Idees d'experts Sergi Pallarès (StockCrowd), Itziar Bravo (Caritas), Amaia Elizalde (Eada), Glòria Garcia (Sant Joan de Déu)
Les tres institucions, amb objectius i activitats ben diverses; expliquen com tenir èxit amb el micromecenatge a plataformes com StockCrowd basant-se en el potencial del seu entorn fidelitzat.
El micromecenatge és una de les fonts de finançament alternatiu que s’han fet més populars a Catalunya durant la darrera dècada. Una bona prova d’aquest fet és que tres institucions tan diferents com Càritas, l’escola de negocis Eada i l’Hospital Sant Joan de Déu n’han sabut aprofitar els avantatges per tal de finançar alguns dels seus projectes.
Tot i les diferències dels tres casos, sí que tenen una cosa en comú: ho han fet a través de les eines de StockCrowd i basant bona part del seu èxit en l’impuls d’una comunitat fidelitzada. Així ho han explicat en un dels Esmorzars de Finançament organitzats per ACCIÓ.
Precisament, la voluntat d'establir un major vincle entre donants i receptors, la de generar i enfortir una comunitat; és un dels punts forts que ofereix StockCrowd entre les múltiples opcions existents a dia d’avui per al micromecenatge o crowdfunding.
“La grandesa d’aquest tipus de finançament és la comunitat”, assegura Sergi Pallarès, co-fundador i CEO de StockCrowd. Amb aquesta premissa clara, la seva plataforma s’estructura realment com “una companyia de software as a service (SaaS) on reunim totes les eines al núvol perquè cada organització agafi les que necessiti i executi la campanya de micromecenatge des del seu propi web”, afegeix.
D’aquesta manera, segons Pallarès, es facilita una major i més personalitzada interacció amb la comunitat de donants, facilitant la seva fidelització; però també “es cuida la marca perquè tot passa al teu entorn corporatiu i s’aprofita tot el trànsit online cap a la teva pàgina”.
Pel responsable de StockCrowd, de la mateixa manera que els webs van néixer per ajudar a explicar què feien les empreses i han evolucionat a ser nous canals de venda; “el següent pas és que també serveixin per captar finançament per a nous projectes”.
Càritas, les campanyes quan es necessiten
Itziar Bravo, responsable de campanyes i sensibilització de Càritas, explica que els efectes de la pandèmia de la Covid-19 han multiplicat la demanda d’atenció que rep aquesta entitat. Molta més gent s’ha vist abocada a demanar-los ajuda i això els ha obligat a dissenyar i implementar ràpidament noves campanyes de captació de fons per poder donar resposta a les necessitats plantejades.
En aquest sentit, la comunitat de gairebé 8.000 socis i donants ha resultat clau per tirar-ho endavant. “Sense tots ells la nostra acció no es pot dur a terme”, reconeix Bravo; que relata com en poques setmanes Càritas es va trobar amb 2.000 trucades setmanals demanant ajuda per qüestions tan bàsiques com l’alimentació.
“Primer vam crear un butlletí per conèixer l’estat de la nostra comunitat”, recorda Bravo. Un primer pas abans de llançar la primera campanya de captació a través de les eines de StockCrowd. En uns 15 dies van aconseguir reunir els 70.000€ als quals optaven.
“La campanya tenia el seu propi butlletí: Càritas no para. I després ens vam unir tots els Càritas de Catalunya amb la campanya Caritasx3 perquè les necessitats s’han triplicat”, relata Itziar Bravo. En ple període de pandèmia i confinament, han estat diverses les iniciatives que han engegat de forma complementària, per exemple, per cobrir un fons d’emergència de 300.000 euros.
“La ciutadania es va bolcar, però la captació necessita fidelització. Hem de cuidar les persones de la comunitat”, ressalta la responsable de campanyes de Càritas. En aquest sentit, recomana “saber destriar quin és el millor moment per cada campanya i dotar-la d’un concepte creatiu senzill, curt i que reflecteixi la urgència i el vincle amb el que està passant”.
EADA i el vincle amb els Alumni
Per a l’escola de negocis EADA, el repte era “acostar-nos a la nostra comunitat generant una via de finançament alternativa”, tal com explica Amaia Elizalde, directora de relacions institucionals i fundraising. Per aconseguir-ho, han explotat el vincle entre el micromecenatge i la comunitat d’antics alumnes.
“Vam crear unes noves beques per promoure el talent de persones que sense aquesta ajuda no el podrien desenvolupar”, explica Elizalde. D’aquesta manera s’han anat creant diferents projectes per donar oportunitats a persones d’entorns poc afavorits o per impulsar el talent femení en l’ecosistema empresarial.
“Hem creat una causa nova, motivadora, en línia amb els nostres valors i que ha aconseguit involucrar professors i alumnes”, destaca la responsable d’EADA. En aquest sentit, afegeix que “cal reflectir que és un esforç compartit entre donants i organització (per cada euro obtingut, l’escola en posa dos)”.
Alhora, aquests projectes de micromecenatge permeten fer més estret el vincle amb la comunitat d’exalumnes, de la qual la captació se’n beneficia amb campanyes peer to peer. És a dir, cada membre de la comunitat implicat multiplica l’abast de la campanya fent-la extensiva a la seva pròpia comunitat.
Hospital Sant Joan de Déu, notorietat vs conversió
Per a l’Hospital Sant Joan de Déu, una referència en tractament pediàtric, des de fa 10 anys les donacions privades s’han convertit en “una font de finançament estratègica per a la institució”. Així ho reconeix Glòria Garcia, responsable de captació de fons de la seva Obra Social. “Aquests diners no van destinats als tractaments, sinó a pediatritzar l’hospital i fer l’experiència el menys traumàtica possible per als infants”.
L’entorn i les activitats a Sant Joan de Déu són molt diferents a les de qualsevol hospital tradicional amb multitud d'iniciatives innovadores que fan el més agradable dins del possible l’estada dels infants a les seves instal·lacions.
Un tipus de projectes que, al 2017, van veure la possibilitat de desenvolupar com mai abans gràcies a l'interès per col·laborar-hi del futbolista Leo Messi. “Amb el seu impuls ens vam atrevir a tirar endavant un somni de feia molt de temps per ser una inversió de 30 milions d’euros”, recorda Garcia.
“Volíem anar a 3 tipus de donants: micro, empreses i donants fundadors. Teníem molt clar que el microdonant era clau, és el que ha fet que tinguem la massa social que ens acompanya des de fa dècades”, afegeix.
Amb Leo Messi al costat, l’impacte mediàtic estava assegurat, però el primer dia de campanya només van aconseguir 25.000€. “Vam aprendre que els likes no són euros”. Per això va caldre repensar la campanya i, un cop obtinguda la notorietat que ofereix el millor futbolista del món, moure el focus de Messi cap a les històries pròpies de l’hospital. Aquí, les campanyes peer to peer també han resultat clau.
Alhora, també es va reforçar la campanya cap als grans donants i en 18 mesos van poder assolir els 30 milions d’euros. Curiosament, “el dia que ho vam anunciar és quan vam rebre més donacions”, apunta Garcia; que assenyala que tot i que els microdonants van acabar aportant el 6% del total, segueix sent “moltíssima gent i té un gran impacte en la consolidació de la comunitat”.