Les economies emergents són ja més obertes comercialment que les economies avançades, amb la Xina exercint el lideratge

Una dada que es consolida amb les estadístiques —complementàriament al seu pes creixent— és que les economies emergents ja són més obertes comercialment que les avançades. L’evolució de les taxes d’obertura comercial dels principals grups i regions de l’economia mundial, evidenciant com les economies emergents i en desenvolupament (principalment, però no exclusivament, les asiàtiques) tenen ja taxes d’obertura superiors a les dels països avançats.

A més del paper de les primeres matèries, en bona mesura els increments recents són deguts a la inserció en xarxes globals de producció –el que fa necessari tenir en compte la comptabilització múltiple dels inputs incorporats en etapes successives de la producció-. Un altre indicador en aquest sentit és el de quants països de cada grup o regió han vist variar la seva ràtio comerç/PIB en els percentatges, i on, de nou s’observa l’hegemonia de les asiàtiques, que han vist millorar aquesta ràtio en més d’un 45%, mentre que la mitjana de les economies avançades es concentra en taxes de variació més moderades.

Addicionalment, el Banc Mundial ressalta en els WDI de 2008 el paper dels «BRIC». Com a resum del perfil del comerç mundial els darrers anys, dades de l’OMC/WTO respecte a la «fotografia» del comerç internacional el 2007 i les tendències des de l’inici del segle XXI ofereixen també un contrast entre les taxes de variació modestes de les economies més madures i les més dinàmiques de les economies emergents i algunes de les economies en desenvolupament. També cal ressaltar com l’evolució de les exportacions és un primer indicador del potencial competitiu, però l’evolució de les importacions ho és de la «capacitat d’absorció» de productes i serveis de la resta del món.

Pel que respecta al rànking d’exportadors, amb les dades oficials de 2007, la Xina ocupa ja el segon lloc dels exportadors de mercaderies, desplaçant els Estats Units. Ara ja només Alemanya està per davant, la qual cosa és tan important des de la perspectiva xinesa com des de l’alemanya, i per extensió l’europea. L’evolució de les importacions és important com a indicador del potencial d’absorció com a mercat de destinació. És il·lustrativa la relació de les economies que el 2007 van incrementar les seves importacions en més d’un 20%: a més de les omnipresents Xina i Índia, destaca el 35% d’increment de Rússia, el 32% del Brasil, i també les xifres de Polònia, la República Txeca, Turquia i els Emirats Àrabs.