La indústria catalana de la nàutica d'esbarjo

La construcció d’embarcacions va ser una activitat molt important en la història econòmica de Catalunya, especialmente durant el segle XIX. Concretament en el període 1830-1859, la construcció naval va registrar un gran ritme gràcies tant a embarcacions mitjanes i de pesca com als grans velers per al comerç amb la resta d’Espanya i transoceànic, que posteriorment van ser substituïts pels vapors.

Entre les drassanes d’Arenys de Mar, Blanes, Lloret de Mar i Barcelona es van construir el 70% dels velers de tot el segle XIX. Empreses de construcció i reparació naval com Navegació i Indústria (1841), Unión Naval de Levante, la Maquinista Terrestre y Marítima o els Talleres Nuevo Vulcano constitueixen els referents històrics de la indústria i el mercat actuals. Així doncs, durant el segle XIX, el comerç català tenia uns tres-cents velers travessant contínuament l’oceà Atlàntic i es van anar substituint pels de vapor.

Concretament, l’activitat del transport marítim durant la segona meitat de segle va ser rellevant en el comerç dels mercats americans. El 1881 es va constituir la gran societat naval catalana Compañía Transatlántica, que va jugar un paper decisiu per les exportacions catalanes i els seus intercanvis comercials amb mercats de tot el món (especialment Antilles, Puerto Rico i Cuba).

Actualment, el sector de la nàutica d’esbarjo a Catalunya engloba dos negocis en el vessant industrial: la construcció d’embarcacions i el repair & refit (reparació, manteniment i transformació). Ambdós segments de negoci estan constituïts a nivell agregat per 66 empreses que facturen 181 milions d’euros i donen feina a 1.852 treballadors.

La publicació analitza aquests negocis i el seu entorn a nivell global i en determina reptes estratègics de futur per als seus interlocutors.