Baixa productivitat: el gran repte d’Europa

La baixa productivitat és un dels fenòmens que més preocupa actualment, ja que va associada a un baix creixement econòmic a llarg termini. La productivitat ha augmentat globalment en els darrers vint-i-cinc anys un 2,3% de mitjana anual, però la major part d’aquest augment prové de la Xina i l’Índia, i d’altres països emergents, especialment del sud-est asiàtic; per contra, a les economies avançades el creixement s’ha estancat, amb un retard preocupant a Europa: el creixement mitjà anual de la productivitat als EUA ha estat el doble que l’experimentat a Europa, mentre que la Xina o l’Índia l’han multiplicat gairebé per 10 i per 7 respectivament. Com a resultat, la bretxa en termes de PIB i renda per càpita entre la UE i els EUA s’ha accentuat i el PIB de la Xina ja s’assimila al de la UE. Tot plegat, ho indica el quart dels capítols de l'informe Anàlisi de riscos i tendències globals 2025.

Europa necessita, doncs, amb urgència, augmentar la productivitat per no allargar la senda de baix creixement econòmic i evitar seguir perdent pes davant la resta de potències mundials. Per assolir-ho, la UE haurà d’afrontar múltiples reptes.

Un primer repte passa per impulsar la dimensió empresarial, ja que la productivitat de les empreses grans és molt més elevada que la de les petites empreses (un 41% més). La UE es caracteritza per tenir un teixit empresarial de petita dimensió: les empreses grans tan sols representen el 0,2% del total d’empreses del bloc, percentatge molt inferior al 0,5% que representen en els Estats Units. La rigidesa normativa europea és un dels principals factors que dificulta l’escalabilitat del negoci de les pimes. Per solucionar-ho, la Comissió Europea ha proposat pel nou mandat 2024-2029 reduir les càrregues burocràtiques, revisar la normativa antimonopoli i crear un nou estatus legal per fer créixer les empreses innovadores.

La menor capacitat d'inversió o l'endarreriment tecnològic fan una Europa menys productiva

Un segon repte és el baix pols inversor d’Europa en comparació amb altres potències econòmiques. Les grans corporacions dels EUA inverteixen un 76% més en capital i R+D que les seves homòlogues europees, una bretxa que s’ha anat ampliant respecte del 36% existent el 2015. La bretxa és especialment pronunciada en el sector tecnològic i de les telecomunicacions impulsada pels anomenats “set magnífics” nord-americans i afavorida per un major mercat de capital risc. A més, la inversió dels EUA en projectes d’energia verda i semiconductors s’ha disparat des de la Inflation Reduction Act (IRA) i la CHIPS Act del 2022, i la “guerra de subvencions” tempta un gran nombre d’empreses europees a invertir i traslladar l’activitat als Estats Units. Per augmentar la capacitat d’inversió, la Comissió es planteja la possibilitat de replicar el programa Next Generation de cara al pròxim marc financer plurianual (2028-2034).

L’informe Draghi va més enllà i reclama un pla d’inversió de 800.000 milions d’euros anuals (prop del 5% del PIB de la UE) per mantenir la competitivitat davant la Xina o els Estats Units. De moment, però, els països del nord i centre d’Europa es neguen a emetre deute públic conjunt per finançar el pla. Una altra de les propostes és la Unió dels mercats de capitals, promoguda per Enrico Letta, per tal de superar la fragmentació financera de la UE i augmentar la capacitat de finançament per a les empreses.

Un tercer repte és l’endarreriment tecnològic d’Europa i la menor inversió en R+D. La ràtio d’R+D/PIB a la UE (2,25%) és inferior a la d’altres potències mundials, com els EUA, la Xina o Corea del Sud. El diferencial en el món empresarial encara és més preocupant: el 42% de les empreses que inverteixen més en R+D al món es troben als EUA, molt per sobre de les empreses europees (17,5%). Europa també falla a l’aplicar la recerca al mercat (innovació comercial) tal com mostren les dades de sol·licituds de patents, que lidera la Xina, seguit dels Estats Units, Japó i Corea del Sud; així com en l’àmbit de les startups, on els principals ecosistemes es troben als EUA o al continent asiàtic. L’endarreriment europeu és manifest en tecnologies crucials pel creixement futur de la productivitat, com són les tecnologies verdes o la intel·ligència artificial.

Davant aquest endarreriment, l’informe Draghi proposa crear una agència europea per la innovació, augmentar el pressupost de l’Horizon Europe, un pla d’acció conjunt de la UE en R+D+I i establir un sistema de patents únic. La Comissió s’ha fixat l’objectiu d’augmentar la despesa en R+D fins al 4%-5% del PIB el 2040, a més d’augmentar la inversió en tecnologies frontera, garantir l’accés de les empreses a una nova capacitat de supercomputació, desenvolupar una estratègia d’aplicació d’IA i crear un Consell Europeu de Recerca en IA.

Un quart repte que la Unió Europea ha d’afrontar és l’envelliment de la població. Per una banda, l’envelliment implica una disminució de la força de treball (es preveu que Europa perdi gairebé 100 milions de persones en edat de treballar fins el 2050), una reducció de la renda per càpita i un fre a l’emprenedoria, la innovació i el progrés tecnològic. Per l’altra, comporta un augment de la despesa i del deute públic, ja de per si elevat a la UE, que pot comprometre la sostenibilitat del sistema de pensions i sanitari. La immigració i mesures com allargar la vida laboral, mobilitzar tots els recursos laborals, en especial dones i joves, invertir en formació i fomentar l’aprenentatge al llarg de la vida emergeixen com a principals solucions.

Un darrer repte és la creixent escassetat de talent i el desajustament del mercat de treball per la manca d’adequació de l’oferta a la demanda laboral, l’elevada rotació en els llocs de treball de la generació Z o la brain circulation. Aquesta escassetat de talent és especialment notòria en els àmbits de la transformació digital i verda, en biotecnologia, medicina i sanitat, i s’accentua davant les dificultats d’Europa de retenir talent de primer nivell, en especial en IA, a causa dels sous i recursos financers més elevats que s’ofereixen en altres indrets, com els EUA. Urgeix, doncs, millorar l’atractiu d’Europa per al talent, amb millors condicions salarials, així com un major suport als centres de recerca i laboratoris privats. També es fa del tot necessari noves polítiques de formació i requalificació per evitar un mercat laboral polaritzat i milions de persones incapaces de participar en el futur mercat de treball. La Comissió Europea ha adoptat un pla per millorar la formació i l’educació, millorar les condicions de treball en determinats sectors, millorar la mobilitat dels treballadors, activar mà d’obra infrautilitzada i atraure talent de fora de la UE.

La dimensió empresarial, clau per augmentar la productivitat a Catalunya

Catalunya històricament ha tingut una productivitat baixa respecte a les principals regions avançades del centre i nord d’Europa i el gap s’ha accentuat des del 2014. Un dels principals motius és la menor dimensió empresarial. Les empreses grans representen tan sols el 0,18% del total, un percentatge inferior al de països de dimensió similar a Catalunya com Àustria (0,36%), Dinamarca (0,31%) o Finlàndia (0,28%). La rigidesa del mercat laboral, l’excés burocràtic i regulador i les càrregues fiscals s’apunten com a principals factors que limiten l’escalabilitat de les pimes.

Un handicap és que l’estructura productiva es concentra en sectors de baix valor afegit com el comerç, la construcció, les activitats immobiliàries o l’hostaleria, en detriment de sectors de major valor afegit com la indústria o els serveis TIC. De fet, la indústria ha anat perdent pes, i Catalunya encara no compleix amb l’objectiu que la indústria representi més del 20% del PIB, establert per la UE. Per capgirar aquesta tendència, la Generalitat va signar el Pacte Nacional per a la Indústria, amb l’objectiu d’assolir un pes industrial del 25% del PIB el 2030.

Un altre motiu de l’endarreriment català en productivitat respecte a la UE és la menor inversió en R+D i innovació. Tot i la substancial millora en els darrers anys, que ha permès que Catalunya hagi esdevingut Strong Innovation Region dins la UE l’any 2023, es troba encara per sota de la mitjana europea en inversió en R+D, en empreses innovadores, en sol·licitud de patents, en col·laboració en innovació i en transformació verda.

A més, un altre aspecte que limita el creixement de la productivitat a Catalunya és l’escassetat de talent. Una de cada tres empreses catalanes té dificultats per trobar personal adequat, malgrat que la taxa d’atur segueix sent superior a la de l’Eurozona, especialment entre les persones joves, relacionat amb l’elevat abandó escolar. L’escassetat de talent s’aguditza en els sectors científics, tecnològics i intensius en coneixement, afectats, addicionalment, per la fuga de talent en cerca de millors condicions a altres països. Urgeix retenir i ampliar el talent a Catalunya per afrontar la transformació del model productiu i mantenir l’atracció d’inversions en projectes tecnològics i intensius en R+D.

L’envelliment de la població és un altre dels reptes que Catalunya ha d’afrontar. Actualment, Catalunya ja es considera una “societat superenvellida” i la jubilació de la generació del baby boom, que representa el 25,3% de la població, accentuarà encara més el problema. La immigració està evitant el descens de la població catalana en edat de treballar, però són necessàries altres mesures com flexibilitzar la mobilitat laboral per afavorir la reassignació ocupacional, millorar l’ocupabilitat dels treballadors arran dels canvis tecnològics, revisar el sistema educatiu per reduir l’abandonament escolar, millorar el sistema universitari i augmentar l’FP dual per adequar l’oferta a la demanda i impulsar la formació contínua.

Un darrer punt és la necessitat de millora de la qualitat institucional, amb especial èmfasi en la transparència i la digitalització, la menor burocratització, la reducció de la producció normativa, així com la professionalització dels gestors públics. La Generalitat ha creat una comissió d’experts per a l’estratègia de transformació de la Generalitat de Catalunya (CETRA) que pilotarà el pla de reforma de l’Administració i la millora dels serveis públics.

Descarrega el capítol 5 de l'informe 'Anàlisi de riscos i tendències globals 2025' (document .PDF).

Adapta la teva empresa als nous Estats Units

La teva empresa fa negocis als Estats Units? Amb l'Oficina Tècnica de Barreres a la Internacionalització pots resoldre totes les preguntes que tinguis sobre problemàtiques, tràmits o barreres que et puguin afectar a través d'una anàlisi personalitzada i d'una valoració del grau d'exposició al risc dels teus productes o serveis. Consulta’ns!