Les economies emergents d'Àsia, amb la Xina al capdavant, es posicionen amb una bona dotació d'infraestructures de transport

El creixement de les economies emergents, i especialment de les asiàtiques, amb la Xina al capdavant com a principal zona manufacturera mundial, ha comportat un gran desenvolupament de les seves infraestructures de transport. És destacable el desenvolupament de la infraestructura marítima dels principals ports asiàtics.

Així, els sis primers ports en volum de TEU són asiàtics, dels quals els 4 primers estan en països en desenvolupament (si bé Hong Kong té un estatus diferent al de la resta de la Xina), i més de la meitat (27) dels 50 principals ports de la llista són de països en desenvolupament.

El cas de la Xina és especialment paradigmàtic, ja que té 13 ports amb un volum superior al milió de TEU, i 8 amb un volum superior als 2 milions de TEU. Per contra, països asiàtics ja desenvolupats, com Corea del Sud o el Japó, mostren nivells de creixement menors, la qual cosa posa en evidència el diferent estat de desenvolupament d’uns i uns altres, atès que tant Corea com el Japó ja fa temps que van assolir la seva màxima potencialitat industrial, passant a ocupar-se de la producció de béns de major valor afegit que, entre altres coses, són ja rendibles per ser transportats per via aèria.

El continent asiàtic té moltes cares, ja que ofereix algunes regions com Singapur, Hong Kong, Corea del Sud i el Japó amb un entramat logístic de primer ordre i, per contra, altres països com Indonèsia, Vietnam, la Xina i l’Índia que tenen serioses mancances en infraestructures bàsiques que són pilars en els sistemes logístics: carreteres, comunicacions ferroviàries, ports, etc. En les regions de primer nivell, Singapur, Corea del Sud, Hong Kong i el Japó, la infraestructura disponible és excel·lent, amb els sistemes de transport, logístics i d’informació més moderns. En elles s’hi troben localitzats els principals proveïdors mundials de 3PL i 4PL, així com algunes de les principals empreses transnacionals i institucions financeres. En les regions de segon nivell, Malàisia, l’India i la Xina, l’oferta de sistemes logístics és mixta, amb algunes deficiències en infraestructura dura (ports i carreteres, especialment). En un tercer nivell, a països com Indonèsia, Vietnam i Cambodja, tant la infraestructura com les instal·lacions són força limitades.