Informes d'estratègia empresarial
La baixa productivitat frena el creixement a llarg termini de la UE i explica part del seu retard respecte als EUA i la Xina, per factors estructurals com la manca d’inversió, l’endarreriment tecnològic i d’unes reformes encara insuficients. La IA es presenta com una oportunitat clau per augmentar la productivitat. No et perdis el setè repte de l'informe 'Anàlisi de riscos i tendències globals 2026'.
La baixa productivitat ha esdevingut un dels motius de l’endarreriment econòmic de la Unió Europea respecte a la Xina i els Estats Units, i un llastre per al creixement econòmic europeu a llarg termini. La dimensió i el dinamisme empresarial menors, la capacitat d’inversió menor i la manca d’integració financera, el baix nivell d’inversió en R+D i l’endarreriment tecnològic, l’excés burocràtic i del marc regulador, i els costos energètics elevats, juntament amb altres factors com l’envelliment o la manca de talent, són les causes principals d’aquesta productivitat baixa.
Tot i els diagnòstics, les prioritats i els plans d’acció polítics portats a terme, la UE només ha implementat una petita fracció de les propostes que inclou l’informe Draghi presentat a finals de 2024 per revitalitzar l’economia i la competitivitat del bloc. L’ex primer ministre italià critica la lentitud a l’hora d’aplicar les reformes i considera insuficient la dotació pressupostària prevista pel Fons Europeu de Competitivitat 2028-2034 i l’Horizon Europe. Tot plegat ho indica el setè capítol de l'Anàlisi de riscos i tendències 2026.
De fet, ha elevat de 800.000 milions d’euros a 1,3 bilions d’euros anuals les necessitats d’inversió a la UE per fer front a la Xina i els EUA, ja que considera que la situació és encara més complexa que un any enrere. Insisteix en la necessitat de l’endeutament conjunt, la flexibilització de les normes de la competència i la creació d’un verdader mercat únic europeu, en especial en els àmbits laboral, energètic i financer.
La intel·ligència artificial s’ha convertit en l’esperança principal per a la millora futura de la productivitat. La democratització de la tecnologia ha permès ja microguanys en el rendiment dels treballadors en tasques concretes, però encara no s’han traslladat als beneficis empresarials. La majoria d’empreses encara es troben en fases inicials de desenvolupament i implantació de la IA i els guanys de productivitat potencials de la IA, de moment, no estan garantits.
La combinació del desenvolupament humà i tecnològic permetria un creixement econòmic accelerat i millores equitatives en el nivell de vida. Per contra, un desenvolupament tecnològic ràpid de la IA sense un desenvolupament dels treballadors i empresaris al mateix ritme abocaria el món a una “sobrecàrrega d’automatització”. Aquest escenari comportaria una concentració de la riquesa i del poder, i un augment de la bretxa de productivitat entre països, sectors i tipus d’empreses. Alguns ja anticipen una nova era del “tecnofeudalisme”.
La productivitat també esdevé una de les solucions principals a l’envelliment de la població mundial, un repte que afronten especialment Europa, la Xina, el Japó i Corea del Sud. L’envelliment té conseqüències econòmiques profundes tant des d’una perspectiva fiscal, ja que exerceix pressió sobre les finances públiques i posa en risc la sostenibilitat del sistema de pensions i sanitari, com per a un futur amb escassetat de treball.
A banda de les reformes del sistema de pensions, els governs han de prendre mesures com l’augment de la intensitat laboral (allargar la vida laboral i mobilitzar recursos laborals en grups infrautilitzats), la gestió de la immigració centrada en l’ocupació i l’atracció de talent, i l’augment de la productivitat amb l’automatització i la IA. Entre els llocs de treball més sol·licitats i difícils de cobrir de cara al 2030 destaquen ocupacions amb necessitat física com les del sector primari i les relacionades amb la sanitat, la cura i l’educació, així com les ocupacions tecnològiques.
La productivitat a Catalunya augmenta
Catalunya s’ha caracteritzat per tenir una productivitat inferior a les principals regions avançades del centre i el nord d’Europa. La productivitat a Catalunya ha augmentat un 2,4% en el període 2021-2024, en contrast amb la caiguda de la productivitat de l’Eurozona (-1,2%), gràcies en part als fons Next Generation. No obstant això, aquests fons acaben el 2026 i el seu “substitut” (Fons Europeu per a la Competitivitat) compta amb un pressupost inferior i no sembla que tindrà el mateix impacte en l’economia catalana que han tingut els primers.
Els motius principals de l’endarreriment de Catalunya en productivitat respecte als països europeus més avançats són una dimensió empresarial menor, una estructura econòmica amb un pes relativament més alt de sectors de poc valor afegit i una inversió en R+D+I inferior. Tanmateix, en els darrers anys s’han produït avenços: ha esdevingut una regió Strong Innovator, tot i que encara té camí per recórrer en comparació amb les regions líders del nord d’Europa, i s’està posicionant com una regió de referència tecnològica en IA al sud d’Europa, amb la nova Estratègia Catalunya IA 2030, el Barcelona Supercomputing Center, que lidera un dels set centres d’impuls de la IA a la UE, i s’hi pot sumar, si la Comissió Europea ho aprova, la gigafactoria europea d’IA a Móra la Nova.
Catalunya ha d’afrontar altres reptes estructurals com l’envelliment i l’escassetat laboral: s’estima un dèficit d’1,1 milions d’empleats el 2035. La immigració hi tindrà un paper important per cobrir aquest dèficit i caldrà gestionar-la bé per impulsar el creixement econòmic i, alhora, mantenir l’equilibri social. L’accés escàs a l’habitatge i l’augment del seu preu és un dels altres reptes importants, ja que representa un límit a la immigració i al creixement econòmic a llarg termini.
En aquest sentit, el Govern de Catalunya ha impulsat mesures per a la construcció d’habitatges i un pla per mobilitzar el màxim de sòl disponible en la comunitat. El cost energètic elevat (que es pot agreujar per l’endarreriment de Catalunya en energies renovables i el buit que deixaran les nuclears el 2030) i l’excés normatiu i burocràtic, són altres reptes per al creixement de la productivitat.
Descarrega el capítol 7 de l'informe 'Anàlisi de riscos i tendències globals 2026' (document .PDF).
Que cap obstacle aturi els teus negocis internacionals
Amb l'Oficina Tècnica de Barreres a la Internacionalització pots resoldre totes les preguntes que tinguis sobre problemàtiques, tràmits o barreres que puguin afectar les teves exportacions a través d'una anàlisi personalitzada i d'una valoració del grau d'exposició al risc dels teus productes o serveis. Consulta’ns!