La nova vida de l’alimentació al Japó sense aranzels

Aquest mes de febrer de 2019 s’ha fet plenament vigent l’acord d’associació econòmica entre la UE i el Japó. Aquest acord és una gran oportunitat especialment per a les empreses catalanes del sector de l’alimentació, que veuen pràcticament eliminats tots els aranzels en un mercat tradicionalment proteccionista. Productes com els vins i els escumosos, veuen reduïdes des d’ara mateix les taxes d’entrada al país nipó del 15 al 0%; unes xifres que en la carn de porc encara són més beneficioses: passa del 43% al 0%.

Aquests són només dos exemples de les graduals rebaixes que provocarà aquest acord. D’entrada, el Japó eliminarà el 86% dels seus aranzels i la UE el 96%; unes xifres que han d’assolir el 97% i el 99%, respectivament, en els propers 15 anys. “És el tractat comercial entre dos blocs més grans de la història i suposa la zona de lliure comerç més gran del món”, emfasitza Xavier Requejo, gestor de l’Oficina tècnica de barreres a la internacionalització d’ACCIÓ, durant una de les sessions del Focus Àsia. Tant l’Oficina de Barreres com l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Tòquio són, en aquest context, un punt de suport bàsic per a les empreses catalanes que pretenguin aprofitar aquestes noves circumstàncies.

En un context global que tendeix a posicions proteccionistes, l’aposta de la UE i el Japó per fer més estreta la seva relació comercial també pretén revifar una relació fructífera que ha anat perdent pes en la balança comercial dels últims anys. Tot i així, el Japó continua sent el sisè soci comercial de la UE, i aquesta n’és el segon per al país asiàtic. No en va, fins a 500.000 europeus treballen al continent per a empreses japoneses; mentre que 600.000 llocs de feina a la UE es vinculen a les exportacions al Japó.

"Els vins i escumosos passen d'un aranzel del 15% al 0%; per a la carn de porc, la rebaixa és del 43% al 0%"

“Fins ara s’estan pagant uns 1.000 milions d’euros anuals en aranzels, a més de les barreres de certificació i homologació de productes. Tot això ha de desaparèixer”, anuncia Requejo.

En aquest context, i des del punt de vista de la UE, l’acord d’associació econòmica se simplifica en un jo et venc aliments i tu em vens cotxes. “La previsió de la UE és que incrementin un 51% les exportacions d’aliments processats (valorades en 1.000 M€) i un 215% (730 M€) les de làctics”, destaca Requejo.

Atès que Catalunya representa un 40% del total d’exportacions alimentàries d’Espanya al Japó, la reducció de les barreres aranzelàries representa una enorme oportunitat per ampliar els negocis amb aquest país.

Alhora, l’acord d’associació econòmica també elimina barreres no aranzelàries en àmbits com les certificacions o les homologacions. “Fins ara és un mercat híper regulat que no es refia de ningú. El tractat pretén eliminar aquest tipus de barreres mitjançant acords de convalidació amb certificacions europees i l’atenció a estàndards internacionals com els d’etiquetatge”, apunta Xavier Requejo.

"L'acord també protegeix diverses indicacions geogràfiques i Denominacions d'Origen"

Un altre aspecte interessant de l’acord és la protecció que rebran en territori japonès les 205 indicacions geogràfiques de la UE, entre les quals s’hi inclou la de l’oli Siurana; i les Denominacions d’Origen Catalunya, Cava, Empordà, Penedès i Priorat.

Com començar a aprofitar-ho

“L’acord estimula l’interès cap a gastronomies occidentals tant a les llars com al canal horeca”, evidencia Yuko Kijimoto, directora de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Tòquio. “Els consumidors japonesos esperen rebaixes de preus i, per exemple, suposa una bona base per competir amb els vins xilens que ja gaudeixen del lliure comerç des del 2007”.

Ara bé, Kijimoto també adverteix que “les característiques del mercat japonès segueixen sent les mateixes: és competitiu, detallista i exigeix paciència en la negociació. A més, hi ha la barrera de l’idioma i la cultura”. Tot i així, estableix en el cantó positiu que “quan s’estableix confiança es generen relacions a llarg termini”.

Amb aquest nou escenari, Kijimoto recomana d’entrada “identificar la partida i la taxa aranzelària del nostre producte mitjançant la taula aranzelària del Japó”. El motiu és que hi ha més de 50 modalitats que aniran rebaixant les taxes de les duanes en els propers 15 anys. “Hem de conèixer el calendari de reducció de les tarifes aranzelàries. La pasta i la xocolata, per exemple, les aniran reduint fins arribar al 0% al cap d’11 anys”, apunta Kijimoto. Ara bé, cal tenir en compte que el segon any d’aquest calendari comença aquest mateix 1 d’abril de 2019, coincidint amb l’inici de l’any fiscal japonès.

Kijimoto: "les característiques del mercat japonès segueixen sent les mateixes: és competitiu, detallista i exigeix paciència en la negociació"

La directora d’ACCIÓ a Tòquio també ressalta la necessitat de “confirmar si el nostre producte podrà estar certificat com fet a Europa segons els termes del tractat”.

En qualsevol cas, Kijimoto convida les empreses catalanes a preparar bé la informació de catàlegs, web i argumentari de venda. “Cal aportar dades objectives per ajudar el consumidor japonès a valorar o diferenciar un producte que no dominen i pel qual no disposen de tanta capacitat per comparar”. Arguments com “número 2 d’Europa” o “millor producte d’Espanya”, acompanyats d’un bon storytelling, seran eines molt valuoses.

Finalment, Kijimoto també recorda que per als japonesos “la qualitat es demostra en tots els detalls. Una taca o un petit defecte en l’etiqueta o envasat de la mostra es pot entendre com que hi haurà més errors en el producte”.