5. Transició energètica lenta: els combustibles fòssils agreugen l’emergència climàtica

L’any 2024 ha estat el més calorós en 175 anys des que se’n tenen registres, i el primer a sobrepassar el grau i mig per damunt dels nivells preindustrials. Es preveu que el 2025 hagi estat el segon any més calorós de la història, i serà la primera vegada que la mitjana de tres anys (2023-2025) superi el llindar d’1,5 °C. Les polítiques actuals, lluny de limitar l’escalfament global a 1,5 °C, encaminen el món cap a un escenari d’entre 2,5 i 3 °C superior pel 2050.

La Unió Europea n’és una de les regions més afectades: el 2024 va ser l’any més calorós registrat, amb fenòmens extrems, com les inundacions, que van causar 335 morts i van afectar 413.000 persones. A més, a l’estiu de 2025, els incendis forestals van cremar més d’1 milió d’hectàrees, xifra rècord des que hi ha registres oficials. La regió mediterrània és una de les més vulnerables del món, i s’està escalfant un 20% més ràpid que la resta del planeta. Tot plegat ho indica el cinquè capítol de l'Anàlisi de riscos i tendències 2026. 

La COP30 celebrada al Brasil va evidenciar el profund deteriorament del consens global en les qüestions climàtiques. L’acord a què es va arribar a última hora ni tan sols esmenta el full de ruta necessari per eliminar els combustibles fòssils. Deu anys després de la històrica COP21, que va acabar amb el cèlebre Acord de París, el deteriorament climàtic és imparable si no s’assoleixen acords vinculants que limitin l’escalfament global.

Les previsions indiquen que el 2025 les emissions globals de CO2 procedents de combustibles fòssils hauran arribat a una xifra rècord de 38.100 milions de tones, un 1,1% més respecte a 2024. L’augment s’explica perquè, tot i que la transició energètica i les energies renovables avancen, ho fan lentament, i la demanda mundial d’energia fòssil continua creixent.

El petroli és la font d’energia principal, amb una contribució superior al 30% del total de generació d’energia, especialment per al sector del transport. D’acord amb les polítiques actuals, es preveu que la demanda de petroli continuï augmentant, i passi de 100 a 113 milions de barrils diaris el 2050. El seu preu ha anat a la baixa durant el 2025 a causa de l’excés d’oferta en el mercat per l’augment de la producció dels EUA, amb la política de Trump “Drill, baby, drill”.

La demanda global de gas també ha augmentat i es preveu que continuï creixent fins, com a mínim, el 2030. La demanda creixent s’espera que provingui del sector elèctric, vinculada sobretot als nous centres de dades que han d’alimentar la IA.

L’energia nuclear ha recuperat impuls: des de la COP29, el novembre de 2024, 31 països s’han compromès a triplicar la capacitat nuclear abans de 2050. La demanda dels reactors modulars petits també augmenta, especialment en el sector privat. A escala europea, la Comissió ha reconegut la importància de l’energia nuclear i ha xifrat en uns 241.000 milions d’euros fins al 2050 l’execució dels plans dels estats membres en energia nuclear.

Espanya n’és l’excepció i manté el tancament dels seus reactors nuclears a partir del 2027, amb la projecció d’eliminar totalment aquesta font d’energia l’any 2035. A diferència de fa 50 anys, quan els països avançats lideraven el sector nuclear, ara el protagonisme s’ha desplaçat a la Xina i Rússia, no només com a productors, sinó també com a proveïdors.

A causa de les sancions d’Occident a Rússia, la UE ha passat d’importar més del 40% del gas de Rússia al 13% el 2025, amb l’objectiu de prescindir-ne completament a partir de la tardor del 2027. En aquest procés de diversificació, els Estats Units, Noruega i el Kazakhstan han esdevingut els nous proveïdors principals d’energia a la UE. Amb el recent acord comercial UE-EUA, la UE s’ha compromès a triplicar les compres de petroli i gas natural als EUA, cosa que implicaria que el 70% de les importacions energètiques de la UE provindrien dels EUA.

Trump ha afectat negativament el desplegament de les energies renovables, amb mesures dirigides a promoure les perforacions petrolíferes i de gas, i cancel·lant fons i subsidis per a projectes d’energies renovables. La Xina, per contra, consolida el seu lideratge en fabricació i desplegament d’energies renovables: produeix més energia solar i eòlica que la resta del món en conjunt i lidera la fabricació de plaques solars, turbines eòliques, cotxes elèctrics i bateries.

El desplegament de l’energia solar i eòlica es preveu que es tripliqui el 2030 i es multipliqui per més de nou el 2050, fent que la quota d’energia renovable en el mix elèctric sigui més del doble. No obstant això, com que són fonts d’energia intermitent, es preveu que altres fonts com la nuclear i el gas natural també tindran una contribució creixent el 2050. Les bateries són una altra alternativa a la intermitència de l’energia solar i l’eòlica, i es preveu que la seva capacitat creixi 15 vegades fins al 2050. Per contra, l’hidrogen net encara no és competitiu en costos.

Fonts d'energia d'origen renovable a Europa i Catalunya

La UE ha avançat en els objectius de 2030 i el 47% de l’energia elèctrica ja prové de les renovables (per sobre l’objectiu del 42,5%). Ara bé, els preus de l’energia a Europa continuen sent més alts que els dels principals competidors (especialment, els Estats Units i la Xina), i varien considerablement entre els estats membres, cosa que limita la competitivitat de la indústria europea i de l’economia en general. La UE necessita dur a terme una electrificació a gran escala, incrementar les inversions en la xarxa elèctrica i impulsar la innovació en tecnologies netes.

L’afectació a la competitivitat europea està suavitzant les exigències imposades en anys anteriors, com ara retardar la implantació del nou sistema de comerç d’emissions per a habitatges i transport per carretera el 2028, permetre que els estats externalitzin fins a un 5% de les reduccions d’emissions comprant crèdits de carboni internacionals, simplificar l’aplicació del Mecanisme d’ajustament en frontera per carboni (CBAM) —el nou aranzel climàtic que entra en vigor el 2026—, o flexibilitzar les normatives relatives al sector de l’automoció.

A Catalunya, el 2024 ha estat el tercer any més càlid registrat des de 1950. Les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Catalunya l’any 2023 (últimes dades disponibles) van ser de 38,4 milions de tones de CO2, un 5,5% menys respecte de l’any anterior, però només un 0,9% menys respecte de 1990 (l’objectiu és reduir-les un 31% el 2030 respecte de 1990).

Les energies renovables han produït el 21,6% de l’energia elèctrica a Catalunya el 2024, lluny del 50% a Espanya. Només s’ha aconseguit un 20% de l’objectiu de generació elèctrica renovable previst per a l’any 2030, i per complir els objectius previstos caldria multiplicar per cinc la generació d’energia eòlica i fotovoltaica actual. Així, l’energia nuclear continua sent la font energètica majoritària per a la producció d’energia elèctrica, amb un 56,7% del total.

El desmantellament de l’energia nuclear a Catalunya, que començarà el 2030 amb el tancament d’Ascó I, tindrà un impacte negatiu en la sobirania energètica catalana i augmentarà substancialment la dependència energètica de l’exterior. El dèficit de desplegament de generació renovable que substitueixi l’energia nuclear farà que l’energia hagi de venir d’altres territoris, com Aragó, mitjançant una nova línia elèctrica d’alta tensió.

Descarrega el capítol 5 de l'informe 'Anàlisi de riscos i tendències globals 2026' (document .PDF).

Que cap obstacle aturi els teus negocis internacionals

Amb l'Oficina Tècnica de Barreres a la Internacionalització pots resoldre totes les preguntes que tinguis sobre problemàtiques, tràmits o barreres que puguin afectar les teves exportacions a través d'una anàlisi personalitzada i d'una valoració del grau d'exposició al risc dels teus productes o serveis. Consulta’ns!