6. Els impactes econòmics de les polítiques de Trump: desacceleració i riscos creixents

La primera implicació de la política aranzelària unilateral i universal de Trump ha estat l’increment de la incertesa, cosa que històricament va associat a una desacceleració del comerç i de l’economia mundial. Tanmateix, l’economia mundial ha mostrat una resiliència inesperada el 2025, i l’impacte de la política comercial dels EUA no ha estat tan imminent com es pensava.

L’avançament de les exportacions als EUA abans de l’entrada en vigor dels aranzels i la manca de represàlies per part dels països ha permès que el comerç mundial hagi resistit el 2025, però de cara al 2026 es preveu que el comerç mundial deixi de créixer. Els fluxos mundials d’inversió estrangera directa, en canvi, sí que han començat a notar la incertesa econòmica i han començat a caure el 2025.

El Fons Monetari Internacional (FMI) estima una desacceleració de l’economia mundial per als anys vinents, on els països avançats continuaran presentant les taxes de creixement més baixes. Es preveu que els Estats Units passin d’un ritme de creixement del 2,8% el 2024 al 2% el 2026, mentre que la zona euro seguirà amb taxes al voltant de l’1% (en especial per la feblesa d’Alemanya i França). Mèxic i el Canadà es troben entre els països més afectats pels aranzels per la seva alta exposició al mercat nord-americà, i s’estimen taxes de creixement al voltant de l’1%. Altres economies llatinoamericanes com el Brasil, Xile i Perú tenen un comerç més diversificat o més centrat en la Xina, i per al conjunt de l’Amèrica Llatina es preveu un creixement al voltant del 2,4%. Tot plegat ho indica el sisè capítol de l'Anàlisi de riscos i tendències 2026. 

L’Àsia, tot i que pot acusar certa desacceleració en ser la regió amb els aranzels “recíprocs” més elevats, continuarà sent la regió més dinàmica del món. L’Índia i el sud-est asiàtic, amb creixements previstos per sobre del 6% i el 5% respectivament per al 2026, tenen una baixa exposició al mercat nord-americà, i la Xina ha aconseguit compensar la caiguda del mercat nord-americà amb forts augments de les exportacions a la resta del món. No obstant això, aquest país continuarà desaccelerant-se per factors interns (crisi immobiliària, endeutament elevat i baix consum intern) fins al 4,2% el 2026. L’Àfrica i l’Orient Mitjà són les regions menys afectades pels aranzels “recíprocs” de Trump, i les estimacions de creixement per al 2026 són a l’alça, amb taxes superiors al 4%.

Els aranzels, de moment, també han tingut un impacte moderat en la inflació dels EUA (perquè les empreses han assumit a curt termini el cost dels aranzels), que ha permès a la Fed rebaixar els tipus d’interès tres cops a finals de 2025; però els analistes esperen que acabin generant pressions inflacionistes el 2026. El nomenament d’un candidat afí a Trump per substituir Powell el maig de 2026 pot posar en risc la independència de la Fed i agreujar la pressió inflacionista. Per contra, el Banc Central Europeu (BCE) probablement mantindrà els tipus d’interès sense canvis en el 2%, accentuant la divergència en política monetària entre els EUA i Europa.

L’augment de la despesa militar i de defensa és una altra de les polítiques de Trump que pot generar un impacte a escala internacional. L’aprovació de la llei Big Beautiful Bill de Trump (increment de la despesa en defensa i retallades socials) augura un major dèficit fiscal i un agreujament del deute públic dels EUA, així com un augment de les desigualtats al país. La pressió de Trump als països de l’OTAN d’incrementar la despesa en defensa fins al 5% del PIB el 2035 trasllada aquests efectes als països europeus, molts d’ells amb un deute públic elevat, que es veuran obligats a retallar despesa social o a augmentar els impostos per no incórrer en més costos d’endeutament.

Les fortes retallades de l’ajuda exterior per part dels Estats Units, seguida ja per diversos països europeus, posa en risc dècades de progrés en salut i desenvolupament socioeconòmic als països més pobres. L’Àfrica subsahariana és la regió més vulnerable, amb països sobreendeutats o amb un risc alt de fallida del deute.

Quin ha estat l'impacte de les polítiques de Trump a Catalunya?

A Catalunya, la política aranzelària de Trump ha afectat, de moment, de forma moderada el comerç exterior, a causa de l’avançament de les vendes previ a l’entrada en vigor dels aranzels l’abril de 2025, però és de preveure que l’impacte negatiu s’accentuï a mesura que es dilueixi aquest efecte. Els impactes indirectes en l’economia i les empreses catalanes (reducció de les exportacions de productes intermedis a les multinacionals europees i reducció de la inversió industrial) poden ser superiors als efectes directes (vendes als EUA).

De moment, Catalunya ha resistit bé la desacceleració econòmica gràcies a la fortalesa de la demanda interna, i creix per sobre de la zona euro. Tanmateix, l’economia catalana ha començat a desaccelerar-se, i la demanda externa es veurà cada cop més afectada per les polítiques proteccionistes i l’alentiment del turisme. S’estima un creixement d’entre el 2,7% i el 2,9% per a 2025, inferior al 3,6% de l’any 2024, i d’entre el 2,1% i el 2,4% per a 2026.

Descarrega el capítol 6 de l'informe 'Anàlisi de riscos i tendències globals 2026' (document .PDF).

Que cap obstacle aturi els teus negocis internacionals

Amb l'Oficina Tècnica de Barreres a la Internacionalització pots resoldre totes les preguntes que tinguis sobre problemàtiques, tràmits o barreres que puguin afectar les teves exportacions a través d'una anàlisi personalitzada i d'una valoració del grau d'exposició al risc dels teus productes o serveis. Consulta’ns!