Oportunitat de negoci sector de la construcció, infraestructures i mineria a Indonèsia

A casa nostra, Indonèsia s’ha associat durant anys a una imatge d’inestabilitat, d’incertesa i de confrontació religiosa. Tanmateix, els qui coneixen millor aquest país, consideren que el seu present i la seva realitat són molt diferents.

Avui dia, Indonèsia gaudeix d’un moment dolç, gràcies a un seguit d’anys de consolidació democràtica, de creixement sostingut i d’il·lusió davant del que es projecta com la següent història d’èxit al continent asiàtic.

Si bé encara té molt de camí per recórrer, seria una equivocació que les empreses catalanes se’n quedessin al marge, per la qual cosa, des d’ACCIÓ, s’inicien un seguit d’activitats per potenciar aquest mercat durant el 2015.

Anàlisi del país i sector

En l’última dècada, Indonèsia ha ordenat les seves finances públiques, reformat el sistema polític, iniciat una lluita més creïble contra la corrupció, i trobat el camí d’un creixement econòmic elevat i sostingut en el temps. A l’àmbit polític, Indonèsia es presenta actualment com una democràcia millorable però sòlida, marcada per l’arribada del nou president Joko Widodo, vencedor de les recents eleccions presidencials amb una agenda marcada per la inversió pública, la lluita contra la corrupció i el suport a la inversió estrangera.

Indonèsia ha estat un dels països que millor ha resistit la crisi financera internacional. Això es deu sobretot al consum domèstic, que és una de les bases d’una economia que ha anat creixent al voltant del 6% anual. Un dels principals bancs del continent, HSBC, projecta que Indonèsia multipliqui per quatre el seu PIB per càpita d’aquí al 2050.

El sector de la construcció, que l’any 2013 va contribuir en un 6,57% al PIB del país, dóna feina a uns 7 milions de persones i compta amb prop de 120.000 contractistes. Això suposa el doble que fa 10 anys.

Segons l’estudi anual de la consultora del sector AECOM, els professionals de la construcció han considerat Indonèsia com el mercat amb el major creixement d’Àsia el 2014, així com el segon més rendible després de la Xina. L’alt nombre de projectes de construcció i l’augment de la despesa governamental, fan que molts proveïdors del sector augmentin la seva facturació a un ritme del 25% anual, segons estimacions de consultores locals.

Altres fonts apunten que el 2015 Indonèsia podria ser el quart mercat de la construcció més gran del món, només per darrere dels Estats Units, la Xina, India i gairebé a la par amb el Japó. De cara al 2017, el mercat d’equipaments per a la construcció, que inclou des de tuneladores fins a materials i maquinària per a mineria, es podria situar en gairebé 7.000 milions USD, davant dels 4.200 milions USD del 2012.

Descripció de la oportunitat de negoci

La construcció de nous habitatges, oficines i equipaments és una constant a les ciutats d’un país amb una classe consumidora de 74 milions en creixement exponencial. Això afecta positivament la construcció d’infraestructures, ja de per si una de les prioritats del govern central en un arxipèlag format per milers d’illes. D’altra banda, i atesa la riquesa de recursos naturals d’Indonèsia, el sector miner ofereix oportunitats per als proveïdors de productes relacionats.

En general, la producció nacional de materials i productes per a aquests sectors és limitada, per la qual cosa els productors estrangers tenen una oportunitat per entrar al mercat. Val a dir que la regulació avança en la línia d’aturar les importacions de materials de la construcció amb menys valor afegit, fomentant d’aquesta manera que les empreses productores inverteixin en el país, amb vistes a aprofitar les grans reserves d’elements com el metall i una mà d’obra competitiva. Per això, les empreses locals són particularment receptives als materials i productes amb cert component innovador o de qualitat.

Indonèsia ja compta amb un programa massiu de desenvolupament i d’acceleració d’infraestructures, conegut com a MP3EI, que cobreix el període 2011-2015, i que projecta fins a 140.000 milions USD de despesa, combinada amb aportacions públiques i privades. Com la majoria d’aquests tipus de megaprojectes, les inversions avancen més en unes àrees que en d’altres, si bé es van construint carreteres, aeroports, plantes elèctriques, ponts i sistemes d’irrigació. A banda d’això, el govern central ha confirmat la fi progressiva dels subsidis al petroli, existents des de la dècada dels setanta, i que els darrers anys representaven al voltant d’un 20% de la despesa pública. Aquest any això hauria d’estalviar 24.000 milions USD, dels quals 18.000 s’utilitzaran per doblar la inversió prevista en infraestructures.

En el pla industrial, a banda del desenvolupament obvi de centres productius per abastir el consum accelerat, els propers anys haurien de ser testimonis de la construcció de plantes de processament de minerals i altres recursos naturals. Això es deu a la sòlida posició del govern nacional de reduir les exportacions de matèria primera i forçar que aquestes siguin processades al país. Això implica plantes de fosa i tot allò que envolta el seu funcionament, passant per plantes de ciment, de fertilitzants o centrals elèctriques.

Les grans empreses de construcció de l’Estat espanyol ja tenen Indonèsia en el punt de mira. La recent presentació a l’Estat espanyol de l’agència d’inversions estatal BKPM, va comptar amb la presència d’algunes empreses com ACS, FCC, OHL, Abeinsa, Técnicas Reunidas, Isoluc Corsan, Acciona, Centunion, Abengoa o Indra. Algunes d’elles ja compten amb operacions al país.

Davant de les perspectives de la que es preveu que sigui una de les economies de referència a nivell mundial, les empreses catalanes, siguin fabricants de pintures, productors de maquinària, materials amb components de valor afegit, sectors relacionats com el bany o l’elèctric, fins i tot les enginyeries, faran bé de no arribar tard a aquesta oportunitat i explorar aquest mercat de la mà dels especialistes d’ACCIO al Sud-est asiàtic.