8. Riscos financers: una amenaça creixent

Els riscos financers globals continuen creixent i cada vegada són més preponderants en l’esfera econòmica mundial. El volum global de deute públic ha batut un nou rècord històric i es preveu que superi el 100% del PIB mundial el 2029. Les polítiques de Trump augmentaran el dèficit fiscal i el deute dels EUA, ja molt elevats, que poden posar en perill el creixement a mitjà i llarg termini del país. A Europa, l’augment de la despesa en defensa comportarà també tensions del deute i ajustos fiscals, amb França com a principal preocupació. A la Xina, el deute ha crescut enormement els darrers cinc anys a conseqüència de la crisi immobiliària i els rescats als governs i les empreses locals.

Les polítiques de retallades a l’ajuda exterior poden abocar el 60% dels estats de renda baixa a una crisi de deute, especialment a l’Àfrica. A més, la càrrega dels interessos en 46 països ja supera la seva despesa en salut o educació. La major rellevància de la Xina i l’emergència de nous creditors més enllà dels països avançats i els organismes multilaterals complica la reestructuració del seu deute i cal una nova arquitectura financera global. Tot plegat ho indica el vuitè capítol de l'Anàlisi de riscos i tendències 2026. 

Una altra de les principals fonts de risc actuals recau en el creixement de l’activitat financera no bancària (menys regulada) i la seva interconnexió creixent amb el sector bancari, que pot amplificar qualsevol crisi dels mercats financers i transmetre tensió al sistema bancari. L’FMI demana més supervisió del sistema financer no bancari, però aquests fons financers no bancaris, amb el suport de Trump, rebutgen un control més estricte. A Europa, el BCE confia en la solidesa de la banca europea i defensa la necessitat d’accelerar la integració del mercat financer europeu (unió bancària i del mercat de capitals), promoguda per Letta, per guanyar competitivitat global.

Els mercats borsaris se situen en màxims històrics, principalment en els països avançats, en part a causa de les grans empreses tecnològiques dels EUA. L’FMI alerta que es corre el risc d’una correcció sobtada davant la incertesa i les previsions de desacceleració econòmica mundial. Els centenars de milers de milions invertits en IA a través d’acords circulars entre empreses alimenta el risc d’una “bombolla de la IA”. Un esclat eventual dependrà, però, de l’efecte real de les expectatives generades. Si es genera un salt de productivitat, les valoracions actuals podrien estar justificades. Si no, hi haurà correccions, siguin sobtades o graduals.

La depreciació del dòlar o l’auge de les stablecoins estan reconfigurant el sistema monetari internacional

Les polítiques de Trump també han sacsejat el mercat de divises. El dòlar s’ha depreciat fortament respecte de les divises principals i s’estima que continuarà depreciant-se l’any 2026. L’euro s’ha apreciat més d’un 12% respecte al dòlar el 2025 i les previsions pronostiquen que l’euro continuarà fort el 2026, fet que encareix les exportacions i pot refredar més l’economia, ja que les empreses perden competitivitat. El dòlar també s’ha depreciat respecte al iuan. De moment, la Xina ha optat per no devaluar la seva moneda per compensar els efectes negatius dels aranzels de Trump, ja que podria suposar una escalada de la tensió comercial i sortides de capital. Els mercats emergents són els beneficiats principals de la revaloració de les seves monedes respecte al dòlar, ja que els permet reduir la inflació, relaxar les polítiques monetàries i reduir la càrrega del deute.

La depreciació del dòlar ha accentuat el debat sobre la seva pèrdua de centralitat i la desdolarització de l’economia mundial. El BCE s’ha presentat per a la tasca d’augmentar el paper de l’euro com a moneda de reserva internacional. De moment, però, l’euro continua sent una moneda regional i la UE necessita avançar en la integració dels mercats de capitals. El iuan està cada cop més present en el comerç i el finançament internacional, i també en el sistema de pagaments transfronterers. La Xina ha manifestat la voluntat de competir en un “sistema monetari internacional multipolar”, però els controls de capitals de la Xina impedeixen que el iuan pugui substituir el dòlar.

Davant la volatilitat del mercat de les criptomonedes, el mercat de les stablecoins i les monedes oficials digitals s’està tornant cada cop més popular, cosa que pot redibuixar la geopolítica de les divises. Els EUA estan desenvolupant agressivament el mercat de les stablecoins amb un marc regulador favorable; el fet que el 99% del mercat de les stablecoins estigui denominat en dòlars suggereix una forma indirecta de dolarització. La Xina té previst el llançament de les seves primeres stablecoins per internacionalitzar el iuan, però l’intent de competir amb el dòlar xoca amb la necessitat de controlar el seu sistema financer. A Europa el mercat de les stablecoins és pràcticament inexistent i tot just emergeix.

El BCE alerta dels perills del creixement ràpid de les stablecoins per a l’estabilitat financera. Per oferir una alternativa segura, està implementant l’euro digital (emissió prevista per a 2029), amb l’objectiu de garantir la sobirania financera europea i minimitzar la pèrdua de control sobre la política monetària. El iuan digital emès pel banc central xinès, en canvi, ja és una realitat i està implementat en el territori, tot i que l’adopció encara és relativament baixa. En el cas nord-americà, Trump, amb la voluntat de reduir el control de la Reserva Federal, ha deixat en mans privades l’emissió de monedes digitals.

El preu de l’or, beneficiat per la depreciació del dòlar i la compra massiva per part dels bancs centrals, especialment dels països emergents, va superar per primer cop els 4.000 dòlars l’unça l’octubre de 2025, i s’ha disparat com a actiu refugi davant la inestabilitat política creixent als EUA i l’augment de les tensions geopolítiques. L’ascens de l’or i altres metalls com la plata accentuen el procés de desdolarització de l’economia; no sembla, però, que puguin esdevenir substituts del dòlar, ja que el seu paper és “conjuntural” (actiu refugi en períodes d’incertesa) i es tracta d’actius tangibles en un sistema financer mundial cada cop més digital.

Descarrega el capítol 8 de l'informe 'Anàlisi de riscos i tendències globals 2026' (document .PDF).

Que cap obstacle aturi els teus negocis internacionals

Amb l'Oficina Tècnica de Barreres a la Internacionalització pots resoldre totes les preguntes que tinguis sobre problemàtiques, tràmits o barreres que puguin afectar les teves exportacions a través d'una anàlisi personalitzada i d'una valoració del grau d'exposició al risc dels teus productes o serveis. Consulta’ns!