Idees d'experts Miquel Àngel Oliva (Abacus), Carles de Ahumada (L'Olivera), Eva Polío (Femmefleur)

Les particularitats del model cooperatiu insten aquestes organitzacions a explorar opcions com el capital social voluntari, els títols participatius o el crowdfunding. Descobrim com es financen cooperatives tan diverses com Abacus, L’Olivera o Femmefleur.
De cooperatives n’hi ha moltes i diverses; cadascuna amb les seves realitats i necessitats. Tres de ben diferents han passat per l’Esmorzar de Finançament d’ACCIÓ per compartir els seus reptes a l’hora de finançar-se: Abacus, L’Olivera i Femmefleur. Cadascuna en el seu context i situació, també viuen com qualsevol empresa el procés de recerca de finançament.
Abacus, com aprofitar una gran xarxa de socis
En el seu 50è aniversari, Abacus pràcticament no necessita presentació. “Ens dediquem a l’educació, la cultura i el lleure i això ens guia en la idea de transformar la societat tant en el producte com en les finances per crear el nostre propi model de finançament”, explica Miquel Àngel Oliva, director d’una cooperativa que factura 89 milions d’euros i frega els 36 en fons propis.
“Hem arribat a la conclusió que hem de tenir diferents potes per no dependre de ningú”. Precisament una d’aquestes són els fons propis, l’altra el món bancari tradicional i finalment altres formes com els títols participatius o el capital risc.
En aquest sentit, Abacus ha cercat diversificar la seva provisió de finançament mitjançant vàries eines. Això sí, “quan busques finançament has de tenir clar per a què el vols”, adverteix Oliva. En el seu cas, quan la cooperativa es plantejava ampliar la central logística amb una inversió important al voltant dels 10 milions d’euros; “vam convèncer l’ICF, algunes caixes d’estalvi i les mútues franceses per crear una societat de capital risc per projectes d’economia social de la qual en vam ser un dels beneficiaris”, celebra.
Més enllà d’això, i amb una massa social de més de 900.000 socis, Abacus ha decidit apostar per les pròpies aportacions dels seus membres. “És el capital social voluntari, on cada membre pot posar entre 150 i 60.000 euros”, explica el director d’Abacus. Aquesta iniciativa, que ja gaudeix de més d’una dècada de vida, permet a la cooperativa “assolir xifres molt potents diversificant molt les persones que hi participen”, diu Oliva.
Oliva (Abacus): ”El capital social voluntari es basa en la confiança que genera i que és molt senzill, sense lletra petita”
“De les diferents eines que hem fet servir, cal buscar les més senzilles possibles. El món financer tendeix a fer-ho complicat, i potser no cal”, valora el director d’Abacus. Amb el capital social voluntari emeten cada any dos milions d’euros de forma renovable, amb un límit total de 18 milions d’euros i rendiments que es revisen cada sis mesos. “Es renova perquè cada any hi ha gent que es retira i d’altra que n’entra de nova. I posem un màxim de 60.000 euros perquè no ens faci mal una retirada d’un gran inversor”, afegeix.
Oliva destaca que com a mínim el 25% dels diners es mantenen garantits en pòlisses de crèdit, un percentatge molt superior al de la banca tradicional. ”El capital social voluntari es basa en la confiança que genera i que és molt senzill, sense lletra petita”, ho justifica.
L’Olivera i els títols participatius
La cooperativa de L’Olivera va començar a plantar vinyes als anys 80 i als 90 a elaborar vins. “El creixement ens va obligar a ampliar instal·lacions amb una inversió que va acabar sent d’1,8 milions d’euros”, recorda el seu director, Carles de Ahumada. “Abans havíem fet algun préstec participatiu, però aquí la novetat van ser els títols participatius”, destaca.
Amb un pla de creixement sota el braç per ampliar el celler i passar d’una producció de 40.000 a 190.000 ampolles, L’Olivera va comptar amb Coop57 per a l’emissió de títols participatius per valor de 400.000 euros, a 1.000 euros per títol. “En 15 dies ho vam cobrir i teníem demanda fins a un milió d’euros”, explica de Ahumada.
De Ahumada (L'Olivera): "Els títols participatius són una eina molt potent perquè és un capital bastant fix"
A diferència del cas d’Abacus, de Ahumada reflexiona que “quan les cooperatives són petites és més difícil el capital social voluntari”. En canvi, contraposa, “els títols participatius tenen un punt més complicat de gestió però són una eina molt potent perquè és un capital bastant fix”.
Femmefleur, el crowdfunding com a venda anticipada
“Ens dediquem a millorar el dia a dia de les dones fent un món més sostenible. És un marc molt ampli per poder desenvolupar molts projectes”, explica Eva Polío, codirectora de Femmefleur. Aquesta cooperativa, engegada al 2011, ha centrat la seva activitat a desenvolupar nous productes per a la dona.
“La menstruació estava molt deixada de banda i vam començar a investigar al respecte. Al mercat hi havia dues solucions principals que no eren còmodes ni saludables i, a més, generen molts residus. Així vam crear Cocoro, roba interior absorbent”, resumeix. Una alternativa que no existia a Europa i que, per tant, disposa d’un mercat molt ampli.
Per fer-hi front, però, sempre cal pensar en els diners. “Hem picat moltes portes en el finançament. Vam començar amb la idea d’un crowdfunding per tenir diners per fer aquest projecte nou, fer la campanya i poder començar a vendre just després”, recorda Polío.
Polío (Femmefleur): "Arriba un punt que et vas endeutant i necessites augmentar els fons propis perquè si no, tampoc et deixen més diners”
A més, Femmefleur també ha obtingut un ajut de fase 1 de l’SME Instrument de la Comissió Europea per poder fer investigació; un camp que també han pogut finançar amb l’obtenció de diversos premis. “La banda de negoci és la que hem desenvolupat a través de préstecs participatius, crowdfunding i banca tradicional. Però arriba un punt que et vas endeutant i necessites augmentar els fons propis perquè si no, tampoc et deixen més diners”, indica la codirectora de Femmefleur.
Sobre aquestes eines, Polío destaca que “el crowdfunding ha estat com una venda anticipada; mentre que els títols participatius necessiten una base de gent que ja cregui en el projecte o hi hagi participat. Al ser més joves ens falta aquest recorregut i trobem més dificultat”.