7 respostes per entendre el blockchain

Sona per tot arreu. Tothom en parla. El concepte blockchain és tan popular com a vegades incomprès. Per tenir clar en què consisteix i si pot tenir una aplicació a l’empresa, responem 7 preguntes bàsiques:

1. Quin és l’origen del blockchain?

El blockchain el va crear el senyor Nakamoto l’any 2008. De fet, potser va ser la senyora Nakamoto...o un grup de gent que s’ha autoanomenat així. El cert és que ningú ha desfet el misteri de qui hi ha al darrere d’aquest nom; però el que sí que se sap és que el seu objectiu era desenvolupar una tecnologia que els permetés crear una cripto moneda: el ja famós bitcoin.

Així doncs, el bitcoin és la primera aplicació que ha tingut el sistema blockchain, que permet crear bases de dades amb una característica molt especial: es fan amb un codi obert. D’aquesta manera, qualsevol persona pot descarregar el codi d’Internet i, fins i tot, el podria millorar.

La millor manera d’entendre-ho és visualitzar el seu propi nom: cadena de blocs. Cada nova informació que s’afegeix a la xarxa genera un nou bloc que s’adhereix a l’anterior i dona continuïtat a la cadena. Ja tenim una cadena de blocs.

A més, una de les característiques essencials és que es tracta de bases de dades distribuïdes i replicades, és a dir, que la informació està copiada de forma idèntica en cadascun dels nodes que formen la xarxa. Tothom té exactament la mateixa còpia del seu contingut.

Això sí, a diferència de les bases de dades tradicionals, que permeten crear, llegir, actualitzar i eliminar; el blockchain, només permet les dues primeres: no és possible modificar ni eliminar cap bloc un cop s’ha creat.

2. Com funciona?

Tota la informació que es vol desar va a parar en un bloc que conté tres informacions essencials (a banda d’altres camps complementaris): un segell de temps, l’identificador (ID) del bloc anterior i l’ID del propi bloc (que a la vegada s’incorporarà al bloc següent). Ara bé, cal tenir en compte que el tercer s’obté amb la conjugació dels dos primers i no es genera ràpidament, sinó a través d’un càlcul complex.

Aquest punt és un dels factors que explica una de les característiques bàsiques del blockchain: la seva gran seguretat. I és que no es tracta tan sols d’una bona encriptació de les dades. Si un hacker aconseguís superar aquesta encriptació per canviar una informació; aquest canvi provocaria un canvi en l’ID del bloc, que ja no coincidiria amb el bloc posterior. I si no coincideix, es trenca la cadena.

Això fa molt fàcil identificar si algú ha arribat a entrar i a canviar alguna dada. A més, en el supòsit que s’aconseguís modificar tota la cadena de forma prou ràpida perquè ningú se n’adoni, caldria fer-ho també almenys en el 51% de totes les rèpliques al llarg de la xarxa.

La necessitat de tanta potència informàtica i de temps per fer els canvis, impossibilita que la resta d’usuaris no se n’adoni i ho aturi a temps. De fet, una de les característiques del blockchain és que és lent. Però en aquest cas, lent vol dir segur.

3. Com es crea un ID de bloc?

Per crear l’ID del bloc es fa servir la funció hash. Es tracta d’un petit programa informàtic que rep una entrades (un nom, per exemple) i retorna un número en codi binari. És una funció clàssica en la indexació de bases de dades que per al blockchain utilitza una versió segura molt més complexa anomenada Secure Hash Algorithm SHA-256.

Qualsevol petit canvi en l’entrada produeix que el número resultant sigui molt diferent. Fer aquesta conversió és ràpid, però com que blockchain vol ser lent per ser més segur, hi introdueix diferents nivell de dificultat: fer que l’ID que surti comenci amb una determinada quantitat de zeros. Per fer-ho cal afegir més informació a l’entrada (el que s’anomena Nonce), que a la pràctica és un número de 0 fins a una mica més de 2.000 milions (2³¹). Aquest procediment provoca que, de mitjana, es triguin 10 minuts a trobar l’ID. Aquests procés s’anomena ‘Proof of Work’ i es pot provar aquí.

4. Qui crea els blocs?

Els blocs els creen els miners, empreses connectades que tenen una còpia de les bases de dades. En el bitcoin, per exemple, totes les informacions de transaccions que es volen afegir a la cadena es posen en un memory pool fins que arriben els miners i miren de crear un ID. El primer que l’obté informa la resta que ja ho ha aconseguit i es genera el bloc.

L’incentiu per als miners és que el que aconsegueix crear el bloc obté una recompensa de 12,5 bitcoins. Per ser els primers, els miners cada cop tenen equips més potents per ser més ràpids. Aquesta espiral competitiva no és positiva en termes de seguretat per al blockchain, atès que redueix el temps necessari per crear cada bloc.

És per això que cada aproximadament cada dues setmanes (cada 2.016 blocs creats) es revisa l’estadística i si la mitjana de temps necessari per obtenir l’ID que genera el nou bloc baixa de 10 minuts, el nivell de dificultat s’eleva. Actualment fan falta 17 zeros previs en el resultat del hash. En el cas que la dificultat desincentivi els miners i el temps de creació dels blocs pugi molt per sobre dels 10 minuts, es pot compensar reduint el nivell de dificultat.

5. És gratuït?

No hi ha res gratuït en els negocis. Cada nova informació que es vol afegir a la cadena es classifica amb criteris de prioritat que els miners utilitzen per escollir quin bloc creen primer. Si volem que la nostra informació sigui prioritària per als miners i s’afegeixi ràpidament a la cadena, es pot pagar una comissió per augmentar la seva prioritat i avançar en la llista.

6. Quines són les barreres del blockchain?

Un dels elements que enterboleix el sistema blockchain és el gran consum d’energia que genera, especialment amb la tasca dels miners. Per exemple, la xarxa bitcoin va gastar al novembre de 2017 la mateixa energia que tot Irlandaen el mateix mes.

Per reduir la despesa del ‘Proof of Work’, s’estan discutint noves estratègies com el ‘Proof of Stake’ (on només podria crear blocs els miners que tinguin més bitcoins); i el ‘Proof of Authority’ (on només els miners amb més reputació i credibilitat podrien crear blocs).

Altres barreres del blockchain són el volum d’informació que genera, el fet que es troba en un període d’adopció que genera incerteses i la seva lentitud.

7. El blockchain només serveix per a les finances?

Actualment vivim una fase d’exploració i per provar coses. Tot i que el primer ús que ha tingut ha estat en les cripto monedes; el seu potencial va molt més enllà.

Per exemple, Walmart i IBM apliquen blockchain per seguir tota la cadena de valor d’un producte. O la mateixa IBM i MAERSK també fan seguiment de tots els contenidors a escala mundial amb aquest sistema.

Actualment no hi ha cap sector que no estigui posant en marxa projectes de blockchain per provar la seva viabilitat i idoneïtat. Haurem d’esperar per veure quines són les aplicacions més reeixides i on es consolida, però el que és segur és que el blockchain ha arribat per quedar-se.