Quaderns OME 4: Exportacions i competitivitat de la indústria: anàlisi sectorial i empresarial

Analitza les exportacions i la competitivitat de la indústria catalana realitzant un anàlisi sectorial i empresarial. Descriu la posició del comerç exterior català en el context espanyol i europeu, i compara Catalunya amb altres regions espanyoles i europees.

Estudia el comportament sectorial de les exportacions catalanes dels darrers anys, l’evolució de la facturació i les exportacions industrials la participació dels sectors industrials en la facturació i les exportacions, etc. Examina la concentració sectorial de les exportacions industrials catalanes i la seva relació amb altres variables.

Revela que la branca de materials de transport és la capdavantera en les exportacions durant el període 1997-2005, però des del 2000 mostra una tendència decreixent. En canvi, el sector químic, sempre en segona posició, ha experimentat un creixement espectacular. En tercera posició hi figura la branca d’equips elèctrics i electrònics.

Analitza la dependència de la indústria catalana de les exportacions per sectors i mercats de destinació, i l’orientació exportadora de les grans empreses. Alerta d’una dependència d’una part significativa de les exportacions industrials catalanes de l’activitat de les filials d’algunes empreses transnacionals.

Adverteix que les decisions de l’empresa mare poden repercutir en la indústria catalana. Sosté que els poders públics han de vetllar per assegurar la continuïtat d’aquestes empreses a Catalunya tant per la seva importància econòmica com estratègica.

Sosté que les branques que tenen una considerable importància tant per l’activitat productiva com exportadora mostren un índex de concentració de les vendes a l’exterior relativament baix per a les cinc primeres empreses (tant de capital forà com autòcton). És el cas de peces i accessoris de vehicles a motor, productes farmacèutics, màquines i equips mecànics i productes de matèries plàstiques.

Aquesta situació es pot considerar positiva en la mesura en què dilueix la dependència de les vendes a l’exterior d’unes quantes empreses de capital estranger les decisions de les quals es prenen extramurs del Principat.