seves importacions de terres rares. Davant d’aquests reptes, la UE ha posat en marxa diverses polítiques com la Critical Raw Materials Act, o més recentment, el Pla d’Acció RESourceEU, així com una llista de 13 projectes estratègics sobre matèries primeres crítiques situats fora del continent (inclosos Groenlàndia, el Canadà, el Kazakhstan, Ucraïna i Sud-àfrica) que complementa els 47 projectes interns, i la creació de reserves estratègiques de minerals per assegurar-ne un mínim en cas d’urgència.

L’Administració Trump continua la pugna tecnològica amb la Xina per evitar que el gegant asiàtic domini les tecnologies fundacionals i, paral·lelament, està adoptant un tecnonacionalisme marcadament intervencionista. Ho demostren fets com la compra estatal del 9,9% d’Intel o que el Pentàgon s’hagi convertit en l’accionista principal d’MP Materials, l’operador de l’única mina de terres rares activa dels EUA. Trump persegueix internalitzar la producció tecnològica als Estats Units, especialment dels semiconductors i la IA, amb mesures com el Pla d’acció en IA o la Missió Gènesis. Tanmateix, les retallades al finançament científic o les traves imposades en matèria d’immigració, que frenen l’atracció de talent forà, poden minar la innovació dels EUA en el futur.

La Xina fa anys que subvenciona massivament sectors i tecnologies clau per dominar-los, alhora que ha pres el control de les cadenes de subministrament dels minerals crítics. Això ha provocat que amenaci ja el lideratge tecnològic dels EUA i hagi convertit la UE en un actor residual. Actualment, el Partit Comunista xinès es troba en plena preparació del XV Pla Quinquennal (2026-2030), que es publicarà el març del 2026. L’accent es posarà en qüestions de tecnologia i de seguretat, i apostarà per ampliar la inversió en tecnologies punteres (especialment en IA, robòtica, quàntica i energies renovables).

El paper d'Europa i Catalunya en la cursa tecnològica

Europa està perdent la cursa de la competitivitat davant dels Estats Units i la Xina a causa del seu dèficit en inversió en R+D. Draghi, que en el seu informe de 2024 reclamava a la Unió Europea una inversió massiva en innovació de 800.000 milions d’euros anuals, considera que la situació ha continuat empitjorant el 2025 i l’ha elevat a 1,3 bilions. Per la seva banda, el Banc Europeu d’Inversions estima que caldria incrementar les inversions en infraestructures tecnològiques en més del 200% en els cinc anys vinents respecte als nivells actuals. Els sectors amb més necessitat d’inversió són els semiconductors i l’energia neta, seguits de les tecnologies quàntiques, la intel·ligència artificial i les dades, així com l’aeronàutica i l’espai.

Catalunya, com la resta d’Europa, té una manca de competitivitat tecnològica davant de les grans empreses nord-americanes i xineses. Tant en les tecnologies per a les transformacions digital i verda com en les matèries primeres crítiques, Catalunya té una alta dependència. Ara bé, Catalunya està avançant per posicionar-se com una regió de referència tecnològica al sud d’Europa, especialment en les tecnologies fundacionals.

Pel que fa a la intel·ligència artificial, el 2025 s’ha anunciat la nova Estratègia Catalunya IA 2030, que té previst mobilitzar 1.000 milions d’euros fins al 2030. En quàntica, Catalunya disposa d’un ecosistema incipient, amb un centre de recerca clau, l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), i un ordinador quàntic, instal·lat al Barcelona Supercomputing Center. Quant als semiconductors, Catalunya presidirà l’Aliança de Regions Europees de Semiconductors el 2026 i es prepara per a la construcció de l’InnoFAB, una infraestructura capdavantera que convertirà Catalunya en un actor clau en el desenvolupament de semiconductors avançats. Tanmateix, hi ha hàndicaps que amenacen el desplegament de les tecnologies fundacionals a Catalunya, com ara el dèficit energètic i la manca de talent.

Descarrega el capítol 4 de l'informe 'Anàlisi de riscos i tendències globals 2026' (document .PDF).

Que cap obstacle aturi els teus negocis internacionals

Amb l'Oficina Tècnica de Barreres a la Internacionalització pots resoldre totes les preguntes que tinguis sobre problemàtiques, tràmits o barreres que puguin afectar les teves exportacions a través d'una anàlisi personalitzada i d'una valoració del grau d'exposició al risc dels teus productes o serveis. Consulta’ns!