Casos d'empresa Llop - Gestió de l'esport (Grup Sintagmia)
Als seus inicis, Llop – Gestió de l'esport, ara del Grup Sintagmia, oferia serveis de gestió d'equipaments esportius per a administracions públiques. Per seguir creixent va realitzar un canvi estratègic per ser més competitiva.
Actuament, Llop Gestió de l'esport, del grup Sintagmia, ja no només gestiona equipaments esportius, sinó que també ofereix altres serveis dedicats a la salut i al benestar. El seu gerent, August Tarragó, i el professor de l'IESE, José Luis Nueno, analitzen el cas de canvi d'estratègia empresarial.
El grup empresarial és membre del Clúster de Salut Mental i d'INDESCAT.

Llop - Gestió de l’esport, com diversificar el negoci per seguir creixent
Llop - Gestió de l'esport va sorgir el 2001 amb l'objectiu d'oferir serveis de gestió d'equipaments esportius per a l'administració pública. Després d'un període de forta expansió durant els primers anys, amb l'arribada de la crisi econòmica els ingressos es van estancar i es va apostar pel creixement a través d'adquisicions d'empreses i del desenvolupament de conceptes innovadors.
Per tal de seguir amb aquesta tendència, els seus responsables van liderar un procés de canvi estratègic per mantenir el creixement i van diversificar el negoci creant el Grup Sintagmia el 2014. Aquesta empresa aglutina cinc companyies sota la mateixa marca: Gonnafit (activitats exteriors en parcs o zones urbanes), Vivències (activitats d’oci per a escoles, grups i famílies), MN (manteniment i neteja d’instal·lacions) i E3 (activitats per a gent gran).
A Sintagmia els preus al client els marcaven els contractes, de manera que l'única manera de competir en el sector era ser capaç de controlar els costos. Com que els preus no es podien fixar, perquè això era responsabilitat de l'administració pública adjudicatària –molts cops sense conèixer tots els costos del servei–, la viabilitat del concessionari depenia de la gestió d'aquests costos. De fet, els costos eren l'única variable de l'equació de marge que podien modificar, mentre que el preu a l'usuari i a l'adjudicat eren fixos.
Ser low cost en tota la cadena de valor implicava aprovisionar més barat que ningú en infraestructures, màquines, personal i formació de personal; i tenir les operacions low cost (per exemple, el manteniment).