8 coses que has de saber per fer negocis a Nova Zelanda

Nova Zelanda, un país competitiu a les antípodes

Durant els últims 30 anys, l’economia de Nova Zelanda ha passat de ser una de les més regulades de l'OCDE a un dels mercats més lliures del món.

Un sòl fèrtil i excel·lents condicions de creixement, juntament amb sofisticats mètodes agrícoles i tecnologia avançada, proporcionen l'entorn ideal per a activitats ramaderes, forestals i agrícoles. Diverses commodities del sector primari representen prop de la meitat de les exportacions de béns. D’entre aquests productes cal destacar que Nova Zelanda és un dels cinc principals exportadors de productes lactis del món.

Complementant la producció primària, trobem un sector industrial i de serveis important, amb una creixent capacitat tecnològica. El turisme, la producció cinematogràfica i l'elaboració del vi també són sectors importants de l’economia.

Es tracta d'una economia competitiva i oberta, on les exportacions representen prop del 30% del PIB.

Un país business friendly

“A Nova Zelanda fer-hi negocis és molt senzill”, destaca Gemma Puig, directora de l’Oficina Exterior de Catalunya a Sydney. De fet, per segon any consecutiu, Nova Zelanda encapçala el llistat de països amb més facilitat per fer negocis elaborada pel Banc Mundial.

“La gent és molt transparent i no hi ha impagaments. Són molt àgils a les reunions i de seguida veus si el teu producte interessa, no et fan perdre el temps”, afegeix. Ara bé, ressalta que també estan acostumats a que hi arribi gent amb voluntat de vendre, però que després de l’acord ja no hi torni. “Per a un nova zelandès és molt important el tracte directe i en algun moment per tancar el tracte cal anar-hi en persona”, recomana Puig.

Per a ells, “és una demostració que et prens seriosament el contacte”. En aquest sentit, també agrairan visites regulars. “Si ho fas, pots tenir un client per a tota la vida, són molt lleials”.

A Nova Zelanda s’hi arriba des d’Austràlia

“Austràlia i Nova Zelanda són dos mercats que funcionen de forma molt cohesionada gràcies a l’Australia-New Zealand Closer Economic Relations Trade Agreement, considerat un dels acords bilaterals més amplis a nivell mundial”, destaca Gemma Puig. Així doncs, entre els dos països oceànics hi ha lliure comerç i comparteixen la normativa d'entrada de productes. Això facilita que la majoria d’empreses que exporten a Nova Zelanda hi arribin com a extensió de la seva presència a Austràlia. Un salt assequible que “permet complementar les vendes”.

Tot i ser un mercat relativament petit pel que fa a població (4,5 milions d’habitants), és interessant pel seu elevat poder adquisitiu (PIB/càpita superior als 36.000 dòlars anuals). Tot plegat amb una economia focalitzada en l'àmbit de l'alimentació, que és la indústria més potent tant en la seva vessant agrícola com en la ramadera.

Indústria especialitzada en alimentació i infraestructura

El sector industrial representa el 12% del PIB de Nova Zelanda i a causa dels alts costos de producció, la indústria s’ha especialitzat en segments molt concrets: la producció d’aliments i begudes -carn, fruita, vi-, el processat de productes lactis -llet en pols, mantega i formatge- i equipament per a grans infraestructures per abastir tant projectes locals com de països propers com Austràlia i les illes del Pacífic.

Les relacions comercials de Nova Zelanda estan clarament marcades per la seva ubicació. El seu primer mercat és Austràlia, seguit de la Xina. “Són grans productors de carn de xai i de porc”, diu la directora de l’oficina d’ACCIÓ a Sydney. De fet, tota la carn de porc que abasteix Austràlia surt de Nova Zelanda. “Hi ha molta demanda de porc també en zones asiàtiques com la Xina i la seva producció ja no és suficient. Això ha fet que empreses catalanes del sector porcí estiguin exportant carn congelada a Nova Zelanda que després es ven a altres destinacions”, destaca Puig.

Les oportunitats són als nínxols

La directora de l’oficina d’ACCIÓ a Sydney assenyala com una de les claus de l’èxit en aquest mercat saber trobar els espais on no hi hagi excessiva competència o on es puguin oferir productes molt diferencials. “En alguns camps concrets de l'alimentació es poden trobar nínxols”, assegura. Una tasca, la recerca d’oportunitats, que centra bona part de l’activitat de l’oficina.

Un altre sector interessant a Nova Zelanda és el mèdic. “Hi ha una gran inversió pública i privada que demanda equips d'última tecnologia”, diu Puig. Per a totes les empreses amb producte tecnològic innovador, “Nova Zelanda és un bon mercat per atacar directament o a través de distribuïdors australians”, assegura.

Aprofitar el segell UE

Tot i que quedi lluny geogràficament, “els nova zelandesos ubiquen perfectament Barcelona, ja sigui pel Barça, per Gaudí, etc.”, indica Puig. Els seus referents culturals segueixen sent europeus, i tot i que estiguin molt vinculats al Regne Unit, mantenen la tradició de viatjar a Europa i visitar diversos països.

Aquest coneixement d’Europa, segurament molt més elevat del que els europeus tenen de Nova Zelanda, té una part positiva per a les empreses catalanes. “Els nova zelandesos valoren molt la qualitat de referència europea. Tot el que porta segell de la UE té molt bona entrada”, destaca Gemma Puig.

Tot i que la proximitat faciliti una àmplies relacions comercials amb l'Àsia, per a determinats sectors Nova Zelanda continua confiant exclusivament en el mercat europeu o nord-americà. És el cas de l’equipament mèdic o la maquinària industrial. “El preu no és un problema, busquen altres valors en aquests casos”, insisteix.

Sí, Nova Zelanda és molt lluny

No tot és perfecte i com és obvi, els principals inconvenients de Nova Zelanda per a les empreses catalanes són la distància i les 12 hores de diferència horària. “Fa inviable portar aquest mercat des de Catalunya”, evidencia Gemma Puig.

Quan arribi el moment d’anar-hi, recomana planificar el viatge tenint en compte l’inevitable efecte del jet lag. “Val la pena programar el viatge en dijous per arribar divendres i tenir el cap de setmana per habituar-te. Fer les reunions de dilluns a dijous i tornar”. Tres o quatre dies de reunions acostumen a ser suficients tot i la gran extensió del país, format per dues illes. “La majoria de seus d'empreses es concentren al voltant d'Auckland i Hamilton a l'illa nord, i de Christchurch a l'illa sud”, assenyala Puig.

Un caramel per als que ja són al sud-est asiàtic

La distància i la diferència horària fan dels mercats oceànics un objectiu complex com a primera destinació d’exportació. Gemma Puig precisa que “funcionen molt bé per a empreses que ja tenen presència al sud-est asiàtic i que volen ampliar el seu mercat a països amb un poder adquisitiu elevat”.