"Tot i que encara es vegi com una fàbrica, la Xina sobretot és un mercat"

El fet que es realitzi un estudi com el que ha fet sobre la inversió empresarial a la Xina, indica que anar al gegant asiàtic és una opció que es contempla amb força actualment. És un bon moment per anar a la Xina? Per què?

Des del punt de vista de la investigació, que és el meu, mirem aquesta opció una mica a toro passat. Sens dubte que és un bon moment per anar a la Xina, però també ho era fa uns anys. Algunes empreses ho van veure i és el que ens ha permès tenir un gruix d’elles com a exemple per a la investigació. Ja són allà, hi inverteixen, tenen fàbriques, estan venent i estan produint a la Xina. Aquestes ens diuen que potser fins i tot era millor haver-hi anat fa uns anys, quan hi havia menys competència; però per descomptat la Xina és i ha de seguir sent un punt especialment marcat al mapa internacionalitzador de les empreses.

«La Xina és una destinació inevitable per les empreses»

Què ha canviat perquè un país on tradicionalment les empreses catalanes no hi han anat, ara sigui un punt de mira inevitable?

Crec que assumir riscos, atrevir-nos a explorar mons diferents del nostre no és gaire típic de la nostra cultura. Tots sabem que sortir a l’exterior és molt beneficiós, però que també implica molts riscos. Per aquest motiu, per buscar destinacions més còmodes i segures, sempre havíem anat cap a regions que ens fossin properes, ja sigui geogràficament (Europa) o culturalment (Amèrica Llatina).

Anar a l’Àsia feia una mica de por perquè no coneixíem la cultura, els idiomes eren molt diferents del nostre i geogràficament quedava lluny. Ara, però, el potencial de la seva economia el fa inevitable. La Xina especialment és un país gegant, fa anys que ha començat a despertar-se, a obrir el mercat. És una destinació inevitable.

Tot i així, a l'estudi es contemplen els casos d'algunes empreses catalanes que ja s'han implantat a la Xina. Quina ha estat la clau del seu èxit?

Sí, hi ha diversos casos. Per exemple, el cas del grup Simón, dedicat a components elèctrics i electrònics, que va destacar que l'entrada a la Xina es va produir en un moment molt propici, quan el mercat no estava tan madur, i això els va permetre un posicionament que ara costaria reproduir si entressin en aquest moment.

D'altra banda, el grup Esteve va destacar l'ajuda del soci. Les seves relacions van ser excel·lents i ho ssegueixen sent, un fet que ha estat una peça clau per obrir-los les portes del mercat i aconseguir els nivells d'èxit dels quals gaudeixen ara.

A l’estudi es citen molts sectors presents en les inversions empresarials a la Xina, però quins són els més destacats?

Com que és un mercat tan gran, hi ha presència de molts sectors. Pràcticament qualsevol hi podria ser. Per fer l’estudi hem entrevistat empreses del sector farmacèutic (Esteve), financer, d’alimentació (Borges i Torres), tèxtil (Mango), entre d’altres, i hi ha una mica de tot. Ara bé, quan entres a analitzar en profunditat les dades, i mires les exportacions, hi ha sectors especialment destacats, com el de les semi manufactures o els béns d’equipament.

Hi ha algunes àrees geogràfiques on es concentrin especialment aquestes inversions?

Habitualment s’han concentrat més a la zona costanera, especialment a Pequín, Xangai o Canton. És on hi ha més població (que ja és dir en un país com la Xina!); les ciutats més conegudes, amb més creixement i que abans s’han obert al món. Tot plegat ha creat una certa sobreexplotació que el govern xinès intenta corregir. Per això té l’objectiu de desenvolupar zones de l’interior mitjançant diversos tipus d’ajudes, que algunes empreses catalanes ja han començat a aprofitar. Sigui com sigui, molt sovint la localització geogràfica de la inversió ve determinada pel soci local i a quina zona treballa.

Comparteixen alguna característica les empreses que hi van?

Amb les dades que hem treballat no resulta evident cap característica comuna. Hi ha empreses de tot tipus i amb diverses organitzacions i plans de negoci. Tot i així, però, sí que és evident la importància de la direcció empresarial. Ha de motivar tota l’estructura a assumir riscos i atrevir-se a fer un pas endavant. Parlant amb els directius de totes aquestes empreses que eren responsables de la inversió a la Xina es feia notar el seu caràcter emprenedor, amb ganes de menjar-se el món. Per tenir èxit és vital que la direcció tingui una visió clara del projecte que es vol assolir.

«Implantar-se a la Xina és un exercici de direcció d'empreses espectacular»

Quins punts positius han trobat al mercat xinès tots aquests directius entrevistats?

El més clar és la potència del mercat. Hi ha hagut un canvi de paradigma: s’ha passat a veure la Xina com un lloc per vendre i no només per produir. Molts d’ells se’n van adonar quan hi anaven amb una visió centrada en l’antic paradigma. I fins i tot, crec que encara des de fora es veu la Xina com una fàbrica, però avui dia sobretot és un mercat. Això les empreses que són allà ja ho tenen clar, i per produir poden fer-ho a països dels voltants que presenten costos més assequibles.

I quins factors s’han de tenir en compte com a dificultats que cal superar?

Sens dubte: la competència. És un mercat molt madur, molt atractiu, i ara hi ha molta competència. Tothom és allà. De fet, es podria dir que és un exercici de direcció d’empreses espectacular, i aquesta ha de ser la visió que han de tenir les empreses: un repte molt atractiu. Per descomptat, també hi ha les barreres culturals i lingüístiques, però aquestes són de caire estructural i se superen amb preparació i previsió. Les empreses han de buscar els mecanismes perquè no ho siguin. Cal un equip perfectament adaptat, que parli l’idioma i no tingui problemes per entendre un balanç o qualsevol tipus de document. De fet, pel que hem vist a l’estudi, la majoria d’empreses tenen poca gent d’aquí treballant a la Xina, i se centren en fidelitzar els xinesos que han contractat.

Amb tot plegat, quins són els factors d’èxit de les inversions a la Xina?

Si volem extreure conclusions en aquest sentit, hi ha dues qüestions bàsiques: la planificació i la inversió.

En primer lloc cal una visió i una planificació clara, amb objectius diàfans i amb un treball previ d’estudi i coneixement del mercat. Cal tenir clar què hi vas a fer a la Xina, i què t’hi trobaràs. Perquè aquesta feina sigui eficaç, no hi ha res com el treball de camp.

D’altra banda, s’ha d’apostar fort i no escatimar en recursos. Anar a la Xina no és barat, i cal tenir present la necessària inversió en capital monetari, però especialment també en formació i capital humà.