Informes d'estratègia empresarial

El deute públic mundial es pot veure agreujat per factors com la transició energètica, l'envelliment de la població i l'augment de les despeses en defensa i seguretat. No et perdis el setè repte de l'informe 'Anàlisi de riscos i tendències globals 2025'.
El deute públic mundial continua augmentant i ha assolit un nou màxim històric el 2024. L’FMI adverteix que la sostenibilitat del deute es pot veure agreujada els propers anys pel finançament de la transició energètica, l’envelliment de la població i les despeses creixents en defensa i seguretat dels països.
El deute dels Estats Units, que representa més d’un terç del deute mundial, pot veure’s impulsat fins al 130% del PIB amb la política fiscal expansiva de Donald Trump. A la UE, tot i reduir-se la ràtio del deute respecte al PIB després de tocar sostre durant la pandèmia, el FMI adverteix d’un possible repunt, i el BCE alerta del risc d’una altra crisi de deute a l’Eurozona, ara amb França com a principal preocupació. La UE ha reactivat les regles fiscals, suspeses des de la pandèmia, però sorgeix un dilema: l’ajust fiscal pot perjudicar l’activitat econòmica d’Europa, ja de per si dèbil, i limitar les inversions necessàries per millorar la competitivitat de la UE, però retardar-lo augmenta el risc de patir una crisi de deute. Tot plegat, ho indica el setè i últim dels capítols de l'informe Anàlisi de riscos i tendències globals 2025.
Pel que fa al deute dels països emergents i en desenvolupament, aquest ha crescut el doble de ràpid que a les economies avançades des del 2010. El deute de la Xina s’ha multiplicat per més de set i el seu pes en el conjunt de l’economia s’ha més que duplicat fins a superar el 84% del PIB. Lluny de frenar-se, la Xina ha anunciat recentment un paquet fiscal enorme per intentar estimular la seva economia.
La successió de xocs recents (Covid, pics dels preus de l’energia i els aliments, augment dels tipus d’interès, etc.) ha tingut efectes nefastos en els països més pobres, i la dificultat de mobilitzar recursos nacionals fa que depenguin cada cop més dels préstecs estrangers (la majoria denominats en dòlars), originant alts nivells de sobreendeutament. El potencial enfortiment del dòlar com a conseqüència de les polítiques de Donald Trump augmenta els riscos d’impagament del deute d’aquests països, que poden ser més freqüents els propers anys. Les solucions actuals com el Marc Comú del G20 no són suficients i propostes com l’ajornament temporal dels pagaments o, directament, la condonació de part del deute, poden ser inevitables. Tanmateix, aquestes solucions són cada cop més complexes ja que passa per acords amb grups de creditors cada cop més dispars.
El deute privat ja ha assolit l’equivalent al 130% del PIB mundial i el FMI alerta que es pot enfilar fins al 150% del PIB mundial el 2030. El BCE adverteix de la volatilitat dels mercats financers i demana a la banca que es prepari davant els creixents conflictes geopolítics, l’entorn d’incertesa per la victòria de Donald Trump i el potencial augment del risc creditici de les empreses. El risc de volatilitat s’agreuja pel creixement del sector financer no bancari (fons d’inversió i de pensions i asseguradores) que ha disparat el seu pes com a font de finançament de l’economia i que disposa d’un control més lax que el dels bancs tradicionals.
La volatilitat de les borses és un altre dels riscos financers vigents. Les borses s’han situat a finals de 2024 a nivells de màxims històrics, en especial als països avançats, cosa que accentua el risc de correccions davant les perspectives de creixement feble per al 2025 i el context geopolític, i un augment de la volatilitat donat el caràcter imprevisible de Donald Trump. A més, s’alerta d’un possible esclat de la bombolla de la IA als EUA, que es tem pugui contagiar a la resta de borses, així com en altres sectors.
En l’àmbit de les divises, l’enfortiment del dòlar podria afavorir la voluntat de molts països del Sud Global de substituir-lo com a moneda de referència, acostant-se així a les demandes de desdolarització existents per part de Rússia i la Xina. En aquest sentit, les divises emergents, en especial el renminbi xinès, estan guanyant pes de manera notable en el mercat de divises internacional.
Tanmateix, tot i que el dòlar cedeix terreny, encara no hi ha un candidat preparat per substituir-lo i la implementació d’una alternativa al dòlar no seria ràpida. Més encara després de l’amenaça de Donald Trump d’aplicar aranzels als països BRICS+ en cas que creïn una nova divisa o donin suport a alguna moneda que no sigui el dòlar.
També ha augmentat el nivell de tinença d’or per part dels bancs centrals dels països emergents, en especial de la Xina i Rússia, a més d’actuar com actiu refugi davant el context actual d’elevada incertesa, i el seu preu s’ha disparat. Tot i això, l’or es descarta com a alternativa a les monedes fiduciàries.
La creixent popularització de les criptomonedes, en especial entre els joves, podria veure’s impulsada per la nova Administració dels EUA. De fet, arran de la victòria de Donald Trump, el bitcoin va arribar a superar els 100.000 dòlars el desembre de 2024. Tanmateix, l’alta volatilitat d’aquest actiu digital i el seu caràcter altament especulatiu limiten de moment l’extensió del seu ús com a moneda de curs legal.
Quins són els riscos financers de Catalunya?
Catalunya és la comunitat autònoma més endeutada d’Espanya, amb un deute públic proper als 89.000 milions d’euros, la major part del qual (86,6% del total) és amb l’estat, cosa que limita la seva capacitat d’inversió. Alhora, Espanya és un dels països més endeutats de la UE, amb una ràtio del 104,4% del PIB, molt per sobre de la mitjana europea (82% del PIB) i només per darrere de Grècia, Itàlia, França i Bèlgica. En aquest context, les organitzacions internacionals insten a Espanya a reduir el seu deute públic. La reactivació de les regles fiscals europees deixen entreveure una lleugera millora del deute públic espanyol, que podria baixar per sota del 100% el 2027. En canvi, si no es produeixen ajustos en l’actual política fiscal, el deute d’Espanya assoliria el 108% l’any 2026 i s’enfilaria fins al 120% l’any 2040, cosa que limitaria la capacitat de resposta del govern en futures crisis i li impediria fer front a reptes com l’envelliment, la despesa en pensions i la sanitat o la transició digital i verda.
Quant al deute privat, aquest ha mantingut una tendència baixista els darrers anys a Catalunya i Espanya gràcies al bon ritme de creixement econòmic. Tanmateix, s’alerta d’un potencial augment del risc creditici davant la fragilitat del context geopolític, la feblesa de l’economia europea i el risc de noves pressions inflacionistes, que poden aturar el procés baixista dels tipus d’interès.
La concentració bancària emergeix com un nou risc financer potencial. Actualment, Espanya és el país de la zona euro amb més concentració bancària i Catalunya és la comunitat autònoma amb la concentració bancària més elevada. L’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell, aprovada ja per la Comissió Europea, i a l’espera de la llum verda de la CNMC, la CNMV i el govern, accentuaria més encara aquest risc de concentració.
Descarrega el capítol 7 de l'informe 'Anàlisi de riscos i tendències globals 2025' (document .PDF).
Adapta la teva empresa als nous Estats Units
La teva empresa fa negocis als Estats Units? Amb l'Oficina Tècnica de Barreres a la Internacionalització pots resoldre totes les preguntes que tinguis sobre problemàtiques, tràmits o barreres que et puguin afectar a través d'una anàlisi personalitzada i d'una valoració del grau d'exposició al risc dels teus productes o serveis. Consulta’ns!