Articles i altres publicacions
Crear i transferir coneixement és actualment clau en l'economia, sobretot pel que fa a la innovació. Per tal de poder fer això, juguen un paper important les xarxes d'organitzacions que posen recursos en comú per assolir cotes d'innovació millors. Es posen els exemples del sector vinícola del Priorat i el del sector biofarmacèutic de Barcelona.

Xarxes de Coneixement i Innovació
La capacitat per generar i transferir coneixement és actualment un factor clau per la innovació. Una estratègia habitual en aquest sentit és que les organitzacions formin xarxes col·laboratives per difondre informació, compartir recursos i aprendre interorganitzacionalment. L'accés a coneixement propietari (exclusiu) es considera un avantatge.
La teoria d'ecologies del coneixement diu que el coneixement no es pot compartir si abans no s'ha compartit la pràctica. En aquest sentit existeixen les comunitats de pràctica. Les fronteres que troba el coneixement es poden salvar a través d'objectes fronterers (per coordinar perspectives i punts de vista diferents) i intermediaris.
Un exemple de comunitat de pràctica exitós és el del vi del Priorat, en la que el terroir va exercir la funció d'objecte fronterer, René Barbier seria un exemple d'intermediari i la historia comuna ha complert la funció de narrativa per crear identitat.
Un exemple de xarxa en procés de formació és el sector biofarmacèutic de Barcelona. El nombre d'actors és més gran i divers que al Priorat. Més que basar-se en confiança i relacions personals, es basaria en la complementarietat. Algunes tensions típiques serien: entitats públiques front a entitats privades, universitat front a indústria, empreses biotecnològiques front a farmacèutiques.
La connexió internacional de la xarxa és clau per l'èxit.