Informes d'estratègia empresarial

Les tensions geopolítiques són el risc més gran per a les empreses, un fet que s’accentuarà amb mesures promeses per Trump com la imposició d’aranzels universals, entre d’altres. No et perdis el segon repte de l'informe 'Anàlisi de riscos i tendències globals 2025'.
Els països i les empreses es troben davant d’un entorn molt complex, amb un augment del proteccionisme que s’accentuarà amb la tornada al poder de Donald Trump. Trump pretén reduir el dèficit comercial nord-americà amb promeses com l’aplicació universal d’aranzels o la renegociació de l’acord USMCA. A més, utilitzarà la política aranzelària com a mesura de pressió política o de coerció, com s’entreveu amb l’amenaça d’imposar aranzels del 25% a Mèxic i el Canadà si aquests dos països no prenen mesures per erradicar el narcotràfic i l’onada migratòria cap als EUA, o l’amenaça d’aplicar aranzels del 100% als països BRICS+ en el cas que intentin desdolaritzar la seva economia.
La política proteccionista dels Estats Units afectarà sobretot la indústria, especialment al sector de l’automòbil, l’aeri, la siderúrgia, el químic i el farmacèutic, i pot provocar tensions inflacionistes, una reducció del comerç internacional i una desacceleració econòmica global.
La Xina ja s’està preparant per a una guerra comercial amb els EUA. Tanmateix, no es descarta que, després d’una primera ronda d’aranzels a tall de represàlia, Trump i Xi podrien negociar un acord comercial, com va ocórrer a finals del primer mandat de Trump. Això podria provocar una desviació de comerç i posar en risc les exportacions europees a la Xina, en especial en sectors com l’aeri, el de l’automoció o la maquinària. Els països del Sud Global, per la seva banda, estan afrontant una estratègia de multialineament o “plurilateralisme” per tal d’establir i ampliar relacions amb els grans pols de l’ordre global. Tot plegat, ho indica el segon dels capítols de l'informe Anàlisi de riscos i tendències globals 2025.
La UE, d’entrada, es planteja una estratègia comercial en dos passos: en primera instància oferirà un acord ràpid a Trump, que inclourà una llista de productes que la UE podria comprar als EUA en grans quantitats, i, en segona instància, si no s’arriba a un acord, optaria per aranzels punitius com a resposta. En paral·lel, en previsió d’una possible pèrdua de pes del mercat nord-americà, la UE intentarà explorar aliances comercials alternatives, en especial amb l’Índia, el sud-est asiàtic i l’Amèrica Llatina, a banda de potenciar i millorar la integració del seu mercat intern i de vetllar per la seguretat econòmica de la Unió, sobretot envers la Xina, amb una estratègia de de-risking. Recentment està guanyant protagonisme l’estratègia de Europe first, que defensa formular una política industrial més potent i autònoma i actuar “a l’ofensiva” per promoure els interessos comercials estratègics de la UE.
Des de l’àmbit empresarial, les tensions geopolítiques es consideren el risc més gran en l’actualitat. Els líders empresarials necessiten anticipar-se als canvis i crear una cultura de resiliència geopolítica; millorar el coneixement dels riscos de la cadena de valor, amb la digitalització i implementació de solucions d’IA; i reconfigurar i millorar la seva presència global. Estratègies com la multilocalització, el market-plus, el nearshoring o el friendshoring guanyen rellevància per fer front als riscos geopolítics. Fruit d’aquestes estratègies, emergeixen nous hubs manufacturers com l’Altàsia o països com Turquia, el Marroc o Mèxic; aquest últim, però, pot veure’s perjudicat, amb la irrupció de Trump.
El comerç internacional seguirà perdent importància en l’economia com a conseqüència de l’auge proteccionista i la fragmentació geoeconòmica. L’estancament del comerç mundial ve acompanyat de canvis en la distribució geogràfica dels fluxos comercials. Les dades mostren el procés de desacoblament entre països com els EUA i la Xina o la UE i Rússia, i un augment dels intercanvis comercials amb el sud-est asiàtic; cosa que evidencia que els factors tradicionals com la distància geogràfica són cada vegada menys determinants, en benefici de la distància geopolítica. Tanmateix, si bé les restriccions comercials estan remodelant les cadenes de subministrament i els fluxos comercials, les economies continuen interconnectades i el desacoblament real és menor que l’aparent.
La inversió estrangera també s’ha estancat i mostra signes de creixent fragmentació. Les empreses han augmentat la IED greenfield en països aliats o més propers (friendshoring o nearshoring), mentre que redueixen la inversió en països geopolíticament distants, cosa que es tradueix en inversions més redundants i cadenes de valor molt més curtes. Tanmateix, tot i que els fluxos d’inversió entre blocs rivals estan cada cop més continguts, es mantindran inversions per raons de mercat i per evitar restriccions proteccionistes. Amb la irrupció de Donald Trump, és possible que les empreses no es moguin únicament per afinitat geopolítica, sinó que, aprofitant les virtuts de l’estratègia de multialineament, també buscaran aliances amb països “no afins” que els permetin un avantatge competitiu.
A banda de l’augment del proteccionisme, sobre el mapa mundial hi ha altres disrupcions que poden afectar les cadenes de subministrament de les empreses, com la vulnerabilitat del transport marítim. En els últims anys, les principals rutes marítimes s’han vist afectades per factors geopolítics, mediambientals i de seguretat, cosa que ha generat importants retards i major volatilitat i augments en el cost del transport. Sobresurten les afectacions al mar Roig, pel conflicte a l’Orient Mitjà, la del canal de Panamà, per la sequera, o les conseqüències al mar Negre de la guerra de Rússia-Ucraïna; alhora, es manté el risc latent d’un potencial bloqueig al golf Pèrsic i a l’estret de Taiwan.
El proteccionisme i les disrupcions en les cadenes de valor globals tenen un clar impacte a Catalunya, en tractar-se d’una economia fortament internacionalitzada. S’estima que la política proteccionista de Donald Trump podria reduir 0,2 punts percentuals el PIB català i afectaria a més de 3.100 empreses que exporten regularment als EUA, sent els sectors potencialment més afectats la maquinària, l’alimentació, la metal·lúrgia i la química.
Quin és el paper de les empreses catalanes?
Les empreses catalanes hauran de diversificar l’exportació, tenir en compte la multilocalització de filials als EUA i aprofundir en el mercat europeu. També caldrà aprofitar potencials acords comercials que la UE pugui signar com, per exemple, el recent acord amb Mercosur (pendent de ser ratificat) i recuperar el mercat d’Algèria el 2025 després de l’aixecament del bloqueig.
De fet, les empreses catalanes sempre s’han mostrat resilients i han reorientat i diversificat les seves exportacions davant disrupcions comercials i conflictes, com s’ha posat de manifest amb el Brexit o la guerra de Rússia-Ucraïna. De fet, les exportacions catalanes al Regne Unit ja han recuperat els nivells previs al Brexit el 2023, tot i que el creixement és més limitat que amb altres mercats. Pel que fa a les exportacions catalanes a Rússia, tot i la caiguda de més d’un 60% des de l’inici de la guerra, molts productes s’han diversificat a altres països.
A més, Catalunya ha començat a reduir la dependència de la Xina, sobretot en sectors com el tèxtil, el químic, l’elèctric i electrònic, i en productes estratègics per a la transició digital i verda com els semiconductors o les bateries d’ió liti. Tanmateix, en productes com els ordinadors, els smartphones, els vehicles elèctrics o els panells fotovoltaics, Catalunya segueix amb alta dependència de la Xina.
Les empreses catalanes també s’han vist afectades per les disrupcions en el transport marítim i l’augment dels costos de transport. En concret, el bloqueig del mar Roig, que afecta el 13,3% del comerç total de Catalunya amb el món, ha provocat augments dels preus dels contenidors a les rutes d’Àsia, que s’han arribat a quadruplicar el 2024 respecte al 2023, i retards d’entre deu i quinze dies a causa de la reconfiguració de les rutes marítimes pel cap de Bona Esperança.
Els canvis estratègics de les empreses catalanes per adaptar-se i fer front al nou entorn global tenen repercussions en les relacions comercials i d’inversions de Catalunya. Les relacions comercials catalanes han perdut pes amb la Xina i Rússia, mentre que han guanyat pes a la UE i als EUA. A més, Catalunya ha diversificat les relacions comercials amb països del sud i sud-est asiàtic com l’Índia o el Vietnam, i han crescut amb Turquia, el Marroc, Mèxic o el Brasil. Pel que fa als fluxos d’inversió, les conclusions són similars: els principals països receptors de les inversions catalanes són els Estats Units i països europeus, mentre que les inversions catalanes a la Xina i Rússia han passat a ser pràcticament nul·les des del 2022.
Descarrega el capítol 2 de l'informe 'Anàlisi de riscos i tendències globals 2025' (document .PDF).
Adapta la teva empresa als nous Estats Units
La teva empresa fa negocis als Estats Units? Amb l'Oficina Tècnica de Barreres a la Internacionalització pots resoldre totes les preguntes que tinguis sobre problemàtiques, tràmits o barreres que et puguin afectar a través d'una anàlisi personalitzada i d'una valoració del grau d'exposició al risc dels teus productes o serveis. Consulta’ns!